Amb una vista bonica davant del mar i a tocar del port de Barcelona, el 1881 del grup Sagardi –tota una institució en cuina basca a la capital– s’erigeix com el restaurant del Museu d’Història de Catalunya. Arrossos, marisc i peix del Mediterrani amb receptes del País Basc. No hi podien faltar les cocotxes de lluç ni el bacallà a la brasa, dos tòtems de la cuina del nord, com tampoc la mitjana, en aquest cas de vaca vella, d’uns 400 grams. Per agafar forces i assumir el tiberi que esteu a punt d’endrapar-hi, dirigiu-vos a la terrassa i deixeu-vos imbuir per l’esperit mariner tot assaborint un dels còctels i vermuts mentre us acompanya la brisa embriagadora del mar.
A la Barceloneta hi ha dues de les platges més emblemàtiques de la ciutat: la de la Barceloneta, i la platja de Sant Sebastià. Però hi ha molt més, evidentment. Les prop de 70 hectàrees que hi ha entre el mar, el Moll d'Espanya, la Ribera i el Port Olímpic, condensen centenars de bons restaurants, bars, botigues, places, mercats i racons que configuren, en bona part, el caràcter de la ciutat.
L'any 1992, quan Barcelona va acollir les Olimpiades, la ciutat va començar a parar atenció a aquest barri que fins aleshores havia estat força ignorat per l'administració. El canvi va portar millores estructurals però, com passa sovint, també va propiciar que la Barceloneta perdés part de la seva autenticitat feta de vida al carrer i d'alegria sense normativa i que es convertís en una llaminadura per a l'especulació immobiliària.
Avui la Barceloneta conserva l’esperit de poble de pescadors. Les cases baixes permeten que el sol penetri els carrers –una solució per lluitar contra la insalubritat al segle XVIII– i fan oblidar que, si gires l’esquena al mar, et trobes l’urbs. Les grans superfícies no hi acaben d'entrar i el petit comerç encara resisteix.
