Una passejada pel Clot: els vestigis de la història

Els clotencs et diran que, per fer-ho bé, hauries d’haver començat pel carrer de Rogent, aquella artèria que surt del tall de Meridiana i Aragó, on hi ha aquella estàtua de l’oca que aixeca el cul i el bar D’Clot, magnífic temple del vermut de llauna i la patata amb salseta Espinaler. Però sobre mapa, el barri del Clot comença exactament on ets.

Per aquí passava la llera que subministrava aigua a tota la ciutat. Pots seguir-ne el trajecte al llibre 'El rec comtal' d’Enric H. March, o bé demanar entre els aborígens. Molts encara recorden haver-se banyat de petits en alguna bassa adjacent. Segueix fins a la plaça de Font i Sagué, on hi ha el mercat. Si te’l trobes obert, fes-te una canya a la terrassa del bar. Si està tancat, mira’t les persianes, una per una, totes decorades.

Ensumant història, arribaràs fins al parc del Clot, on podràs tocar els murs de l’antic taller de Renfe, ara convertits en una porta del passat. Fixa’t en la font baixa, aquella que té una pinya de forja per brollador. Mulla’t la cara i fes net, perquè ara entres en regió desconeguda, on els vestigis del temps són un misteri que val la pena encarar. Busca el carrer de la Democràcia, on hi ha un edifici industrial amb un senyal de minusvàlids i, a sobre, un cartell amb lletra cargolada on llegiràs l’emblema de La Perfección. Ara fa 100 anys era una productora de gasoses i sifons. Aquest era el seu magatzem.

Acaba de pentinar la zona i ves fins al carrer de la Verneda, on toparàs amb un tresor d’art urbà: un reguitzell de bicicletes rovellades suspeses sobre un mur, en línia recta i fent pujada com si haguessin de sortir disparades. Ets davant de l’antiga fàbrica de plom, ara convertida en la seu de la cooperativa Biciclot. I surt cap al carrer de les Escoles, cantonada Escultors Claperós, on hi ha el mural que Btoy i Uriginal van pintar en homenatge a Carmen Amaya, a partir d’un fotograma de 'Los Tarantos'. És colossal.