5 x Shakespeare

Carrega una desena de Shakespeares damunt les espatlles. Va debutar amb 'Els dos cavallers de Verona', amb 25 anys, al Mercat de les Flors. I després vindrien 'Somni d’una nit d’estiu', 'El rei Joan', 'Mesura per mesura', 'Macbeth', 'Hamlet', 'El rei Lear', 'Forests'... Versions extremes, directes, escruixidores, que ha fet amb actors catalans, espanyols i anglesos. “Les obres completes de Shakespeare m’acompanyen allà on vaig. Sempre a la maleta i a l’iPad. Les rellegeixo molt sovint i busco parts o citacions que torno a llegir o memoritzar moltes nits”, ens confessa.

Amb Shakespeare, Bieito, diu, va aprendre a fer teatre: “Va ser el primer mestre. He après sobre la tensió dramàtica en l’acció i en les paraules. Els mecanismes de l’art teatral que s’amaguen en cadascuna de les seves escenes”.

“Shakespeare t’ensenya a crear un paisatge, a inventar i buscar una estètica, a decidir com veus el teu propi món. El seus versos estan plens d’indicacions per als actors i directors. Ritme, velocitat, pauses, silencis... Una obra de Shakespeare és un tractat de tempo i ritme”, afegeix.

Bieito té clar per què l’autor anglès continua ben viu entre nosaltres. “No només ens ensenya teatre”, assegura. “Les obres de Shakespeare són un tractat sobre la vida mateixa i sobre la condició humana. Es llegeix com es llegeix Montaigne, buscant respostes a la nostra mortal existència”, dispara.

Per a algú com ell que encara creu i desitja un nou Reinaxement i enyora l’Humanisme, fa una proposta una mica agosarada: que els plans d’estudi incorporin “una assignatura obligatòria a les escoles anomenada Shakespeare”. “Quina utopia!”, rebla. Seria massa bonic.

Amb Shakespeare es va fer un nom ('Titus Andrònic', 'Juli Cèsar'), es va consolidar ('Ricard 3r', 'European House') i està madurant ('Coriolà', 'Macbeth'). Per al director, l’autor anglès és “com l’univers: inabastable, meravellós d’observar a la nit, sempre en moviment, descobrint noves formacions cada vegada que un s’endinsa en ell”.  Però com a artista, diu, “també és un espai on s’ha d’estar vigilant, ja que és ple de forats negres que et xuclen i et poden no deixar veure la seva totalitat”.  “La seva temàtica és universal, profunda i segueix viva encara que passi l’eternitat”, remarca Rigola.

Ha estat el millor Hamlet dels últims anys, en el muntatge d’Oriol Broggi a la Biblioteca de Catalunya, i gairebé es va desvirgar amb el 'Juli Cèsar' de Rigola. Com a actor, fent Shakespeare ha arribat a la conclusió que “el millor que pots fer és ser un canal... Quan fas una obra seva, sents que l’obra sempre està per sobre teu”. I, esclar, la responsabilitat és diferent: “Et sents important”. “Shakespeare és com una partitura musical –diu–, una partitura que mai no et canses d’escoltar”.

La dramaturga va quedar atrapada en el món de Shakespeare a les classes de retòrica de la carrera d’Humanitats. La fascina 'Juli Cèsar' i 'Otel·lo' i aquella “paranoia de l’ésser humà, que m’agrada molt posar a les meves obres, i la maldat de la gent que tens a prop”. El troba “massa gran” per notar el pes de la influència. “El que he après d’ell  és la capacitat de mantenir l’interès, la fascinació per la història, per la dramatúrgia pura”, confessa.

"Shakespeare fa dir a Hamlet que el teatre és un mirall davant del qual ens hi hem de posar... I 'Hamlet' és un mirall en el qual va bé mirar-s’hi de tant en tant. I aquí caben fins i tot els defectes d’aquells que l’agafen, fins i tot dóna virtuts als defectes". Això ho diu Pau Carrió, que és el més jove dels directors que s'ha atrevit amb Shakespeare. Acaba d'esgotar entrades al Lliure amb 'Hamlet' després d'una versió més que reeixida d''Enric V'. Ell mateix es veu tota la vida sota les faldes del gran Bard. I és que Shakespeare posa el ritme a les nostres vides.