Una estampa tan costumista com el fish and chips a l'hàbitat urbà londinenc és exòtica a l'Esquerra de l'Eixample. I exotisme i costumisme -a la catalana- es barregen a The Fish and Chips Shop, a Rocafort amb Gran Via. Un senyor comercial intenta vendre cursos de català i de cuina a en Magid Alam i al seu germà Mani, que no fa ni dues setmanes que han obert aquesta deliciosa cantonadeta. Bona sort, venedor: aquests joves pakistanesos -establerts aquí el 1996- tenen un català tan impecable com les seves habilitats gastroculinàries. "Un dia, sortint al matí de l'Apolo, em va venir de gust un fish and chips. I em vaig adonar que aquí no n'hi havia cap -explica en Magid-. Vam voler muntar un fish and chips però que no fos el típic porc greixós de Londres". Puntualitzat que a la capital també n'hi ha de gurmets, ben cert, els va visitar per aprendre.
Al cantó bo del peix fregit
Qui escriu això, pot comparar el sòrdid i corretjós chippie britànic embolicat en paper de diari, i també la delicadesa fresca i arrebossada de l'Icelandic Fish and Chips de Reykjavík. Es tracta del segon cas; esclar que a Björkland et claven uns 20 euros per plat, aquí per deu-dotze surts cantant La Traviata, amb dues canyes, ració abundant (a 6,95 euros) i un pastís excel·lent.
"No fem servir ni bacallà, ni perca, ni panga, fem servir lluç de palangre, pescat amb ham, si el pesquen amb la xarxa queda molt tou", m'explica en Magid. Gaudeixo dels plaers curriquis d'una cervesa molt ben tirada i d'un cucurutxo de peix boníssim, delicat: la tempura va fumada amb llenya de castanyer i porta romaní, que suco com un boig en salsa tàrtara, chutney de mango i salsa de iogurt.
Amb tots els detalls estudiats
Les patates també estan a l'altura, amb quatre espècies i sal fumada. S'autoanomenen slow fast food: "Potser triguem vint minuts a servir-te el plat, però et tallem el peix davant teu i veus com fregim la tempura", diu en Magid. Els dilluns tanquen, no hi ha peix fresc. La botiga és mínima: una finestra al carrer amb estació de cafè; a dins, dues tauletes i una barra. Un take away davant del metro, està tot estudiat.
Son germà i soci és bàrman (al bar Mutis, alerta!) i barista, i s'encarrega del mam i el cafè i de tenir un vermut excel·lent. "Fem la nostra barreja pròpia de cafè -40% cafè de Kenya, 40% del Salvador, 20% de Papua-", presumeix. I veig que disposen d'una imponent Marzocco, el Rolls Royce de les cafeteres exprés, que flanqueja pastisseria de producció casolana que fa venir salivera. I entrepans dels bons (no perdonaré el de calamars amb la tinta i allioli un altre cop!).
Els germans Alam han crescut en restaurants familiars -com els molt autèntics i recomanables indopakistanesos Shalimar i Flor de Maig, al Raval. I tenen la simpatia real que cal per triomfar en un bar. Ambició i idees: faran cocteleria, nits de tacos de bacallà i entrepà d'ostres en tempura, i fish and chips a les sis del matí pels de la ressaca: demaneu el vostre cucurutxo ara que encara es pot!
