Famosos que obren restaurants

Dani Alves, lateral dret del FC Barcelona, és un amant de la bona taula (no pas tant de cuinar). I per això, va contractar els serveis de João Alcântara, un cuiner brasiler que es va convertir en el seu xef personal a Barcelona. Els dos s'han associat en aquest restaurant dual, amb dues meitats del tot diferents.  A la planta baixa, i de dia: Boteco FOgO, una casa de menjar popular brasiler, el 'boteco', on la gent es reuneix per compartir un àpat. Hi trobareu plats clàssics amb un gir modernitzat, però que no s'allunyen de l'esperit d'una cuina substanciosa, calórica però plena de matisos: 'feijoada' (mongeta negra amb carn de porc), 'moqueca' (guisat de peix) o 'picadinho' en són alguns exemples (si us agraden els formatges i l'arrebossat, aquí sereu feliços). Preus molt assequibles. A la primera planta i de nit: un restaurant gastronòmic on l'única opció és el menú degustació. Alcântara proposa un viatge per les principals regions culinàries brasileres; hi menjareu 'salpicâo', 'churrasquinho' o 'mandioca' vistes des d'un prisma radicalment creatiu però procurant no perdre de vista l'essència del plat.

El jove xef Lluís Lunas –fill de Dyango, per a aquells que us fascina la cançó melódica– i Carlos Trigo, del Caminito de Formentera, està triomfant amb aquesta moderna reinterpretació de la gastronomia mediterrània, amb un tarannà creatiu però també amb la contundència de la bona graella. Dos exemples del primer i el segon: l'ou poché sobre fons de patata confitada, bacallà i crema d'arròs i un xurrasco de vedella Nebraska a la graella. Si sou de menuts aquí podreu gaudir amb els 'chinchulines': recepta argentina d'intestins prims de vaca, a la graella.

Els melòmans haurien de tatuar-se a la mà l’adreça del Vinilo, per quan les neurones comencin a fallar. Fosc, envellit, amb fusta cruixent i carregat de notes de rock gravades amb sang a les parets, aquest és el bar per als amants de la bona música escoltada a l’antiga. Respecten el vinil i els grups de més qualitat. Famosos, famosos, home, aquí no hi trobareu cap 'tronista' energumen ni la filla del Pajares, però sí tot de personalitats de l'escena 'indie' catalana: començant per Jordi Lanuza, ànima d'Inspira i propietari del local, i una parròquia formada per gent de Love of Lesbian, Mishima, el Pau Vallvé, Egon Soda, la Lyona, la Paula Bonet...

Un restaurant argentí d'alta volada, amb carns de tot el món i pasta feta a mà. Sovint hi trobareu cares conegudes de l'esport: els socis fundadors són Martin Posse, exdavanter de l'Espanyol i Xavier Escaich, ex del Barça, i l'any 2014 Mascherano va entrar en la propietat de l'empresa. De fet, es podria dir que aquest és el restaurant favorit del clan argentí del Barça (i Puyol, que és de bon menjar, també s'hi deixa caure). El repertori és molt gran i clàssic: hi trobareu entrants (xoriç i botifarra criolla, empanades, etc...) i els talls populars de la graella argentina, com per exemple els ja coneguts per tothom 'entraña' i 'matambre'. I per a paladars carnívors de categoria, disposen de carn importada de tot el món. També d'Argentina, esclar (tasteu el famós 'bife de quadril') però també hi podeu menjar vedella wagyu.

Ja ho deia l'aforisme xinès: home antipàtic no posa negoci. Per això, quan vaig saber que l'humorista i monologuista Andreu Casanova havia obert un bar, vaig pensar que valia la pena treure-hi el cap. Has de confiar en un paio que triomfa amb un monòleghumorístic que es diu '50 sombrasde Andreu'. I més si hi ha connexió xinesa pel mig: "Nosaltres hem fet la història al revés. Això era un bar que l'havia agafat un xinès que hi havia posat el típic bar de xinesos. Som els primers que li agafem el bar al xinès", riu. També es pot confiar en el Casanova hoteler, s'enorgulleix d'haver estudiat Hostaleria i d'haver treballat dos anys a la sala del Cinc Sentits. "Després em vaig enganxar a la comèdia i l'artisteig. Tinc l'hostaleria com una cosa vocacional, però crema molt. I amb el meu soci, que és productor, va sorgir l'oportunitat d'agafar un restaurant". De fet, l'Intrèpid acompleix aquella funció ciutadana tan necessària del bar ManolomadeinChina: obre cada dia a tot hora. El local –una acollidora ela diàfana amb una zona de taules altes comunes i baixetes individuals– ofereix un repertori de tapes curoses, de 12 a 24 h. Que no són res de l'altre món, però que estan executades de manera impecable i tenen una relació qualitat-preu molt, molt atractiva.

El restaurant dels germans Iglesias (Rías de Galicia, Pakta, Cañota, Bobo Pulpín...) i els gemans Messi és un pailebot de dos pisos, amb 1000 m2 d'interior i 1000 m2 de jardí d'illa (amb gespa i arbres!) que reprodueix els espais d'un poblet, adaptats a un restaurant. Un colmado on esmorzar, berenar i fer el vermut, una esglèsia amb cocteleria, la plaça del poble, racons on punxar vinils i jugar a jocs de taula, balcons reservats amb totes les comoditats imaginables, una sala de cinema/escola... El menjar és un compendi dels grans èxits dels restaurants de la casa: aquí hi trobareu des de plats de marisc 'kru' i creatiu (magnífica tartaleta de bou de mar i alvocat o ostres amb cirera) fins a arrossos, carn per a les feres i un exèrcit de tapes i delicadeses fredes per al vermut. Res massa estrany, però fet amb el magisteri gastro que els caracteritza: "Això és un lloc no pas per menjar complicat sinó per visitar sovint", expliquen.