13 restaurants imprescindibles per menjar a Girona ciutat

En Marc Ramos és al capdavant de Si No Fos, un restaurant obert el 2019 que lidera l'actualització gastronòmica de la ciutat, plena de llocs interessants que justifiquen una visita. Ramos, que ha passat per restaurants com Els Tinars i sobretot el Gresca, demostra com aprofitar al màxim un local d'estructura mínima, amb una cuina a la vista petiteta presidida per un forn de brasa i una desena de tauletes, amb una barra. 

L'esperit de Si No Fos destil·la ganes de trencament però també una certa nostàlgia. A la carta hi trobareu tant un aparat per fer pa amb tomàquet de categoria –sobrassada de cal Rovira, llonganissa top– com uns bons d'arrossos –i macarrons de fonda de luxe!– i també ganes de catalanitzar el menjar de carrer, amb brioixos llaminers, com el lluç arrebossat amb maionesa tàrtara, pebrot i ceba. La nostàlgia aposta per la recontextualització dels menuts, amb tot un apartat de la carta. 

Menjar al Celler de Can Roca és un luxe extraordinari que la majoria de la gent només es pot permetre unes poques vegades a la vida. Així doncs, el restaurant Normal, obert l'estiu del 2021, parteix de la base òbvia que el personal pugui menjar-hi més sovint, amb un tiquet d'entre 50 i 70 euros. Com diuen els germans Roca, si el Celler és orfebreria, Normal és artesania. Al capdavant de Normal hi ha l'Eli Nolla, que fou un dels caps de Cuina del Celler de Can Roca.  

La fórmula no és cap altre que cercar l'excel·lència en plats d'intencions més terrenals que els de la casa mare, però també plens de tècnica i picades d'ull tant a la cuina clàssica francesa com al producte de proximitat. L'estructura de la carta de Normal és d'allò més ídem–entrants, carns, peixos, postres– però el que no ho és tant és l'execució de plats com un colomí a la brasa, milfulls de nyàmeres i bolets en escabetx amb castanyes. Plats que no recorren a producte molt car –al contrari del que sol passar a les Michelin– però que l'eleven a base de tècnica i creativitat.   

Hi ha més Michelin, a Girona ciutat, a part del Celler de Can Roca? Doncs sí. Massana va néixer com a restaurant de carn a la brasa el 1986, al centre de Girona. En Pere Massana, cuiner autodidacta, va anar introduint elements innovadors fins que el 2007 va fer un salt al buit, convertint Massana en un restaurant dedicat a la cuina creativa. A base d'esforç, cuina excel·lent i tracte proper, l'Anna Roger i en Pere Massana van conquerir la cobejada Michelin l'any 2008. 

La de Massana és una cuina catalana amb un protagonisme absolut del producte, amb arrels franceses, però menys tradicional del que podria semblar (si jutgem per la seva discreta entrada). Un bon exemple és un plat de caça com el colomí de sang, amb escalunyes al cafè i les prunes en salsa 'hoisin'. La presentació dels plats és  tan curosa, precisa i encertada com les combinacions de sabors i les coccions.  

Per poc que conegueu Girona ciutat, ben segur que heu passejat per la Plaça del Vi. I també hi ha moltes possibilitats que hàgiu menjat o fet el toc al número set d'aquesta plaça, un bar clàssic amb façana icònica que té una de les millors localitzacions de negoci d'hostaleria de la ciutat. I l'estiu del 2024 els Germans Roca hi van obrir bar Vii, un establiment que ret homenatge al Bar Roca, el restaurant de menú i tapes dels seus pares. 

La cuina està inspirada en el Bar Roca dels anys setanta i en la tradició catalana, i fa èmfasis en el vi natural: l'Audrey Doré, cap de sommeliers d'El Celler de Can Roca, és la directora del local. El nom pot semblar un xic esotèric: "Vii" remet a "vi i..." qualsevol menja que l'acompanyi, parant especial atenció al pa i a l'oli. O sigui que en la carta hi sovintegen preparacions suculentes i per sucar-hi: fregits, confitats, escabetxos, platillos de cuina de fonda, coques i entrepans. La majoria dels plats de la carta tenen el toc de personalitat marca de la casa que fa destacar el plat per damunt de les tapes d'un bar estàndard.

El millor de Le Bistrot és la seva ubicació a la pujada de les escales de Sant Martí, un dels racons més fotografiats per Temps de Flors. Potser per això, el 2014 va ser escollit en un concurs com el lloc més romàntic de l’Estat (també va ajudar que Javier Cercas l'immortalitzés a 'Soldados de Salamina'. Si aconseguiu seure a prop de la finestra, tindreu un punt privilegiat. Seure a la terrassa  és el nirvana instagrammer. I la seva cuina, tradicional catalana amb algun toc francès, no està gens malament (de dilluns a divendres, bon menú a preu assequible).  

