unirun
Foto: Unirun
Foto: Unirun

Unirun: la cursa de les universitats catalanes

Calceu-vos les vambes i defenseu els colors de la vostra universitat!

Publicitat

Que si els de l'Autònoma són uns hippies, els de la Pompeu uns pijos que van de progres, els de la UIC uns nens mimats... I en matèria d'esport, qui guanya? De moment no hi ha acord, però es presenta l'ocasió per descobrir-ho. El dia 8 de març se celebra a Barcelona la primera edició de la Unirun, una cursa que vol implicar a les 12 universitats catalanes en una competició de 'running' popular i coronar a la més ràpida de totes.

Des del dia 20 de gener ja estan obertes les inscripcions per aquesta nova cursa que té l'objectiu de convertir-se en un referent dins l'esport universitari. "Analitzant dades de participació d'altres curses, vam veure que hi ha més corredors de mitjana edat –a partir d'uns 30– que no universitaris. I és una manera d'iniciar els alumnes que vénen de disciplines més col·lectives en l'esport-salut", explica la Mar Sanromà, directora de la UniRun.

La zona de sortida estarà situada al passeig Garcia Fària, davant el parc de Diagonal Mar i la zona d'arribada serà al Parc del Fòrum, "és un entorn molt maco i quasi tota l'estona es corre al costat del mar, cosa que motiva molt", puntualitza Sanromà. Són, atenció, 6.779 metres de recorregut. Aquesta distància no és casualitat, ja que s'inspira en la clàssica regata Cambridge-Oxford, la competició anual de rem entre les dues universitats angleses. "Hem volgut jugar una mica amb això, copiar la distància d'una de les competicions de més tradició dins el món universitari i reproduir-la a Barcelona. Si no, hauríem anat cap als 5 km per buscar una major participació però ens va semblar divertit inspirar-nos en la clàssica britànica", diu Sanromà.

És la cursa de les universitats i en inscriure-us-hi heu d'identificar-vos amb una, és a dir, triar equip, però està oberta a tothom. Per tant, no us servirà d'excusa dir que us hi voleu apuntar per allargar un any més la carrera i viure la vida mentre feu només una assignatura. A la Unirun poden participar universitaris, ex-alumnes, futurs estudiants, professors, o simplement simpatitzants d'alguna de les universitats catalanes. Vaja que si us agrada córrer i no us perdeu cap cursa ja us podeu reservar el diumenge 8 de març. "Gairebé tothom està involucrat d'una manera o una altra amb una Universitat. Hi poden participar des de familiars fins al treballador del bar de la UB. La voluntat és que vingui gent de tot arreu, també de Tarragona, Girona o Lleida perquè realment sigui la cursa de totes les universitats", confessa Sanromà.

Si sou dels que espereu sempre fins a última hora tindreu fins a les 23:59 del dia 3 març per apuntar-vos-hi. Participar en la Unirun us costarà vuit euros, deu si necessiteu llogar xip i de regal us donaran una samarreta tècnica personalitzada amb el logo de la universitat que hàgiu triat. A l'arribada us esperarà un vermut i premis pels campions.

Va, universitaris, ex, simpatitzants... feu una passa endavant, enfundeu-vos la samarreta del vostre centre i sortiu a córrer. Si diuen que els anys universitaris són els millors de les nostres vides aquesta cursa té totes les paperetes per convertir-se en un clàssic.

