22 coses que passaran a Barcelona aquest 2022

Aquest 2022, molts festivals recuperen la presencialitat.
Tornarem a tenir el Born Street Food a l’abril, el juny i al setembre, per la Mercè, i el Comic Barcelona celebrarà la 40a edició del 6 al 8 de maig. També repetiran festivals que han arribat per quedar-se, com el Viu Montjuïc i el Festival 42. I el Llum Barcelona recupera les dates habituals: del divendres 4 al diumenge 6 de febrer ens farà viure una bonica metàfora de l’any que encetem. La ciutat brillarà amb una nova resplendor i sabrem trobar un cop amagat als edificis de sempre.

Les reformes de la Rambla que començaran aquest 2022 es resumeixen, tal com passa amb les de la Via Laietana, en deixar més espai pel vianant i menys pel vehicle. L'objectiu és modernitzar la rambla, fent-ne un passeig més verd, amable i comfortable per reactivar el comerç local.

Per fer-ho, s'ampliarà el tram central i també les voreres fins a 3,5 metres d'amplada. Per tant, només hi haurà un carril de circulació per banda per al trànsit local, bicicletes i busos. A més, aquesta nova Rambla serà molt singular perquè tres cruïlles es convertiran en uns espais que valoraran el patrimoni arquitectònic i el context urbà. Seran l'espai Moja-Betlem, el Pla de la Boqueria i el Pla del Teatre, que seran com una plaça que es configurarà d'una manera diferent, amb una plataforma única, per donar resposta a la morfologia de l'espai.

La Torre Glòries, coneguda anteriorment com a Torre Agbar, és un dels edificis més icònics de la ciutat. Com a tal, a partir de la primavera del 2022 farà un pas més en la seva vinculació amb la ciutat comtal amb l’obertura al públic d’un mirador amb una perspectiva de 360° de Barcelona.

Ubicada al cor del districte tecnològic de Barcelona, reinventarà el concepte de mirador tradicional amb una proposta innovadora i multidisciplinària. Un projecte que unirà art, tecnologia, divulgació científica i compromís mediambiental. Amb aquest objectiu de renovació, Merlin Properties, propietaris de l’edifici, han encarregat a Mediapro Exhibitions (Grup Mediapro) la gestió d’un projecte amb el qual poder combinar les vistes que ofereix l’edifici amb una exposició de l’artista contemporani Tomás Saraceno.

Neix una nova marca de trens, però aquesta vegada no seran 'low cost' com Avlo i Ouigo, sinó que entren a competir directament amb Renfe. Es tracta d'Iryo, que serà el primer operador privat de trens d'alta velocitat d'Espanya i té l'origen a Ilsa, la marca creada per la unió de Trenitalia i Air Nostrum. Començarà a operar l'últim trimestre del 2022 i ho farà amb una flota de trens nous, fabricats amb un 95% de materials reciclables i que permeten estalviar un 80% de diòxid de carboni per persona i trajecte.

Barcelona ha estat escollida Ciutat Europea del Bosc per a l’any 2022 i per això es faran activitats al voltant dels conceptes de biociutat i de bioeconomia circular. A més, la capital catalana també organitzarà la conferència anual de l’Institut Europeu Forestal.

El còmic és un gènere que acumula prejudicis en el món literari i el català una llengua minoritzada. El còmic en català, doncs, hauria de ser sinònim de ruïna, desinterès o indiferència. Però els impulsors de la llibreria Finestres no ho veuen així, i han creat un segell editorial dedicat en exclusiva al còmic adult en català. L’Editorial Finestres publicarà còmic i novel·la gràfica d’autor tractant el llibre com un objecte artístic amb l’objectiu d’apostar per aquest gènere literari, normalitzar-lo i trencar els prejudicis sovint l’envolten. 

El nou segell ha anunciat que publicarà deu títols a l’any, dels quals un 80% seran novetats internacionals destacades i, la resta, recuperacions de títols que l’editorial consideri interessants de tenir en llengua catalana. De moment, els dos primers títols es publicaran el 17 de setembre, i són ‘L’accident de caça’, de Landis Blair i David L. Carlson, i l’edició integral d’’Intrèpides’, de Pénélope Bagieu. 

Després d'implantar les superilles a Poblenou, Sant Antoni i Horta, l'Ajuntament de Barcelona ha decidit que el model de Superilla –per a alguns un èxit, per a d'altres un atemptat contra la mobilitat i el comerç– s'implantarà a tot el districte de l'Eixample. Això significa que reorganitzarà la mobilitat de la majoria dels seus carrers, generant nous eixos verds i noves places a les seves cruïlles. 

