Clara Viñals, Víctor Ayuso, Hugo Alarcón
© Noemí EliasRenaldo & Clara
© Noemí Elias

Entrevista a Renaldo & Clara

El grup de Lleida presenten ‘Fruits del teu bosc’, el seu primer àlbum. La Clara Viñals, veu i compositora, ens en parla

Publicitat

"Pretens emportar-te'm cap a un clima més sec com faríem sent ocells", canta Clara Viñals, veu i compositora de Renaldo & Clara, a 'Migradors', una de les cançons de 'Fruits del teu bosc', l'LP de debut del quintet lleidatà -ho són tots menys el bateria- . La Clara va deixar Lleida durant un any, mentre estudiava, però el vent de Ponent l'hi va tornar. "Per desgràcia no hi ha gaire cosa, a Lleida -diu Viñals, amb el mateix fil de veu amb què canta-. Però això té coses bones: ho veus tot amb perspectiva. A mi m'ajuda, estar apartada".

Potser aquest és el secret de Renaldo & Clara: que ser lluny de les modes que se segueixen a Barcelona els ha permès trobar-se en un pop acústic i melancòlic que fins ara només s'havia pogut gaudir a l'EP homònim de 2009 i al senzill 'Lilà' (2012). Per això les seves influències no són transparents:  "Sempre he buscat que les cançons em sonessin una mica a nou; si una em recorda algú altre, no la faig". Però la Clara ha escoltat molt els discos del segell Elefant -on es va publicar Lilà; el nou l'edita BankRobber-, de Sarah Records i cantautors com Mark Kozelek, Bill Callahan i Xavier Baró, a més dels herois del Donosti Sound, Le Mans i La Buena Vida.

No ha estat seguir-los allò que els ha portat a prop de Sant Sebastià a gravar 'Fruits del teu bosc', sinó la recerca d'un estudi prou gran per enregistrar el disc tocant junts. "Les coses grandiloqüents no ens agraden. Prefereixo que el so sigui senzill, que l'elaboració vingui dels arranjaments o de les melodies. Volíem una producció molt senzilla que reflectís el directe". 

Uns concerts que han canviat amb la incorporació definitiva de baix i bateria, enriquint el trio acústic que Viñals formava amb Víctor Ayuso -productor i mesclador del nou àlbum i mà dreta de la Clara en els aspectes tècnics- i Hugo Alarcón. "El bateria fix a la banda ens fa tirar més cap al pop", ho podeu sentir a les lluminoses 'Els dies s'allarguen' i 'Veueta'. "Però mai no he acabat d'entendre que se'ns associés amb el folk", vindica.