Decoració minimalista per a plats de grans dimensions. Intimitat i modernitat acompanyen una carta no gaire extensa, però d’una qualitat que ho compensa. La seva filosofia,“Cuina per compartir”, així que si sou llops solitaris ­-o gelosos del menjar-, aquest no és el vostre lloc. Encara que amb un 'tomahawk' de vedella de quilo no cal patir si aneu a mitges. No oblideu deixar lloc per a les postres, perquè el doble pecat de xocolata és mortal.

Un lloc especial; sobretot per una cuina que, sense voler fer pirotècnica, impacta per l'originalitat d'idees poc recarregades i resoltes amb virtuositat: 'nuggets' de peus de porc amb 'chipotle'! Carpaccio de carbassó amb salsa de festucs! Sabor i vida. Sabor i vida i també una sana intenció de posar un toc de personalitat fins i tot als plats més tradicionals, com un braó de xai rostit, alleugerit amb fonoll. I visiteu el lavabo! Provocació màxima. 

Un clàssic gironí i de la cuina tradicional catalana. En ple centre de la ciutat, a ca la Marieta us sentireu com al menjador de les millors àvies cuineres de Girona. La centenària Casa Marieta va ser fundada el 1892 durant la primera etapa del moviment modernista. També estava en plena inauguració del tren que connectava la ciutat amb Sant Feliu de Guíxols. La cuina és casolana (xai rostit, ànec amb peres…) amb una quarantena de plats a escollir, a banda dels de temporada. El preu mitjà per comensal ronda entre els 20 i 25 euros. Assequible, abundant i de qualitat. Com a curiositat, abans sortir cames ajudeu-me cap a la Casa de Waterloo, en Carles Puigdemont va menjar a Casa Marieta.

Gràcies a Lance Armstrong, Girona ara és una meca del cicloturisme. El Call va ple de jubilats dels Estats Units amb mallots xarrupant 'flat white', i hi ha tota una escena de cafeteries d’especialitat 'bicifriendly'; la més veterana és la bufona La Fàbrica, oberta el 2015 pel ciclista canadenc Christian Meier. Els botiguers, encantats: “Turisme net, educat i gastador”. Una amiga gironina: "Posen pàrquings de bici en edificis catalogats i apugen els lloguers". Barceloní que visites Girona i de cop t'agafa síndrome d'abstinència del Passeig de Sant Joan, aquí hi trobaràs uns plats de 'brunch' hipnòtics per la seva mida, color i bona qualitat. I el cafè, excel·lent. 

Un restaurant basc regentat per gironins que ja té aires de clàssic: va obrir el 2024. Els ‘montaditos’ són l’estrella del local i la filosofia és senzilla: agafa un plat, atipa’t de tapes fins que no puguis més i, en acabar, un cambrer comptarà els escuradents que hagis deixat per passar-te a cobrar. El menjar barreja la cuina basca i la tendència catalana i inclou plats com l’amanida de xató o l’esqueixada de bacallà. També disposen de menús econòmics i de plats més elaborats.

Bonastruc de Porta, 4 T. 972 22 59 75

És l’origen del Celler de Can Roca. Josep Roca i Montserrat Fontané, pares dels germans Roca, mantenen el negoci familiar a 100 metres del segon millor restaurant del món, al tranquil barri de Taialà. Si voleu menjar on Joan, Josep i Jordi Roca van créixer i experimentar, pot ser un bon moment per provar-ho si no disposeu d’una (complicada i cara) reserva al Celler. Els plats són econòmics i casolans, res a veure amb l’alta cuina i entre setmana funcionen amb menús. De fet, és habitual que els germans també facin una escapada per anar-hi a dinar.

Can Roca
Ctra.de Talaia, 42, 17007 Girona. T. 972 20 51 19 

Si vols convidar a algú a sopar i fer veure que t'ha costat un ull de la cara, aquest és el teu lloc. Es tracta del restaurant de l'Hotel Ciutat de Girona, un local elegant però a preus molt assequibles. La carta està molt cuidada i plena de plats km 0, mediterranis i de la terra. Recomanem l'hamburguesa Boletus i l'entrecot de vedella de Girona. També disposen de plats -i preus- per als més petits

Restaurant Blanc 
Carrer Nord, 2, 17001 Girona. 972 41 56 37

A cinc minuts en cotxe o 15 a peu des del cul de la Lleona, per posar una referència,  té el seu punt fort en la ubicació, envoltat de natura, uns metres més enllà del mil·lenari monestir de Sant Daniel, en una masia del segle XVI. La cuina és catalana, amb tocs de fusió marroquina i de mercat amb productes ecològics i de temporada. Amanides, torrades, assortiments d’embotits o carns amb una presentació exquisida, destaquen en la carta.