Croquetes, peixet, tempura: els millors fregits de Barcelona

Com voleu no estimar un local inspirat en l’imaginari de Wes Anderson i especialitzat en croquetes? I és que menjar-se unes croquetes que poden ser de foie gras amb ceps; d’ous estrellats i xistorra; de llagostins amb rovellons o d’albergínia, provolone i tomàquet, i així fins a divuit varietats, en un lloc semblant al Gran Hotel Budapest, no té preu. Les del Mendl’s són unes croquetes de gran nivell, que provenen de la santa casa croquetaire a Catalunya: el COC de Vilassar de Mar. De postres, demaneu la de xocolata i taronja.

La Chana és una taverna alegre i simpàtica que serveix tapes andaluses, especialment de Cadis, en un ambient eclèctic i amb rock de fons. La seva especialitat des que va obrir fa dos anys al Poble-sec és un caçó en adob excepcional, que s’elabora amb una barreja d’espècies i vinagre i que no té més secret “que el vinagre sigui de bona qualitat, l’oli estigui sempre net i la farina, en aquest cas de blat, sigui bona”, explica la Natàlia, propietària del local. El resultat és una peça de peix magnífica, tendra i gustosa.

Excel·leixen en la tapa marinera i l’arrebossat des de fa 61 anys. Després de tastar els seus bunyols de bacallà –potents, amb el sabor del peix dessalat i esfilagarsat ben present, amb una capa gruixuda d’arrebossat que els fa cuetes– un no pot evitar riure’s d’aquelles coses plenes d’aire i a preu d’or que et serveixen en segons quins llocs. No us podeu estar de tastar la seva gambeta arrebossada, “fregida sencera perquè puguis menjar-ne els bigotis i el cap”, diu el Jaume Cabot. Si hi aneu en cap de setmana, paciència i canya, que la tiren boníssima.

Minimalisme al servei de la fregitel·la marinera: obert l’any 1984, el Jesús presumeix de tenir el primer restaurant “exclusivament de peixet fregit de Barcelona” i de no tenir ni patates xips, ni vermut ni llaunes: “No hi ha res que no sigui peix, en gran part de platja, fet al moment”. En lloc de plates d’arrebossats, aquí hi trobareu en crua exposició pops, seitons, calamars, sípies, gambetes i llucets a preus difícils de creure. Simplicitat pura: peix, sal, farina i cop d’oli (que no faci olor de fregitel·la parla bé del canvi d’oli). A la nit hi ha tanta gent que us conviden a cafè si el feu a la barra. I al migdia, per 16,95 euros teniu un menú orgiàstic amb dos plats sencers de peix.

L’Àngels Paredes, propietària i cuinera del Joanet, diu que els fregits tenen molt mala fama “però que al final molta gent n’acaba demanant”. Ara bé, la seva tapa de croquetes casolanes –dues de calamar amb tinta, de pollastre i de pernil– és espectacular. Així com les seves patates fregides, potser les millors que he tastat mai en un restaurant popular (cocció perfecta, tallades cadascuna amb irregular primor). Deixant de banda l’oli roent, aquesta casa de menjars centenària és coneguda pel bon producte fresc a la planxa i plats de cullera dels que ja no trobes, excel·lents.

La xurreria hipster de Barcelona es diu Comaxurros, es troba a Sarrià i és un autèntic homenatge al xurro del segle XXI. Hi trobem, entre d’altres, xurros farcits de nata amb coulis de gerds; de praliné, llimona i ametlla garapinyada; de crema cremada (el popular xurruscat) o de xocolata amb taronja, aquest últim un dels hits de la temporada. Fregits amb oli d’oliva verge extra, tenen la seva versió amb salsa, que només trobem al food truck de la Comaxurros.

Aquesta és una d’aquelles delícies carnívores per les quals et sap greu pels flexiterians. T’arriba a taula un plat abundant d’ànec fregit virtuosament, tallat a tires i amb uns bastonets i un plat de salsa hoisin. I tu vas desfilant i sucant bocins de cuixeta d’ànec: les parts magres són sucoses i plenes de gust, i les que porten greix són una gratificació sensual instantània. Val la pena planejar la vista per les vores lacades i refregidetes. Per 1,80 € més, us prepararan el plat amb au ecològica, i amb un bol d’arròs és quasi tot un àpat.

La seva pissarra corcada pel temps fa 61 anys que diu que “todo va mejor con Coca-Cola”. Ara bé, el que ens interessa és que, per més anys que passin, aquesta taverna marinera no ha perdut ni un àpex de personalitat en el tracte (esperit afectuós però resolutiu, no s’estan per hòsties) ni en el menjar: guisats boníssims i peix directe de la barca, a preus rebentats. Com amb altres secrets ben guardats (les carxofes, per exemple), en Josep Maria Magí no bada boca sobre un amorós bacallà enfarinat i fregit, amb tomàquet, que dessalen ells mateixos. “El punt és la cocció, esclar, però no diré res que ja hi ha massa pirates”. Ja sabeu que la bomba de la Barceloneta en realitat és la bomba de La Cova Fumada.

Un dels plats estrella d’aquest bar de tapes amb una llarga barra és l’anomenada fritura Cañete, una selecció de gambetes, calamars, morena en adob i peix de llotja del dia, fruit de la feliç germanor entre Atlàntic i Mediterrani. Arrebossats amb farina d’arròs, com és tradició al sud, són uns peixos gustosos i gens oliosos, que competeixen amb altres fregits de la carta de gran nivell: uns seitons recepta de la mare del Julio, el cap de sala, una gran croqueta de pernil i la torta de gambetes.

Aquest japonès que ja funcionava quan el sushi encara no estava de moda, va començar ara fa 22 anys amb la voluntat d’especialitzar-se en fregits, però ha anat evolucionant per petició popular i ara ofereix sushi i d’altres plats japonesos. Però les seves tempures de llagostins, carxofes o verdures de temporada, fetes amb farina de blat i llevat i fregides amb oli de gira-sol, són encara un must del local, que té també altres peces fregides, com ara les croquetes de bou de mar o les bombes japoneses amb pop.