Més entrevistes

  • Música
  • Jazz
El Petit de Cal Eril & big band
El Petit de Cal Eril & big band
18 músics a escena al servei de les cançons de Joan Pons. Ens en parla Ara que ha acabat la gira d'El Petit de Cal Eril, Joan Pons, el petit en qüestió, té previst avorrir-se fins que senti l'impuls de fer el successor de 'La figura del buit', si és que mai fa un altre disc, diu. Però de moment el petit s'ha fet gran, i amb la Free Spirits Big Band de David Mengual s'han empescat Big Eril, un híbrid que obre "finestres" a les seves cançons perquè hi entri "corrent d'aire". Després de l'estrena a l'Altaveu, passen pel Connexions, un cicle de concerts de diàlegs musicals d'artistes en aparença allunyats que els va a mida. Com va sorgir Big Eril? Vaig anar a un concert de la Free Spirits per casualitat. Va ser en l'únic cop en què he hagut de suspendre un concert, al popArb 2013, perquè la mà se'm va quedar travada. Estava tan trist que hi vam anar per animar-me. No era un dia que jo estigués gaire obert, però vaig al·lucinar. Vaig parlar-ho amb el Dani Comas, baixista de l'Eril, i va suggerir que parléssim amb el Mengual, a veure si podíem fer una mescla dels dos grups. El Mengual va venir a veure què fèiem i a ell també el va fer trempar la idea. Què vas veure en la Free Spirits? Hi vaig veure Frank Zappa i Miles Davies, idees que m'agradaven, com el Mengual dirigia, com tots vibraven amb la música... I una connexió en la sensibilitat amb la nostra manera de fer des que vam publicar La figura del buit, sobretot quan improvisem en viu. I no m'equivocava. Com va anar a l'Altaveu
  • Música
  • Rock i indie
Entrevista a Mourn
Entrevista a Mourn
El jove grup del Maresme, liderat per dues noies i amb les filles de Ramón Rodríguez (The New Raemon) entre les seves files, rescata el rock amb actitud dels 90 al seu debut homònim "No ens esperàvem que quedés tan guai", diu la Jazz del debut homònim de Mourn, el quartet que lidera amb la Carla; es van fer amigues gràcies a la música. "Amb els diners que teníem ens donava per dos dies d'estudi, així que ens vam fotre a tocar tots alhora i apa". La Jazz i la Carla -i els seus companys de grup, la Leia, germana de la Jazz, i l'Antonio- a penes havien nascut quan els grups dels quals el so de Mourn és deutor establien les bases del rock alternatiu dels 90. Però la Jazz i la Leia han mamat aquesta escena a casa: són les filles de Ramón Rodríguez (The New Raemon, Madee), amb qui van debutar a Germana. Parlem amb la Jazz de tot plegat. Quins músics et van inspirar per voler formar un grup? Quan vam començar jo estava en una època en què escoltava molt PJ Harvey, molta gent m'ha dit que es nota. Pensava que m'agradaria ser com ella, fer coses així de guais. I també veient el meu pare. Des de petita que l'he vist tocant, sortint de gira, gravant discos... Què li sembla a ell el disc? És súper fan, i diu que si tingués la nostra edat, estaria flipant. Hi queda alguna cosa de Germana, a Mourn? Hi som la Leia i jo tocant els mateixos instruments, i la connexió que tenim tocant és la mateixa, ens compenetrem molt bé. Les guitarres i les bases de baix són semblants. Però Germana ho vam g
Publicitat
  • Música
  • Pop
Judit Neddermann
Judit Neddermann
Presenta 'Tot el que he vist', l'àlbum en què s'estrena com a compositora Judit Neddermann no sap d'on ve el seu cognom. El seu avi ja va néixer aquí i el besavi hi va venir de petit, no se sap ben bé d'on, potser d'un poble entre Alemanya i Holanda, diu ella, que de Neddermanns n'està ple. El cognom inusual fa temps que ajuda a detectar la seva veu càlida i plàcida en projectes com l'octet de jazz jamaicà The Gramophone Allstars, l'àlbum 'We sing Wayne Shorter' (2011) del pianista Joan Díaz i l'orquestra de percussió ibèrica Coetus, aquests dos últims agafant el relleu a Sílvia Pérez Cruz, a qui va tenir de professora. "La manera que té de transmetre em va despertar les ganes de buscar la meva