Els llocs més bonics de Collserola

Aquest centre cívic està anexionat a la Biblioteca Collserola-Josep Miracle –amb les que probablement són les vistes més boniques de la ciutat, en ple bosc–, i és un dels centres vitals de la zona. Hi organitzen passejades, concerts i tallers per a la canalla, i  també és àgora veïnal. Mentre preparàvem aquest reportatge, fora s’hi reunia la gent que defensa la recuperació i ús comunitari de la Casa Buenos Aires, un edifici modernista pendent de catalogació que la congregació de Pares Paüls va vendre a una societat que pretén enderrocar-lo per fer-hi un hotel.   

A la carretera de Molins de Rei a Vallvidrera hi ha Can Calopa de Dalt, una masia del segle XVI amb unes vinyes que l’Ajuntament va recuperar el 2001. Des del 2010 la cooperativa s’encarrega de la gestió, amb un projecte d’inserció social per a joves amb discapacitat psíquica, que hi viuen i aprenen l’ofici de vinaters. A banda de comprar el vi Vinyes de Barcelona (l’únic autòcton de la ciutat!) podreu tastar-lo a la terrassa-mirador de la masia, amb vistes excepcionals a la vinya i la serra.

La Floresta pot presumir de tenir una plaça que fa de centre del món i que té tot el que necessita un lloc de reunió: un forn, un restaurant, un supermercat i bancs per asseure’s a xerrar. Els diumenges al migdia la plaça Miquel Ros esclata de vida i vermuts perquè hi fan un mercat on hi ha des de llibres fins a verdures ecològiques de la zona. Cada dos diumenges, el restaurant La Floresteca organitza un concert  que congrega els florestans d’origen i d’adopció, vinguts de tot el món.

En un antic mas que al segle XIX es va convertir en casa burgesa d’estiueig, hi va morir el poeta i mossèn Jacint Verdaguer. El mateix espai va acollir, entre el 1921 i el 1971, una escola per a nens amb discapacitats que es va convertir en un referent en l’àmbit europeu per uns mètodes que barrejaven innovació i natura. Tota aquesta història es pot visitar avui a la casa convertida en museu, que també dedica un espai a la paraula i la literatura.

Esmorzars de forquilla, txuletons, altres brases i espai per a grups grans –també per a casaments– en ple Parc de Collserola.

Avinguda de Can Cortès, 26. 

Una casa plena de racons cuquis i terrasses que s’aboquen a ple bosc. El compte pica, però l’experiència s’ho val.

Verge de Montserrat, 1.

Una masia-restaurant del segle XVI amb vistes al Vallès on hi fan carns i arrossos. Els caps de setmana hi tenen vermuteria amb carta de tapetes.

Camí de Can Cases, 15. 

Si des del MUHBA Vil·la Joana baixeu cap al fondal pel passeig dels Plàtans que queda a la dreta, arribareu a la font Joana, que a banda de refrescar-vos està envoltada per una esplanada amb bancs de pedra, ideal per jugar entre arbustos i també per fer una bona migdiada. Si continueu baixant, arribareu també a la font Vella, en un recorregut entre acàcies, castanyers d’Índies, saücs i oms.

A Collserola hi ha prop de 250 quilòmetres de xarxa d’ús ciclista. Tant al Centre d’Informació del Parc de Collserola com al seu web hi trobareu una  pila d’itineraris de totes les mides i nivells de dificultat. En total hi ha disset recorreguts recomanats per a adults i deu per fer amb la canalla. Per començar, podeu provar amb els set quilòmetres que voregen el pantà de Vallvidrera.

La complicitat i implicació de la ciutadania són imprescindibles per a la preservació del parc. Per això, a banda de les associacions veïnals que ja hi participen, qualsevol persona o entitat pot sumar-se a projectes participatius com el de l’erradicació de l’ailant, una espècie de planta invasora, o la campanya de neteja col·lectiva 'Let’s clean up'.

El parc organitza sessions d’iniciació a l’observació dels estels, constel·lacions i altres cossos celestes un divendres al mes, excepte a l’agost. L’activitat combina explicacions teòriques i sobre la mitologia associada als planetes amb l’observació i té una durada de dues hores, a partir de les 22 h, a l’estiu, i de les 21 h, a l’hivern.