És dissabte i m'han citat a la plaça de Catalunya per participar en una guerra de coixins que porta per nom Pillow Fight Barcelona. No cal portar pijama, esclar, però la tria de la meva arma és fonamental. Trio un coixí quadrat, d'aquests plens de colors que venen en la famosa cadena sueca. Em cordo les vambes i em preparo per a la lluita. Havia convidat tres amigues a fer-me d'escuderes però sembla que les cervesetes al sol tiren més i m'abandonen a la primera terrassa que troben. Estic sola, però encara puc defensar-me.
Respiro fort i camino cap al mig de la plaça. Els coloms han marxat i han estat substituïts per una marea de joves de vint anys i guiris hormonats armats amb centenars de coixins. Doblego les cames i em preparo per fotre un bon cop de coixí a una jove anglesa. Pam! Algú ha sigut més ràpid que jo i m'han atacat per l'esquena. Em giro per veure qui és el desgraci..., vull dir la persona, que m'ha encertat al bell mig de l'esquena però no tinc temps de detectar-ho perquè un altre coixí s'apropa a la meva cara. Pam!
Molt bé: Clara 0 - Nois de vint anys 2. Vaig perdent i no tenen compassió. He d'atacar: pivoto sobre la meva cama dreta i aconsegueixo pegar al cap a una jove despistada que passa per allà. Estic en ratxa. Giro per atacar un noi que ha deixat el seu pit al descobert però mentre agafo força, ja m'han caigut tres cops més al cap. Vint minuts més tard i amb el cap com un bombo, me'n torno a la terrassa on les amigues m'esperen amb una birra ben fresca. La derrota de la guerrera em dóna una gran lliçó: l'any que ve porto reforços!