manera d'expressar-me", diu Neddermann. Per això la inclou als agraïments del seu debut en solitari, 'Tot el que he vist'. Recuperar la guitarraLa Judit anava per a guitarrista, però no feia més que cantar. La seva mare li va preguntar si no volia canviar d'instrument i ho va tenir clar: va deixar el conservatori per formar-se com a cantant al Taller de Músics. No va recuperar la guitarra fins al projecte de final de carrera, en què es va decidir a compondre, i poder-se fer cançons a mida, "posar-hi lletres que expressen coses que volia compartir" –ja sigui amb les seves paraules o adaptant Joan Sales i Miquel Martí i Pol–, la va enganxar. 'Tot el que he vist' és un disc elegant que fa equilibris entre el pop i un jazz vocal mediterrani en què Neddermann buida la motxilla que ha anat o
  • Música
  • Pop
Entrevista a Mishima
Entrevista a Mishima
David Carabén ens parla de 'L'ànsia que cura' (2014), un disc entre el desig de canvi i la voluntat de conservar el que s'ha aconseguit A David Carabén li agraden les contradiccions. Mireu els últims àlbums publicats per Mishima: encara ara costa decidir què és millor, si enganxar-se o no a allò que ens donarà una insaciable 'Set tota la vida' (2007); el títol d''Ordre i aventura' (2010) parla per ell mateix, i 'L'amor feliç' (2012) no existia, esquinçat per la tensió entre el romanticisme i la vida en parella. Ara el quintet de Barcelona torna amb 'L'ànsia que cura', títol contradictori per al disc més arriscat i més conservador alhora de Mishima des que van iniciar la trilogia de Cadis que formen els seus últims treballs. Quan Mishima van baixar per primer cop a El Puerto de Santa María per gravar 'Set tota la vida' a l'estudi del productor Paco Loco ho van fer per "sortir de la zona de confort". "Buscàvem una autoritat davant la qual et caguis -diu Carabén-, un lloc amb una certa mítica que et fa quadrar i et posa a prova". Paco Loco i el seu estudi van acomplir aquesta funció al llarg de tres àlbums, però amb el pas del temps Mishima havien arribat a sentir-se massa còmodes a Cadis. "Era com casa nostra, i al Paco li teníem tanta confiança que ja no li fèiem tant de cas". A més, el grup tenia la percepció d'haver aconseguit una fita. "Havíem arribat a un punt amb L'amor feliç en què, més enllà, ja no podíem anar". Els calia fer un canvi per continuar creixent. Havien de t
Publicitat
  • Música
  • Pop
Sílvia Pérez Cruz i Raül Fernández
Sílvia Pérez Cruz i Raül Fernández
El duo més intens de la nostra escena presenten 'granada', el seu primer àlbum junts "Hola? -interpeŀla la Sílvia al Raül-. Em mires d'una manera que sembla que digui una mentida!", li etziba. És divertit veure com interactuen: de vegades semblen una parella que porta més anys junts que separats; d'altres, semblen germans. Es tenen aquella confiança que fa que dues persones s'ho puguin dir tot, encara que els faci discutir. "Tenim una relació tan intensa que potser ens barallem i no tornem a tocar en sis mesos. El mateix que es veu a l'escenari és com és fora", explicava ell en una altra conversa l'any passat. Toquen com a duo des del 2006 i tenen una complicitat explosiva, però a fer entrevistes plegats encara no hi tenen tanta pràctica. No ha estat fins ara que els ha fet falta: el 6 de maig publiquen 'granada', primer àlbum conjunt de Sílvia Pérez Cruz i Raül Fernández Miró. Per afavorir la simetria dels noms, ell hi ha afegit el cognom de la seva mare i ha arraconat el nom del seu projecte personal, amb què se'l coneix com si fos un sobrenom, Refree. De fet, és així com la Sílvia s'hi refereix: Refree per aquí, Refree per allà. 'granada' és una nova mostra d'això tan especial que tenen com a intèrprets i de la qual han volgut deixar constància al disc. No tenir porQuè és? Hi ha una anècdota que ajuda a entendre-ho. L'any passat, en el concert a l'Apolo en benefici de Louise Sansom, d'Anímic, el duo va sentir que l'actuació que tenien pensat fer, com sempre amb veu i guita
