La 'gyoza' és bona a Barcelona

Josep Maria Kao tracta des de la perspectiva de l'alta cuina el 'dim sum'. La fórmula són intencions de cuina ambiciosa a preus continguts, amb alguns resultats espectaculars, com per exemple una cresta fregida amb carn, carbassó i gingebre, o uns frapants empanadilles amb una pasata de blat amb cansalada i caldo. No només fa 'dim sum': també hi podem menjar plats d'aires xinesos i catalans, com una costella rostida amb salsa agredolça o mongetes saltades amn bacó i pèsols del maresme.

Val la pena passar per tastar unes 'gyoza' extraordinàries, sens dubte de les millors que es fan a Barcelona: pasta d’arròs casolana, farcida de pollastre i llagostí, primer fetes al vapor, després amb un toc de fregit. Una delicadesa fina, humil, econòmica. Els seus rotllets de peix, amorosits amb brou, també trenquen esquemes sobre el menjar xinès.

Un xinès amb esperit jove, pels qui troben poc cool els xinesos. Sota aquesta premissa, cal dir que ells són dels que més han fet per normalitzar el fet del farcellet asiàtica a Barcelona: van obrir l'any 2002 i en la seva carta hi trobem una varietat de dim sum –en xinès es pot traduir com a 'petita mossegada'– que fa caure de cul. De pollastre, gambes i salsa d'ostres, de verdures i bolets, de porc lacat o de vedella i carabassa. El millor és agafar un assortiment de dues a la planxa, dues de fregides i dues al vapor.

A la seva carta deixen ben clar que per ells la gyoza, els momos o els dumplings són el mateix: una especialitat que preparen amb mestria.Els preparen al moment, i per això triguen uns deu minuts. Però l'espera val la pena davant una dleicadesa com el dumpling de porc, bolet i bamú. Per cert, els seus nems (rotllets) vietnamites també són d'antologia. Els d'aquest petit suburbi asiàtic de Gràcia –rigorosament preparats amb paper d'arròs, llagostins o cranc, pastanaga, cebetes, brots de soja, coriandre, enciam i menta–, ben freds, amb salsa agredolça, esclaten a la boca en mil sabors i textures.

Des de ja fa un temps el Chen Ji és conegut com el xinès-xinès de Barcelona. És a dir, un restaurant autèntic sense els habituals ornaments a base de llums vermells, dracs ni plafons lluminosos amb cascades. El local és del més normal que us podeu imaginar, molt senzill i pràctic. Els seus horaris, extensos. Des de les 9 del matí fins a ben bé mitjanit hom hi pot anar a fer un bol de fideus, una sopa o tastar el menú de self-service per uns 5 €.
I alerta, que la seva empanadilla fregida, ben farcideta de porc, té un sabor fabulós i una relació qualitat-preu iniliguable: nou peces us sortiran per 3,50 €. Sí, us posareu com uns lladres sense patir.

L'especialitat de Mosquito són les crestes xineses en innombrables formes, però les seves tapes comprenen una bossa de sorpreses de tot el continent. El Xiaolong bany (boles de massa bullida al vapor de porc) i l'ànec cruixent estan per llepar-se els dits, i un bol fumejant de Pho vietnamita amb fideus val una menjar sòlid per si sol. Mosquito també té excel·lents cerveses, algunes de les quals estan elaborades pel restaurant, la cervesa Trigo està especialment bona. Sota el mateix mandat i en la mateixa línia (però amb menys gent), trobem també el Red Ant