Street Food: el millor menjar de carrer de Barcelona

De què va? Tothom perd el cul seguint 'food trucks', ells van començar a reunir-los aquell llunyà 2014. Des de la talaia seminal del Van Van Market, ens expliquen que si a Catalunya roden uns 30 food trucks, d’alta qualitat només són uns 20.

I què hi menjo? Depèn! El Van Van Var –extraordinari bar cantoner, 12 m2, 2 m2 de cuina, terrassa brutal– flueix a perpetuïtat: cada setmana hi ha un 'food truck' diferent, però ara també restaurants en el seu vessant més de carrer, com el Mosquito. I tenen personalitat pròpia: les canyes –or líquid– i els aperitius d’autor no s’obliden.

De què va? Els xefs Jon Giraldo (colombià) i Jaime Lieberman (mexicà) van redefinir el restaurant privat fa anys –Spoonik, Premi Nacional d’Hostaleria en Innovació del 2017, és el menjador de casa seva– i ara porten la seva finesa amb la teca popular dels seus països d’origen.

I què demano? El restaurant Anormal no té pretensions saludables sinó hedonistes: no fusionen, sinó que fan icones del menjar de carrer (arepes colombianes, tacos, cebiche...) en versió original i matèria primera de la casa mare. Un desfici a preus d’amic: escureu salsetes patacón en mà! I la veritat és que la relació qualitat-preu és molt bona. Ara, això no va de 'fast-good' lleugeret sinó de caloria i greix del bo (encara que hi trobareu de tacos, com els de cochinita pibil, amb una primorosa cocció lenta) i d'empastifar-se les mans a base de bé. 

De què va? Els propietaris de la 'taquería' Machete–de menjar de carrer en saben un niu– també han obert Hanbaga/Lucky Road; un local dual que reuneix grans èxits del sud-est asiàtic –de Japó a Corea– i connecta amb una hamburgueseria que fa quelcom inèdit aquí: oferir tota una carta que emfatitza l’'umami' i el fet japo.

I que demano? Peta com un trabuc en els dos aspectes: el 'pad thai' i els rotllets vietnamites no tenen res a envejar a locals amb DO. I les hamburgueses són... 'yummami!' Som en l'única hamburgueseria de Barcelona basada ítegrament en receptes japoneses, i s'ho han pres molt seriosament. Un bon exemple és la 'tonkatsu': carn de porc arrebossada en pa ratllat japonès i salsa tonkatsu, el caldo dels ramen més potents, els de porc.

De què va? L'Antonio Luna –mexicà del DF– és un dels quatre socis de Taco Alto (quatre ‘taquerías’ obertes des del 2015) explica que el gran repte «és mantenir la regularitat i el ritme lent de cocció». Potser us ho menjareu en quinze minuts, però alguns guisats requereixen quatre hores, i fent cua a caixa sentireu crepitar de la carn a la graella (res de pot, farcit abundant).

I què puc demanar? Per deu euros, us calceu quatre tacos de ‘cochinita pibil’ (1,90 cadascun €, excel·lents) i una beguda. O el Pirata (2,50 €): vedella a la brasa amb formatge fos i una llenca d’alvocat: sabor primitiu i efectiu que se’t clava al cervell. Ho fan tot des de zero, sobetot les salses taqueras, que van numerades de més a menys picant. I alerta que tenen tres locals més: Taco Alto Born (Portal Nou, 62), Taco Alto Raval (Rambla del Raval, 4) i Taco Alto Barceloneta (Pg. Joan de Borbó, 42).

De què va? Un lloc particular, personal i intransferible: La Laila Bazham (filla de filipina i brasiler) practica una fusió de menjar de carrer del sud-est asiàtic i d'Amèrica llatina fet amb realisme, inspiració i coherència.

I que demano? La seva carta no és molt llarga, però els plats són un 'hit' poc escoltat: entre d'altres, hi podeu trobar l'adobo' filipí –un plat que aquí és com qui diu, inexistent– aplicat a la galta de porc, o una sopa 'pho' amb cua de bou. I al menú de migdia, delícies com 'malay redang', guisat malaisi fet 'street bocata' amb un 'roti paratha', un pa tou de Singapur. "He viscut molt temps a Singapur, a Dubai, als Estats Units... He vist prou cuines per saber que la meva feina consisteix a ser propera i respectuosa amb els sabors del menjar de carrer", resumeix Laila. 

De què va? Pandan és un local de 'fast-good' de concepció innovadora: han engrandit el rotlle vietnamita de paper d’arròs –cap fregit, digestió saludable– en deliciosos artefactes amb farciments frescos i saborosos (salmó fumat, fonoll, poma i maionesa de gingebre, per exemple) i acompanyaments com els saquets d’arròs, amb furikake i embolcall de tofu. Tot fet de zero, i ideat per la xef top Aris Voorde, ex-Albert Adrià.

I què demano? Entre els rolls freds n’hi ha de bonítol, amb daikon i sèsam, de pollastre, amb curry, d’ou, amb col kale, i fins i tot un de vegetarià, amb albergínia com a protagonista. 

I què demano? El seu nom ret homenatge a un dels carrers més famosos d’'street food' de Bangkok. En aquest original restaurant, situat en ple centre de Barcelona, trobareu plats que juguen amb el temps de cocció i la seva presentació sempre està cuidada al detall, des del primer plat fins l’últim que serveixen. No us podeu perdre assaborir el 'Bánh Mì' o el Wonton de gamba amb curry vermell, cacauets i enokis.

De què va? El local del xinès Fan Qi és el benèfic yin del yang que ens ataca a base de glutamat a-go-go i refregit. Som en l’únic 'fast food' al vapor de Catalunya: hi entres, i camines davant d’un lineal de vaporeres de fusta plenes de teca, sobre tubs d’aigua calenta fumejants.

I què demano? Tot el repertori està fet des de zero, i és solvent i econòmic: entre 3,90 i 5,50 euros, et porten a taula plats on notes el sabor i no pas el greix, bé siguin unes costelles 'char siu' o un veganíssim tofu amb verdures i bolets.

De què va? Credo de carrer impecable: els propietaris del Bangkok Café el 2015 van obrir aquest tailandès on a Dabiz Muñoz se li fondrien els ploms intentant discernir què és 'street' i què és 'fine dining'. El Lam Thai és la versió pim-pam-pum de la casa mare, on la jugada és passar-hi al migdia i gaudir d’un menú que per 10,50 euros et posa cara de dibuix animat.

I què hi menjaré? Rotllets vietnamites, amanida de fideus de soja i gambes amb curri groc amb arròs, per exemple, tot preparat amb l’ofici d’un dels grans thais de Barcelona. A la carta pica més (metàfora i literal). Amanida de papaia, 'larb', 'nems' com Déu mana, pollastre fregit picant.. Amb tota la marxa picant dels carrers de Bangkok!

De què va? Si és menjar mexicà de carrer, has de poder menjar i beure per 10 euros”, explica en Jose Luís, un dels socis del Pachuco (mexicà del DF, o sigui, tacolàndia). Vull evocació sentimental i guisats a foc lent, però amb un toc pop”, proclama. En aquesta barra cantonera del Raval hi trobareu el millor menjar popular mexicà imaginable, en racions d’una generositat inaudita: m’atreviria a dir que la millor taqueria de la ciutat, no només per qualitat-preu.

Què m'hi trobaré? Esmoleu colzes: l’experiència Pachuco va de cues, mans greixoses, mam i diversió. També ofereix una bona varietat de plats mexicans com sopes i uns nachos que per mida i qualitat també són excepcionals.