  • Música
  • Pop
Entrevista a Sanjosex
Entrevista a Sanjosex
Carles Sanjosé ha tornat amb les piles carregades i de bon humor en el seu nou àlbum, l'elèctric 'Festival' Carles Sanjosé necessitava un descans. Havia fet tres discos sense parar i l'últim, 'Al marge d'un camí' (2010), li havia sortit un pèl melancòlic per al seu gust. "Em vaig prendre el temps necessari per fer un disc com el que he fet", diu. Ha tornat amb les piles carregades i de bon humor: s'ha marcat un 'Festival' (BankRobber, 2014). ¿És la teva resposta a la crisi? Volia fer un disc vital, optimista, fins i tot frívol. 'Al marge d'un camí' és un disc en què et refregues en l'autoflagel·lació, i en canvi aquest va d'aixecar-se. El pas d'un disc a l'altre té a veure amb el meu moment personal: ara, per malament que vagi tot, el que has de voler és viure, autoafirmar-te. Volies que sonés més elèctric. En la gira d''Al marge...' ja es va incorporar a la banda el Xarim Aresté, i ja era per voler donar un toc més elèctric al directe, que hi hagués solos, que fos més animat... Però ens faltaven cançons elèctriques. Així que en aquest les vaig anar a buscar. Per això vaig pensar en Quimi Portet, que coneix molt bé el rock amb guitarra elèctrica.  Ha estat el productor del disc. Vam estar pensant de fer alguna cosa junts, i vaig pensar que com a productor seria ideal. És un paio divertit, optimista i sincer. En sap un munt de gravar, en té molta experiència. Els instruments sonen com mai, en aquest disc: té molta potència, i n'estic molt content. Hi ha alguna frase del disc q
Publicitat
  • Música
  • Pop
Entrevista a Joana Serrat
Entrevista a Joana Serrat
La cantautora de Vic presenta 'Dear Great Canyon' (2014), el disc d'Americana que li ha valgut el fitxatge per El Segell del Primavera Sound Joana Serrat és l'artista d'El Segell del Primavera Sound amb més bolos programats al Regne Unit. Potser perquè 'Dear Great Canyon' (2014), el nou disc de la cantautora de Vic amb què -amb l'ajuda de Howard Bilerman, productor canadenc associat a Arcade Fire- el seu so ha crescut fins a esdevenir un elegant pop d'arrel nord-americana, sembla una bona aposta per conquerir el mercat anglosaxó des d'aquí. Els dos primers àlbums els vas signar amb les inicials. Per què vas adoptar nom i cognom amb 'The relief sessions' (2012)? Volia diferenciar les primeres experimentacions d'allò que vindria després. Amb 'The relief sessions' tot estava molt més pensat. El títol d'aquell disc fa referència al consol. De què t'havies de consolar? Tenia 25 anys i no havia fet res a la vida. Però vaig tornar a tocar i vaig sentir que era més fidel a mi mateixa del que feia abans. El nou disc sona molt americà. Tenia clar que volia fer música americana, però 'The relief sessions' el vaig fer amb músics que venien del jazz. Ara buscava un so internacional. Per això volies un productor de fora com Howard Bilerman? Necessitava algú que m'ajudés a explotar les cançons, perquè tu saps com vols que sonin, però cal que algú t'ajudi a arribar al so que busques. Has vestit el disc amb arranjaments molt rics. Les cançons demanaven capes i textures perquè és un disc de
  • Música
  • Pop
Entrevista a Renaldo & Clara
Entrevista a Renaldo & Clara
El grup de Lleida estrenen ‘Els fruits del teu bosc’, el seu primer àlbum. La Clara Viñals, veu i compositora, ens en parla "Pretens emportar-te'm cap a un clima més sec com faríem sent ocells", canta Clara Viñals, veu i compositora de Renaldo & Clara, a 'Migradors', una de les cançons de 'Fruits del teu bosc', l'LP de debut del quintet lleidatà -ho són tots menys el bateria- . La Clara va deixar Lleida durant un any, mentre estudiava, però el vent de Ponent l'hi va tornar. "Per desgràcia no hi ha gaire cosa, a Lleida -diu Viñals, amb el mateix fil de veu amb què canta-. Però això té coses bones: ho veus tot amb perspectiva. A mi m'ajuda, estar apartada". Potser aquest és el secret de Renaldo & Clara: que ser lluny de les modes que se segueixen a Barcelona els ha permès trobar-se en un pop acústic i melancòlic que fins ara només s'havia pogut gaudir a l'EP homònim de 2009 i al senzill 'Lilà' (2012). Per això les seves influències no són transparents:  "Sempre he buscat que les cançons em sonessin una mica a nou; si una em recorda algú altre, no la faig". Però la Clara ha escoltat molt els discos del segell Elefant -on es va publicar Lilà; el nou l'edita BankRobber-, de Sarah Records i cantautors com Mark Kozelek, Bill Callahan i Xavier Baró, a més dels herois del Donosti Sound, Le Mans i La Buena Vida. No ha estat seguir-los allò que els ha portat a prop de Sant Sebastià a gravar 'Fruits del teu bosc', sinó la recerca d'un estudi prou gran per enregistrar el disc tocant junt
Publicitat
  • Música
  • Pop
Entrevista a Maria Rodés
Entrevista a Maria Rodés
El títol del seu nou àlbum ho diu tot: ‘Maria canta copla’ (2014). Però a la Rodés no li cal vestir mantellina ni morir per amor per versionar les cançons que van popularitzar Concha Piquer, Imperio Argentina i Marifé de Triana ¿Us imagineu la Maria Rodés resant en una platja a la Verge perquè li retorni el seu estimat, un mariner amenaçat per la tempesta? ¿Us la imagineu buscant pels ports un altre mariner, aquest ros com la cervesa i amb la veu de l'Albert Pla? No sigueu tan incrèduls: segur que tampoc no us imaginàveu la cantautora de Barcelona, amb nom i cognom dins l'escena independent de la ciutat, versionant les cançons que van popularitzar Concha Piquer, Imperio Argentina i Marifé de Triana, i aquí tenim 'Maria canta copla', acabat de sortir de les seves entranyes. Si necessiteu veure-ho per creure-ho, podreu comprovar-ho amb els vostres propis ulls el 14 de març al Palau de la Música. Mal llamp em mati si us enganyo. La Maria no va créixer escoltant Quintero, León i Quiroga, i la idea de fer un disc de versions de cançó espanyola fa uns anys li va fer arrufar el nas. Era quan gravava 'Una forma de hablar' (2010), el seu debut en solitari. Va explicar a Ricky Falkner (Standstill, Egon Soda), el productor d'aquell àlbum, que en algun moment li vindria de gust fer "un tribut nostàlgic", recorda, a les actrius cantants que l'havien "enlluernat de petita", i recrear cançons de pel·lícula, com 'Moon river'. Ell li va aconsellar fer l'exercici a partir del cinema espanyol,
  • Música
  • Pop
Entrevista a Mazoni
Entrevista a Mazoni
Jaume Pla ens explica que a 'Sacrifiqueu la princesa' (2014), el cinquè disc de Mazoni, el que ha sacrificat ha estat la guitarra a favor dels sintetitzadors Jaume Pla li ha posat a l'últim disc de Mazoni 'Sacrifiqueu la princesa', però el que ha immolat ha estat la guitarra, ara relegada a un segon terme darrere triomfants sintetitzadors. Què et va portar al nou so?Recordo la promoció del disc anterior, 'Fins que la mort ens separi' (2011), de manera més feixuga, i el cansament al final de la gira, certa falta de motivació potser perquè algunes coses es repetien. També em costava fer cançons amb l'acústica, veia que els camins que agafava eren els de sempre. Sentia que els referents que tenia ja els havia espremut del tot. Estava llegint un llibre sobre 'Sgt. Pepper's Lonely Hearts Club Band' (1967) i el moment en què es va fer i vaig veure que cada època té les seves coses i que jo estava donant l'esquena a l'època que em tocava viure. Era el moment de parar per reposar i tenir-ne més ganes quan hi tornés, i aprofitar el descans per escoltar grups nous i fer canvis a la banda, va ser un canvi bastant premeditat. A qui vas escoltar?Beach House, St. Vincent, Chromatics, The Knife, Crystal Castles... sobretot grups de fora i que no fessin servir la guitarra rítmica. Els grups que comprovava que el seu llenguatge el comprenia bastant, els descartava. Jo no volia fer cançons abstractes, volia fer pop, però vaig agafar idees pel que fa a la sonoritat o els ritmes. Has tingut pre

