Restaurants amb sorpresa

En un moment en què el terme ‘pirata’ és cada cop més sinònim de males pràctiques, s’agraeix la presència d’aquest petit racó ‘bucaner’ per a romàntics i amants del bon fer. És un ambient tan càlid, acollidor i familiar, que resulta difícil no conquerir el convidat després d’haver assaborit les petites i senzilles propostes que fan en Lluís i la Isabel, presentades com si res, com si haguessin sortit d’un barret de mag.  (Llegir-ne més)

Un restaurant àrab d'alt estànding que respira aires mediterranis i orientals, exquisit, amb plats com l'amanida libanesa de fatuix i tagins variats. La majoria dels seus comensals són locals, però també àrabs i turistes d’alt nivell de països àrabs, atrets pels seus plats familiars i també cal dir-ho, pel seu espectacle de dansa del ventre que es pot veure divendres i dissabte a les 22.30 h. i dissabtes i diumenges a les 14.30 h.

Aquesta molt peculiar rostisseria i botiga de menjar per emportar disposa de tota mena de pizzes, empanades uruguaies i una sel·lecció de plats de pasta i carn i paelles que no estan gens malament. També té unes quantes taules de ferro i marbre per fer l'àpat in situ. Ara bé, qui fa d'aquest lloc un local del tot singular és el seu propietari: l'uruguaià Mario M. Perez, fill de barcelonins republicans exiliats, és tot un personatge. Militant comunista i perseguit per la dictadura argentina, va tornar a Barcelona a finals dels setanta. Apart de cuinar, és un fèrtil escriptor de llibres esotèrics i artista: trobareu els seus volums sobre viatges astrals i maçoneria a la prestatgeria, i a la paret els seus quadres a mig camí entre Munch i allò naïf.

Barcelona gaudeix del primer restaurant a obscures del Sud d'Europa: Dans Le Noir, que forma part d'una cadena que té restaurants a Londres i Moscú, ofereix un sopar sensorial totalment a les fosques, on els cambrers són invidents que ens guien a través d'un menú tancat. Els comensals entren, agafats de l'espatlla i en fila índia, a un saló totalment a les fosques.  I és millor no explicar quins són els plats, perquè el descobriment de sabors i textures són part de l'experiència, que aguditza els sentits i també proporciona uns quants moments de confusió i caos. El tema tira per la cuina creativa, estil francès, amb un nivell força bo. Una experiència única i xocant, però molt recomanable.

El primer restaurant de postres de la ciutat, creat ja fa més d'una dècada per Jordi Butrón, ja és tot un clàssic. Podeu demanar diversos menús, llargs i curts, de postres abracadabrants (el més luxós, sis passes amb meravelles com una xocolata amb vinagre, maduixa, menta i pebre). També disposen de barra de postres, on podreu menjar i compartir les seves dolces idees d'avantguarda com si fossin tapes. Per deu euros, tres tapetes dolces i barra lliure de cafè. La idea és que ben sopat, la gent s'acosti a la barra a tapejar postres. Per cert, a les tapes, Butrón no ha ofert descripció dels ingredients, només dels sabors. Posem un exemple: una tapa de sobao pasiego amb crema de xocolata blanca i alfàbrega, sèsam i sorbet, serà presentada com a mantega + xocolata blanca + alfàbrega.

De dia és un restaurant de barri. De nit, es transforma en un restaurant on les 'drags' són les protagonistes. A la propietària, la voluminosa Divine la reconeixereu pel seu aspecte i per la seva forma de parlar. Llenguda és poc.

I per sort aquí no es segueix la costum de menjar cagarros de gos, per la qual es va fer famosa Divine, la diva de John Waters, al film Pink Flamingos. El menú de migdia és força decent, encara que per la nit tampoc heu d'esperar un menú degustació exquisit, sinó el típic menjar de sopars de grup.

Siguem sincers: la seva cuina no passarà a la història, però això de trobar un restaurant de bufet lliure que combina menjar asiàtic i parrilla argentina té la seva gràcia. La cosa va així: arribes i comences a triar entre illes de menjar xinès, sushi i al final del recorregut hi ha una brasa on pots demanar xurrasco, 'chorizo criollo', 'matambre' i altres talls. Val a dir que el millor de tot és la part asiàtica menys compromesa: els yakisoba, farcellets i 'gyozas' són prou decents. Ara bé, el millor que es pot dir dels seu sushi i la seva carn a la brasa és que passen per la panxa d'una manera neutra, en el millor dels casos. Amb un menú de 9,90 € no es poden fer meravelles, però el lloc té un carisma 'bizarre' que l'ha fet perdurar.

La romanesa és una cuina molt variada, amb influències balcàniques i d’altres països veïns com Alemanya, Sèrbia i Hongria. Aquesta riquesa hi proporciona gustos que es poden conèixer ara a la taverna Crama Dracula, a qui va dedicat aquest plat amb les seves millors especialitats. I esclar, no han pogut prescindir de la principal icona turística i cultural del país balcànic: Dràcula és ben present aquí, ens ho anuncia la figura del criat zombi a l'entrada; un cop dins, la fartanera de carn deliciosa es produeix en una mena de menjador medieval ultra-kitsch, entre pells d'ós, vampirs penjats del sostre i animals dissecats.

Dels embotits destaquen el salami de Sibiu, el filet de porc fumat, el filet gitano i el de cap de porc de senglar, sense deixar de banda els formatges 'rocar', 'telemea' d’ovella, de vaca i el fumat cascaval, que també el serveixen arrebossat.

¿Recordeu Magín Solé, aquell humorista que va gaudir d'una època de popularitat a TVE? Sí, quan només hi havia dos canals. Ja fa 22 anys que va muntar el seu restaurant, el Cómico Cómico, en què el plat fort són els seus monólegs d'humor vintage (res de modernitats a l'estil Joaquín Reyes!). Això ho acompanya un menú de 35 € tant old school com els seus gags: milfulls de vieires, pollastre amb salsa, filet de porc amb salsa provençal, bacallà amb pisto... I si pagueu vuit euros més, us cantaran una cançó personalitzada!

És normal que hagin desaparegut els sopars-espectacle de torneig medieval. Però aquí tenim La Posada Maldita, aguantant lustre rere lustre a Cerdanyola del Vallès. En aquest restaurat-espectacle de temàtica terrorífica, el vostre sopar es veurà amenitzat per enterramorts, zombis, nenes de l'Exorcista i altra fauna. Ara bé, potser el més terrorífic de tot és pagar 38 € per un menú a base d'embotits, còctel de gambes, patè i braó al forn. Per cert, ¿algú recorda un restaurant davant el Macba rollo sadomasoquista-medieval a l'estil Marquès de Sade? ¿Com carai es deia?