Aquest model s'aplicarà d'entrada a Consell de Cent, Girona, Rocafort i Comte Borrell. Aquests quatre primers "eixos verds", segons la denominació del consistori –amb quatre places noves– són un primer pas. L’horitzó final fixa la creació de 21 eixos verds (33 km) i 21 places que generaran 33,4 hectàrees d’espai per a vianants i 6,6 de verd urbà, de manera que un de cada tres carrers sigui un eix verd i que cada veí i veïna tingui un d’aquests eixos o una plaça a 200 metres de casa seva. 

Ja ens podem acostumar a la paraula hub, perquè aquest any
se n’obren dos a Barcelona. PepsiCo instal·larà a la ciutat el seu
hub digital mundial, on vol desenvolupar capacitats digitals
emergents, com l’aprenentatge automàtic i la intel·ligència
artificial. Aquest nou centre incorporarà fins a 400 persones
d’aquí al 2024. D’altra banda, Microsoft també obre a principis
d’any un centre d’operacions especialitzat en IA. Al costat de
París, Londres i Munic, és el quart espai de la companyia amb
aquestes característiques a Europa.

La capitalitat mundial de l’arquitectura de Barcelona el 2026 impulsa un nou festival el 2022 que durarà uns deu dies i que convertirà el món de l’urbanisme i l’arquitectura en una festa per a la ciutadania. A més, cada any hi haurà una ciutat convidada per intercanviar reptes urbanístics.

L’entitat ASSÍS inaugurarà la Llar Rosario Endrinal (Sarrià-Sant Gervasi), amb deu allotjaments per acollir dones sense sostre, i també un espai a la Via Augusta amb menjador, dutxes i rober per atendre les persones que ho necessitin.

Fa tres anys, l’empresari Tatxo Benet va començar a col·leccionar obres d’art prohibides. Tot va començar arran de la mostra de fotografies de Santiago Sierra anomenada ‘Presos polítics a l’Espanya contemporània’, on l’artista mostrava els presos independentistes catalans, que va ser censurada a la fira ARCO de Madrid. Durant aquest temps, la col·lecció de Tatxo Benet ha crescut fins a acumular més de 150 peces, que ara es podran veure en un nou museu a Barcelona dedicat a l’art censurat. 

L’emblemàtica sala de ball del Raval, la més antiga d’Europa, reobrirà enguany després de quinze anys, quan va abaixar la persiana per fer obres d’insonorització. Ara torna amb una programació de música en directe.

Ja fa 30 anys que Barcelona va fer una gran jugada: els Jocs Olímpics. I aquest juliol la Casa Seat ens posarà nostàlgics amb una exposició per celebrar-ne el trentè aniversari. Mirarem enrere, cap a un dels moments en què hem mirat més endavant.

L’interior d’illa que delimiten els carrers de Londres, Casanova, París i Muntaner es transformarà en una zona verda d’accés públic. Així ho ha decidit la Comissió de Govern de l’Ajuntament de Barcelona, que ha aprovat un pla urbanístic per obrir a la ciutadania aquest espai d’uns 2.146 metres quadrats. Aquest nou interior d’illa és el vuitè espai enjardinat que ha guanyat el districte de l’Eixample des de l’any 2015 i se sumarà als Jardins d’Anaïs Napoleón, Montserrat Figueras, Mª Assumpció Català i Poch, Agustí Centelles, l’Antic Cinema Urgell, l’Antic Cinema Novetats i l’Antic Cinema Niza, tots ells recuperats en els últims anys. En total, es preveu l’Eixample recuperi 46 interiors d’illes de cara al futur. 

Com que la festa no para, la Plataforma Festes Majors de Barcelona estrenarà una web que recollirà totes les festes majors de la ciutat: concerts on donar-ho tot, tradicions per reviure, espurnes per encendre i malucs per remenar. Que la
ciutat vibri!

La Fundació Tot Raval i el festival Raval(s) celebren vint anys amb moltes activitats, com una jornada d’intercanvi de bones pràctiques per acompanyar jovent migrat que està sol. A més, el Liceu estrenarà 'La gata perduda', una òpera cocreada amb gent del barri.

Deixar més espai al vianant, a les bicicletes, al verd i al comerç local. Aquests són els objectius de la transformació de la Via Laietana, que s’iniciarà el març de 2022 i vol convertir aquest carrer de Barcelona en un espai més amable i sostenible.

La Comissió d’Ecologia, Urbanisme, Infraestructures i Mobilitat ha aprovat aquesta reforma, basada en un procés participatiu que s’ha fet entre el veïnat, els comerciants i altres agents per prioritzar la mobilitat, el passeig i la reactivació del centre de la ciutat. Així doncs, al març començarà la renovació de xarxes de serveis per poder iniciar el juny les obres entre Urquinaona i Antoni Maura, que duraran onze mesos. Més tard, es treballarà en el segon tram de les obres, que va d’Antoni Maura a Idrissa Diallo.