Els qui van ser la banda més trista de l'escena indie, ara munten festes discos inspirades en el vudú. Qüestionem el líder Win Butler pel seu nou amor pel lamé A les nou del vespre m'afegeixo a la cua de ben bé un miler de persones a l'exterior d'un inhòspit magatzem al Brooklyn més profund. Tothom vesteix formal, com es demanava. Sembla que estiguem a punt d'embarcar-nos en una festa sexual secreta, però en realitat som allà per a una cosa encara millor: un concert d'Arcade Fire.A dins l'atmosfera és menys d''Eyes wide shut' i més de discoteca clandestina. La gent balla un tema de Marvin Gaye sota la llum de mitja dotzena de boles de miralls. Podríem ser al 1977, el moment àlgid del disco, quan tot acabava a la pista de ball. "Per això m'agrada tant Nova York!", diu un home amb barret i tirants mentre la cançó s'apaga i arrenca el xou. Abillats amb vestits blancs acabats de planxar, Arcade Fire no malgasten ni un segon i es llancen al palpitant ritme alimentat de bongos del senzill 'Reflektor'.
És una cançó que combina la inimitable perícia disco del seu nou productor, James Murphy (conegut per l'etapa al capdavant d'LCD Soundsystem), amb l'obsessió dels canadencs pels mons amagats, les llums que fan pampallugues i la realitat il·lusòria. "Ens enamorem, sols sobre l'escenari, en aquesta era reflectant", canta el frontman Win Butler, en part al públic, en part a la seva dona, Régine Chassagne, que toca al seu costat.Val la pena reflexionar sobre com han arribat de lluny el se
El Primavera Sound continua amb la línia de les seves últimes edicions de treure's de sobre l'etiqueta de festival indie amb una programació eclèctica que portarà al Fòrum gairebé 200 artistes entre el 29 i el 31 de maig, i que s'estendrà durant tota la setmana per tota Barcelona.
RECOMANAT: Consulta tota la informació del Festival Primavera Sound.
El cartell es va fer públic -a Barcelona en un cine Aribau ple a vessar- amb la projecció de 'Line-up', un curt fantàstic rodat a Detroit en què els noms d'alguns dels artistes confirmats van anar apareixent en samarretes, portades de discos, cartells i rètols.
I va seguir a la projecció una festa a El Teatro Latino del reinaugurat Teatre Principal –dos dels nous espais que el festival incorpora– aquest any, que va comptar amb un concert sorpresa del quartet psicodèlic britànic Temples, un dels grups confirmats ahir i que es prefigura com una de les sensacions del 2014 gràcies al seu debut, 'Sun structures', a la venda el 10 de febrer.
Aquestes són algunes de les claus de l'alineació del Primavera Sound 2014:
Requereix una menció especial, com a raresa en el cartell del festival, el Kronos Quartet, quartet de corda nord-americà per al qual han escrit John Adams, Arvo Pärt, Steve Reich, Philip Glass i Terry Riley, entre d'altres, i que han actuat amb Tom Waits, David Bowie, Paul McCartney i Björk, entre d'altres. El 2013 van celebrar el 40 aniversari i van gravar un disc amb música de Bryce Dessner (The National). L'altra proposta d'accent clàssic del cartell és el duo A Winged Victory For The Sullen. La presència d'artistes femenines i de bandes formades només per noies serà important en el Primavera Sound 2014. després de la cancel·lació per malaltia de The Julie Ruin, el nou projecte de Kathleen Hanna (ex-Bikini Kill, ex-Le Tigre), al cartell hi destaca Body/Head, la nova aventura de Kim Gordon (ex-Sonic Youth), les responsables d'alguns dels discos destacats del 2013 -el trio de les germanes Haim, l'experimental Julia Holter, el trio electro-pop escocès Chvrches (mixt, però amb 'frontwoman': Lauren Mayberry), les nord-americanes Sky Ferreira i Glasser, el grup punk-pop de culte gal·lès Helen Love- i de llançaments importants del 2014 -St. Vincent, Sharon Van Etten, Warpaint, Dum Dum Girls-. A banda de Dum Dum Girls, l'evolució de l'onada de noise pop femení de finals de la dècada passada també estarà representada per La Sera (ex-Vivian Girls). I en clau catalana, per Sílvia Pérez Cruz, que presentarà nou treball al costat de Raül Fernández (Refree), per Renaldo & Clara, el grup de la lleidatana Clara Viñals, i per la cantautora de Vic Joana Serrat. Pel que fa als grups de casa, també hi destaca la presència de Mishima, que estrenaran nou àlbum, El Petit de Cal Eril, Za!, Oso Leone, Flamaradas, Súper Gegant, vàlius i The Last 3 Lines, el desembarcament dels fitxatges de El Segell del Primavera (Standstill, Refree, Joana Serrat, The Free fall Band, Svper i també els portuguesos PAUS), la nova sensació barcelonina de 2013 El Último Vecino, i els 'showcases' dels segells catalans BCore i La Castanya. De la resta de l'estat el festival porta el Grupo de Expertos Solynieve de J (Los Planetas) y Manu Ferrón. El Primavera es manté ferm en el propòsit d'obrir-se més enllà de les músiques d'arrel anglosaxona i de les escenes europees i nord-americanes. Aquest any un dels països amb més presència al festival és el Brasil: Caetano Veloso arrossega mitja dotzena d'artistes (Rodrigo Amarante, Móveis Coloniais de Acaju, Boogarins, Black Drawing Chalks, Single Parents i Garotas Suecas). De Xile, país ja present en edicions anteriors del festival, vénen Astro i Follakzoid. I dos estendards de l'afrobeat representaran la música nigeriana: la banda de Seun Kuti, fill de Fela Kuti, el pioner del gènere (a més de germà de Femi), i l'orquestra novaiorquesa Antibalas. L'escena internacional està representada per Disclosure, Laurent Garnier, la fusió de Modeselektor i Apparat que és Moderat, Jamie xx (The xx), SBTRKT, Julio Bashmore, The Haxan Cloak i Dominick Fernow en les seves múltiples facetes, com a DJ i amb els projectes Prurient i Vatican Shadow, a banda de propostes més pop com Metronomy i Cut Copy. Pel que fa a l'escena estatal, destaquen Pional (col·laborador de John Talabot), Lasers i una bona representació de DJ clàssics barcelonins com Ángel Molina, DJ Zero i DJ Fra.
