"Pretens emportar-te'm cap a un clima més sec com faríem sent ocells", canta Clara Viñals, veu i compositora de Renaldo & Clara, a 'Migradors', una de les cançons de 'Fruits del teu bosc', l'LP de debut del quintet lleidatà -ho són tots menys el bateria- . La Clara va deixar Lleida durant un any, mentre estudiava, però el vent de Ponent l'hi va tornar. "Per desgràcia no hi ha gaire cosa, a Lleida -diu Viñals, amb el mateix fil de veu amb què canta-. Però això té coses bones: ho veus tot amb perspectiva. A mi m'ajuda, estar apartada".
Potser aquest és el secret de Renaldo & Clara: que ser lluny de les modes que se segueixen a Barcelona els ha permès trobar-se en un pop acústic i melancòlic que fins ara només s'havia pogut gaudir a l'EP homònim de 2009 i al senzill 'Lilà' (2012). Per això les seves influències no són transparents: "Sempre he buscat que les cançons em sonessin una mica a nou; si una em recorda algú altre, no la faig". Però la Clara ha escoltat molt els discos del segell Elefant -on es va publicar Lilà; el nou l'edita BankRobber-, de Sarah Records i cantautors com Mark Kozelek, Bill Callahan i Xavier Baró, a més dels herois del Donosti Sound, Le Mans i La Buena Vida.
No ha estat seguir-los allò que els ha portat a prop de Sant Sebastià a gravar 'Fruits del teu bosc', sinó la recerca d'un estudi prou gran per enregistrar el disc tocant junts. "Les coses grandiloqüents no ens agraden. Prefereixo que el so sigui senzill, que l'elaboració vingui dels arranjaments o de les melodies. Volíem una producció molt senzilla que reflectís el directe".
Uns concerts que han canviat amb la incorporació definitiva de baix i bateria, enriquint el trio acústic que Viñals formava amb Víctor Ayuso -productor i mesclador del nou àlbum i mà dreta de la Clara en els aspectes tècnics- i Hugo Alarcón. "El bateria fix a la banda ens fa tirar més cap al pop", ho podeu sentir a les lluminoses 'Els dies s'allarguen' i 'Veueta'. "Però mai no he acabat d'entendre que se'ns associés amb el folk", vindica.