Pròxims concerts

  • Música
  • Música

A finals de l’any passat, l’artista Morad feia la seva segona gira europea en què va passar per ciutats com Lisboa, Colònia, Zúric o Milà i que va acabar amb un doble 'sold out' al WiZink Center de Madrid, juntament amb el Dellafuente, al Red Bull SoundClash. El seu èxit no s’atura ni s’estanca. Sense anar més lluny, el mateix 2023, amb el llançament de l'àlbum 'Reinsertado', l’hospitalenc va assolir marcar el quart millor debut espanyol en la història de Spotify i va debutar com el número dos mundial a la plataforma, superant els 10 milions d’escoltes. I és que és normal (lololo-lolo) perquè Morad, a través del drill i el trap, ha aconseguit connectar amb tota una generació.   

Aquest any, l’èxit l’ha recompensat. Per primera vegada, el cantant farà un tour pels grans recintes de l’Estat: al Marina Norte de Valencià, el 8 de setembre; al Bizkaia Arena de Bilbao, el 5 d’octubre; al WiZink Center de Madrid, el 23 de desembre, i al palau Sant Jordi de Barcelona, el 3 de gener del 2025. 

  • Música

El nou àlbum de Pau Vallvé es diu 'Agorafília' (2024), és a dir, el contrari que agorafòbia, i això vol dir que té ganes sortir a trobar-nos. Doncs no hi fallarem. Després d'exhaurir les entrades de la sala gran de L'Auditori –on actuava per primera vegada– dins el Cruïlla de Tardor el passat 11 de desembre, ha afegit noves dates a Barcelona: el 7 de març a la sala Paral·lel 62 i el 12 de juliol al festival Cruïlla. Una nova oportunitat per veure la presentació d’aquest treball optimista (el divuitè de la seva carrera, ja!) i el primer que no fa sol. A més, estrena banda i ell s’asseurà per primera vegada al piano.

Vallvé segueix content, ja que el treball anterior ':)' (2022) era un cant a la vida en comú i a gaudir-ne menjant, follant i rient. Una mica la posada en pràctica de tot allò que dibuixava a 'La vida és ara' (2020) i que ara continua amb 'Agorafília'. I nosaltres també estem contents d'assistir a l'etapa més vitalista i optimista de Vallvé, artista autogestionat que continua sumant èxits gràcies a la seva connexió tan directa amb el públic, a un cançoner que toca la fibra i a uns directes que són pura catarsi. 

Publicitat
  • Música
  • Música

Els Pets no només exhaureixen entrades a Londres, la ciutat d'adopció de Lluís Gavaldà, on han tocat recentment amb La Ludwig Band, sinó també per la gira Cantant les 40 que fan aquest 2025 per celebrar les quatre dècades de trajectòria. A Barcelona fan dues nits a La Paloma (el 13 i el 14 de març) i tampoc queden entrades.

La gira es diu Cantant les 40 i han triat quatre discos que són els que consideren els més emblemàtics de la seva carrera –‘Calla i balla’ (1991), ‘Bon dia’ (1997), ‘Agost’ (2004) i ‘Som’ (2018)–, de manera que cada concert serà diferent: Un amb 'Bon dia' i 'Agost' (dijous 13) i l'altre amb 'Calla i balla' i 'Som' (divendres 14). Tot sembla indicar que l'any que entra serà important pel grup de Constantí.

  • Música

Els seus fans més acèrrims segur que recorden l'accidentat concert de la sala Bikini l'any 2002 amb el qual va debutar sobre un escenari a Barcelona. Aquella vegada, que presentava el seu segon àlbum, l'excepcional 'Gold' (2001), Ryan Adams va amenaçar de marxar sense acabar el concert si no li tornaven la sabata que algú li havia pres en llançar-se al públic. No va ser la seva millor nit i ja no va tornar fins al 2017, al Cruïlla, on va presentar 'Prisoner', del mateix any. 

Ara no ha deixat passar tant de temps, només vuit anys: actuarà al Paral·lel 62 el 28 de març de 2025 en el marc de Heartbreaker ’25 World Tour, la gira que celebra el 25è aniversari del seu àlbum de debut, 'Heartbreaker' (2001), un treball acústic magníficament produït per Ethan Jones, que és molt probablement encara la seva millor obra, entre la trentena de títols compresos a la seva discografia.

Publicitat
  • Música
  • Sants - Montjuïc

Després de molta espera, els fans barcelonins de Twenty One Pilots podran gaudir del grup en directe per primera vegada a la ciutat. El 22 d'abril de 2025, el Palau Sant Jordi acollirà el concert del duet nord-americà com a part de la seva gira mundial The Clancy World Tour.

Un espectacle que atraurà a multituds, ja que les impressionants xifres musicals del duet parlen per elles mateixes 33.000 milions de reproduccions a tot el món i més de 3 milions d'entrades venudes en gires internacionals. El grup d'Ohio, format per Tyler Joseph i Josh Dun, mescla pop, rap i electrònica, i és reverenciat com un dels més exitosos del segle XXI.

