Me and the Bees: "Aspirem a tocar i a menjar bé"

'Mundo fatal' (2014), el segon disc dels barcelonins Me and the Bees, agafa el nom d’una anècdota d’una amiga seva que no expliquen. “Encara que no la sàpigues, és un bon títol, perquè el món està fatal”, afirma Carlos Laoz, guitarra. Amb ells, però, ho sembla una mica menys.

Els ha sortit un àlbum de pop lluminós –"els temes són curtets: si et surt una tornada bona, la cançó ja tira endavant, i et deixa bon record”, diu–, que recorda The Go-Betweens, Pavement, Teenage Fanclub, Stereolab. I ells fan les coses tal com raja, moguts per la iŀlusió, sense més ambició que seguir tocant i "que sigui divertit". "Que ens convidin a tocar a molts llocs i que hi mengem bé", afegeix feliç l’Esther Margarit, veu i baix.

Força bé
Ella va començar el grup amb nom d’una cançó de The Softies –delicat duo indie-pop femení–, cantussejant paraules inventades que fonèticament recordaven l’anglès mentre la seva amiga Eli Molina tocava l’acústica. Aquelles cançons no estaven pensades per sortir de l’habitació on van sorgir, però ho van fer, i al grup d’abelles s’hi van afegir el Carlotto –com anomenen el Carlos– i la Vero Alonso a la bateria.

Com a quartet van publicar el debut 'Fuerza bien' (2011), títol en castellà –traducció literal de ‘força bé’– per a un disc, com el segon, amb cançons en anglès. “Escric molt malament –afirma l’Esther–, però ho faig igual de malament en castellà que en català. Sóc de ciències –fa investigació en un hospital–, tinc excusa”.

A 'Mundo fatal s’han quedat en trio: l’Eli (ara a Fighter Pillow) ha plegat, però toca amb ells quan s’hi anima, com fa el Guille Caballero (Els Surfing Sirles, Joan Colomo), que posa teclats i cors al disc. “No és una formació tancada ni hermètica”, diu el Carlotto.

Portada de Jad Fair
Ell, qui va liderar durant quinze anys Half Foot Outside i membre de la banda d’amics que porta Joan Colomo, signa la portada de 'Fuerza bien' –va estudiar Belles Arts i combina la barra de l’Heliogàbal amb la iŀlustració–, però per tallar l’endogàmia de soca-rel, la portada del nou àlbum és de Jad Fair, del duo de culte Half Japanese.

Amb Fair també van acabar com a amics: quan Me and the Bees van ser a Austin aquest any tocant al prestigiós festival texà SXSW, el nord-americà els va convidar a actuar en un bolo seu. Però “el món està fatal”, sí, i mentre a Austin hi havia més sales de concert que botigues, ells es queixen de com costa tocar a Barcelona. “Gairebé has de pagar per tocar i en molts llocs et tracten malament”.