També t'agradarà

  • Esports
Clubs de corredors
Clubs de corredors
Grups d’entrenament organitzats, colles d’amics que es reuneixen cada setmana i fins i tot algun que combina les dues coses! Amb el bon temps, els runners de fulla perenne veuen com se'ls uneixen els que ara troben més força per vèncer la mandra i els que ja tenen urgències per agafar la forma de cara a l'estiu. Cadascú al seu ritme. Per a molts, la Cursa dels Bombers és una cita ineludible i, fa anys, aprofitaven els entrenaments organitzats per Nike abans i després del gran dia, els concorreguts Start2Run. Resulta, però, que des d'Oregon van decidir que els interessava més portar-ho tot cap a la seva xarxa social, Nike +. Això va deixar orfes, de sobte, un grup de corredors de la ciutat. Eren una seixantena quan, el juliol de 2008, van posar-se d'acord amb la seva entrenadora, l'exolímpica María Luísa Muñoz, per continuar pel seu compte. Així va néixer Run2Live, el club popular per excel·lència. Al darrere no hi ha cap cadena de gimnasos ni cap marca comercial. Només el grup de corredors que el va fundar. I està obert a tots els nivells, no només a maratonians –el president, l'Ángel Alonso, encara s'ha d'estrenar en els 42 quilòmetres–. Associació sense ànim de lucre, Run2Live organitza quatre sessions d'entrenament per setmana: dimarts (14.30 h i 19.30 h), dijous (19 h) i dissabte (9.30 h). Es troben al Passeig Marítim de la Barceloneta i, normalment, des d'allà enfilen cap al Parc de la Ciutadella. Perquè tothom es trobi còmode, sempre tenen dos o tres entrenadors a mà pe
  • Esports
  • Running
Running femení a BCN
Running femení a BCN
Cada cop són més les dones que s'animen a córrer. I les que proven, s'hi enganxen. Seguiu aquests consells per millorar el vostre rendiment! Radiografia ràpida del típic malalt de running contemporani: el flipat que està tot el dia fent el fatxenda per les calories cremades en l'entrenament del matí o pel temps que vol fer en la cursa de diumenge. Tot plegat molt masculí. Doncs resulta que si les curses de Barcelona han crescut tant ha estat, en bona part, gràcies a elles. Les corredores agafen velocitat, i reclamen informació especialitzada. La marató, la cursa, la sabatilla. Fins i tot la suor és femenina! El running té el seu costat sensible, però l'ha amagat durant massa anys sota la capa d'adrenalina de tants homes entestats a arribar, costi el que costi, per davant del corredor del costat. Mica en mica, la presència cada cop més gran de dones en les curses que es fan a la ciutat fan visible una altra manera d'entendre l'esport. La demanda creix, i per això un grup de professionals de la ciutat han creat una web de recursos per a les esportistes que busquen informació especialitzada. Mentalitat: gaudir per damunt de totLa Cursa de la Dona és, a l'octubre, la mostra més visible d'aquesta tendència. Poques curses són tan festives com aquesta. "La dona no busca tant l'èxit esportiu -tot i que també-, sinó que persegueix una millora personal, un triomf més aviat intern". Ens ho explica la psicopedagoga Iolanda López, ella mateixa runner amb pedigrí i autora d'un llibre ideal
Publicitat
  • Esports
  • Running
Córrer sense sabatilles!
Córrer sense sabatilles!
Córrer descalç és possible i cada cop són més els que posen en pràctica el 'barefoot running' a Barcelona. Us atreviu a provar-ho? Com els antics atletes o com una llegenda: la història de l'atletisme encara té en un pedestal el gran Abebe Bikila, que va guanyar la marató olímpica de Roma 1960 corrent descalç perquè les sabatilles que li havien donat no li anaven bé. Mig segle després, no cal tenir tanta mala fortuna per córrer com l'etíop llegendari. Fa uns anys els prenien directament per bojos. Després, cridaven l'atenció. I, avui en dia, gairebé es confonen entre la massa. Encara fan aixecar alguna cella, però els 'barefoot runners' ja no se senten una espècie estranya. Potser sí que encara els posen el cartell d'excèntrics –o directament friquis–, però el cert és que cada cop hi ha més conversos a aquesta nova creença. És una moda –capaç de provocar estudis a l'INEFC, excentricisme o ha arribat per quedar-se? La primera resposta dels corredors descalços és de manual: "Si sempre s'ha fet així!". Es tracta de córrer per instint, amb la nostra part animal. L'ésser humà, està clar, ha corregut molt més temps amb els peus nus –uns dos milions d'anys, amb l'aparició dels primers caçadors– que amb sabates, però això vol dir-ho tot o no vol dir res –oi que construïm les cases amb maons i no hem de caçar per menjar carn?–. Segon round. Arriben els arguments contundents. Els qui corren sense sabatilles asseguren que així es lesionen menys, perquè la cadència del moviment es fa més
Recomanat
    També t'agradarà
    També t'agradarà
    Publicitat