  • Música
  • Sants - Montjuïc

No ens fa res reconèixer que els vam descobrir al mateix moment que tothom: amb l’extraordinari Tiny Desk Concert del mes d’octubre. Ca7riel & Paco Amoroso venen de Buenos Aires, tenen carreres per separat, però junts són la combinació perfecta de finor, ironia, flow i melodies. ‘Baño María’ (2024) és el seu primer àlbum conjunt i una glopada d’aire fresc per a la música urbana.

I com que amb tot el hype han fet sold out pel seu primer concert a la ciutat, el de la sala Razzmatazz del dijous 5 de desembre, dins del Cruïlla de Tardor, han anunciat una nova actuació del Baño María Tour en un recinte més gran, el Sant Jordi Club. Serà el dimarts 27 de maig de 2025. Mentrestant, ens tornarem a posar el Tiny Desk fins a la sacietat!

Publicitat
  • Música
  • Música

Després d'alguns rumors i alguna 'fake new' que va resultar no ser tan falsa, potser més aviat una filtració, Guns N'Roses han confirmat que actuaran a Barcelona el 2025. I si en les dues últimes gires els californians van decidir saltar-se Barcelona –van passar per Madrid i Vigo el 2023 i per Sevilla el 2022– ara faran a la nostra ciutat l'únic concert d'aquesta gira al territori espanyol, serà el 9 de juny a l'Estadi Olímpic Lluís Companys.

La data s'inclou en una sèrie de concerts per Europa i l'Orient Mitjà amb convidats especials en dates especials, com ara Public Enemy, Rival Sons i Sex Pistols amb Frank Carter en dates seleccionades (en el cas de Barcelona serà amb els rockers també californians Rival Sons).

  • Música
  • Música

Sis anys després de la seva primera (i única) visita a Barcelona, Billie Eilish tornarà a trepitjar la ciutat amb la seva nova gira Hit Me Hard and Soft: The Tour. La cantant oferirà dos concerts al Palau Sant Jordi el 14 i 15 de juny de 2025 i les entrades es posaran a la venda a partir del 3 de maig a la pàgina web de Live Nation a les 11 h. L'artista ha publicat la notícia a les seves xarxes socials amb el cartell oficial de la gira que, de moment, té 81 dates i donarà el tret de sortida al Quebec el 29 de setembre de 2024 i s'acomiadarà a Dublín el 27 de juliol de 2025. La gira arriba just abans del llançament del seu nou àlbum 'Hit me hard and soft', que surt el 17 de maig.

Publicitat
  • Música
  • Música

Després de dos anys retirada dels escenaris, Rigoberta Bandini anuncia que tornarà a Barcelona amb un concert al Palau Sant Jordi, recinte on va tancar la seva última gira l’any 2022. La cantant barcelonina Paula Ribó –el seu nom real– oferirà un concert a la capital catalana el 28 de juny del 2025, una actuació que formarà part de la seva nova gira Jesucrista Superstar. El tour recorrerà deu de les grans ciutats de l’Estat: començarà el 31 de maig a Sevilla i passarà per Bilbao, Pamplona, Saragossa, la Corunya, Barcelona, Múrcia, València, Madrid i Màlaga, on celebrarà l’últim concert el 18 de juliol. 

  • Música
  • Música

Ni dos mesos després de llençar 'Loom', el sisè àlbum d'estudi del grup, Imagine Dragons ha anunciat una gira mundial que, aquest cop, sí que s'aturarà a Barcelona. La banda de Dan Reynolds oferirà un gran concert a l'Estadi Olímpic Lluís Companys l'1 de juliol del 2025, una actuació on presentaran per primer cop el seu darrer àlbum en directe. L'últim cop que Imagine Dragons va trepitjar l'Estat va ser el 2022 amb la gira 'Mercury World Tour', amb la qual van passar per Madrid i Santiago de Compostel·la però no per Barcelona.

Recomanat
    També t'agradarà
    També t'agradarà
    Publicitat