Escenaris de la Barcelona corrupta

Birres que acaben a trets

L’antiga cerveseria Moritz de Barcelona, a tocar del Paral·lel, ha viscut més d’un episodi de la crònica vice de Barcelona. Allà, tal com explica el periodista Carles Quílez al seu llibre Mala vida, “un dels sociòpates més perillosos i violents de Barcelona”, German Delgado Girona, bregat atracador i famós per l’intent de xantatge a un industrial (La Vanguardia, 9.9.1987), es va barallar el 1999 amb Jaime Ximénez i la discussió va acabar a trets. Allà mateix, com a punt de contacte entre jutges, policies i confidents de la ciutat, era habitual trobar membres de l’històric clan Jodorovich fent unes anxovetes i una cervesa amb reputats membres de l’aparell judicial... fins que la policia va fer el 2008 una batuda en un dels seus pisos francs, on van trobar des de kalàixnikovs fins a morters. Van ser absolts per un defecte de forma... Per postres, un antic propietari de la Moritz va ser detingut per intentar vendre una pistola.

Chanel, cocaïna i Dom Pérignon

Una intervenció telefònica va permetre l’any 2004 començar a estirar del fil d’un robatori de 400 quilos de cocaïna que va implicar policies corruptes i delinqüents comuns en l’anomenada Banda del Port. Els agents implicats van conèixer l’existència de la droga, amagada en un contenidor de gambes congelades, per la informació privilegiada que els va facilitar un membre de la unitat de policia judicial del port, Antonio Sáenz El Tete. En aquesta telefonada posterior al cop se sentia com agents de la Guàrdia Civil celebraven l’èxit amb una festa en una habitació de l’Hotel Arts on no faltava el xampany, la droga i les prostitutes.

De la Rosa i els entrepans de xoriço

Darrere de la seva porta de fusta, l’Ideal ha estat punt de trobada de detectius privats, jutges, advocats i policies veterans; allà hi tenia el seu pont de comandament oficiós el famós lletrat Juan Antonio Roqueta Quadras-Bordes –mort l’any passat–, defensor dels criminals que es disputaven les portades d’El Caso, com l’assassí en sèrie El Arropiero. Però l’Ideal va saltar a les pàgines de la premsa com a punt d’aterratge de Javier de la Rosa, just després de sortir de la presó, on se’l va veure mastegant un entrepà de xoriço. Va ser el primer lloc públic on va anar. Després del cas KIO i la fraudulenta descapitalització de Grand Tibidabo, a l’empresari també se’l pot veure ara fent el vermut a El Caballito Blanco (Mallorca, 196) o a Chez José Luis (Enric Granados, 91). Aquest últim local, per cert, és un dels centres de reunions de Francisco Marco, director de l’agència de detectius Método 3.

Cases de barrets poc elegants

L’excap de llicències de Ciutat Vella, Heliodoro Lozano, principal acusat en la trama de concessió irregular de llicències, era soci del club del carrer de Bailèn, tal com constava en el registre mercantil. El Bailèn 22, que va obrir com a cafè teatre, no ho va ser mai (el gener del 2000 els veïns van veure com uns paletes hi entraven 50 vàters i bidets), i fins al 2007, quan va tancar, sempre va estar envoltat de polèmica perquè actuava amb una llicència que no s’ajustava a les pràctiques que s’hi feien. L’antic prostíbul fins i tot va ser expulsat el 2004 d’ANELA (Asociación Nacional de Empresarios de Locales de Alterne), l’entitat controlada per l’ultradretà José Luis Roberto. Els actuals propietaris encara no saben què fer amb les habitacions que hi ha al soterrani... Un cas paral·lel va protagonitzar-lo la sala Scenic, ex-Studio 54 i ara Barts (Paral·lel, 62), que es va obrir amb l’ambició d’emular Broadway i sota la direcció artística de Coco Comín, i que va tancar reconvertida en un macroprostíbul connectat a l’edifici del costat. La Guàrdia Urbana va descobrir el pastís quan un agent de paisà es va fer passar per client i una prostituta va passejar-lo d’un local a l’altre pels passadissos secrets.

Els reservats més famosos

Tots els focus mediàtics se centren des de fa setmanes en aquest restaurant d’estovalles de fil i de discrets reservats, on no falten grups de periodistes que també conspiren –com passava a l’altre gran menjador del grup, La Provença (Provença, 238)–. La Camarga ja ha entrat a la història de la Barcelona vice gràcies a la líder del PP català, Alícia Sánchez Camacho, i l’exparella de Jordi Pujol Ferrusola, Maria Victòria Álvarez, i la macrotrama d’espionatge que tanta feina ha donat a l’agència de detectius Método 3. Però també allà s’hi han fet reunions de la incipient i presumpta trama de les ITV. El 12 de juliol del 2011, segons Elconfidencial.com, els agents que seguien la investigació hi haurien detectat un dinar entre Sergi Alsina, Sergi Pastor i Oriol Pujol. Els tres han estat imputats.