Asier Etxeandia

Asier Etxeandia és 'El intérprete'

Entrevista a l'actor, que fa al Coliseum el treball més personal i interessant de la seva carrera

Publicitat
La temporada passada, en el seu pas pel Lliure, l'actor basc Asier Etxeandia va encisar el públic amb el retrat de la seva vida en forma de cançons. Ell, que ha fet cine i televisió, i que ha guanyat un Max per 'La avería', necessitava fer aquesta obra. Ara torna uns dies al Coliseum.

Què ha suposar per tu fer 'El intérprete'?
Un canvi total en la meva vida, a banda d'aprendre a treballar d'una altra manera. M'he adonat que aquest és el camí a seguir, al costat de la música. I que és possible fer el que tu vols. En lloc de ser un mercenari, ara sé que puc centrar la meva carrera a acomplir els meus somnis.

'El intérprete' ets tu?
Sí, quan tenia nou anys. Faig de mi mateix. De petit, ja volia ser actor.

El públic ho sap, que ets tu?
Ho capta de seguida, aquesta exposició de mi mateix. I el que vull és convidar tothom a ser un mateix, per molt diferent que siguin de la resta. Tanmateix, més que la meva vida el que explico són els meus anhels.

Què és per a tu la música?
La música és l'únic art que connecta directament amb el cor. Col·loca una època, un moment de la vida. I aquí hi ha cançons que em van ensenyar els meus pares, però també David Bowie, Talking Heads... Jo sóc l'intèrpret d'aquestes cançons, i m'identifico plenament amb les lletres, els ritmes.

L'obra

  • Musical
Invasió de musicals
Invasió de musicals
La cartellera de Barcelona recupera el gènere més popular amb espectacles de petit i gran format per als amants del gènere T'estimo, ets perfecte... ja et canviaré La parella, l’etern tema del teatre, del cinema, de la literatura. Sembla ser que els humans han nascut per aparellar-se, com tots els animals, però que la seva complexitat psicològica els porta a situacions molt més complicades, o divertides, o tendres, o tot alhora. El musical de Joe DiPrieto i Jimmy Roberts passa per ser un dels èxits més sonats del Broadway dels últims temps on va triomfar durant onze anys. L'esbudellador de Whitechapel L’any 1888 a Whitechapel, el barri més marginal del Londres del moment, van començar a aparèixer cossos de prostitutes degollades i esbudellades. Tot i els esforços de la policia i de la gent del barri, l’assassí mai va ser descobert i encara ara es desconeixen els motius i la identitat del que fou el primer assassí en sèrie mediàtic de la història moderna. Fins ara. L’Esbudellador de Whitechapel reviu aquesta crònica negra de la mà de cinc dels protagonistes dels fets, acompanyats pels veïns que van viure en primera persona aquestes morts, per desvetllar-nos què va passar realment en aquell ball de secrets, pactes, amors i traïcions que ens transportaran directament al Londres del XIX. El intérprete La trobada entre Asier Etxeandia i Tao Gutiérrez ha fet néixer 'El Intérprete', un viatge musical a través d'aquelles cançons i intèrprets dramàtics i solitaris que avui formen part
Les obres d'aquí que has de veure
Les obres d'aquí que has de veure
L'autoria catalana viu un autèntic boom a la cartellera: aquí tens les obres que marquen tendència El teatre local està de moda. I la prova d'això la trobem a la cartellera, que ens ofereix cada dia obres escrites per dramaturgs catalans i interpretades per gent d'aquí que atrauen el públic. Tenim comèdies, obres èpiques, drames, peces romàntiques, experimentals. Teniu per triar i remenar. El crèdit Una 'comedy factory' d'èxit. En això s'ha convertit el Torneig de Dramatúrgia Catalana que Jordi Casanovas celebra des de 2011 al ring que instal·la a Temporada Alta. 'El crèdit' de Jordi Galceran va ser el guanyador de la primera edició. Vota i sentencia el públic. I ho ha fet durant tres anys amb força olfacte. Amb aquest inapel·lable aval es presenta aquesta comèdia sense matisos semàntics a la Villarroel. L'equip és una reunió de vells coneguts acostumats a l'èxit. Temps Un home acaba de saber que li queden 90 minuts de vida. Què pot fer? Res millor que experimentar una sensació d’absoluta llibertat, possiblement la més genuïna de tota la seva vida. Una obra de Quim Masferrer dirigida pel 'joglar' Ramon Fontserè. Desde Berlín (Lou Reed) Nova York, The Factory, Warhol, creació explosiva, molta poesia, realitat i irrealitat, molta ambigüitat i sobretot, molt Rock and Roll. Al voltant de tot aquest panorama, un músic, poeta, agitador, ciutadà de la seva ciutat i no d’una altra, hereu de la més pura tradició poètica urbana de Delmore Schwartz, Saul Below o Allen Ginsberg i algú q
Publicitat
  • Comèdia
Més Guapo que mai
Més Guapo que mai
Després de tres anys amb #quenonosfrunjanlafiesta, David Guapo presenta nou espectacle Hi ha una cosa que m’inquieta sobre l’èxit de David Guapo, i és que no l’entenc. M’explico. Sé que m’enamora l’absurd dels Monty Phytons, la combinació llenguatge-cos de Faemino y Cansado, la intel·ligència i l’enfocament d’Ilustres Ignorantes o el marcianisme d’Ignatius, per posar uns exemples. I sobretot que tots em fan riure, esclar. Amb David Guapo no sé què és. Em provoca una reacció semblant a la que sento quan sóc al carrer, a un bar o entre un grup de desconeguts i algú, inexplicablement, em resulta graciós. Qui millor que ell mateix, que ha estat amb l’espectacle '#quenonosfrunjanlafiesta' al Capitol durant tres temporades, per donar-me una resposta?, vaig pensar. Potser si m’explica què hi ha darrere dels seus espectacles, en què pensa mentre els prepara i què vol aconseguir, podré entendre com es cuina l’èxit d’aquest còmic barceloní que no fa més que prorrogar funcions. “No m’he aturat mai a gestar un espectacle”, deixa anar. Respon ràpid, amb naturalitat. “He estat més temps dalt de l’escenari que assajant, potser és això el que fa que funcioni”, acaba. Ho tenim: la naturalitat. Fa cosa de dos anys David Guapo em parlava sobre #quenonosfrunjanlafiesta, l’espectacle que feia poc que havia estrenat al Capitol. Jo encara no l’havia vist i li plantejava la pregunta de rigor: “De què va?”. “De riure”, em deia. “Parlo de coses quotidianes, un tema em porta a un altre, i així vaig f
  • Experimental
Nous talents de l'escena
Nous talents de l'escena
Els espectacles que has de veure de la gent de teatre més prometedora La nit just abans dels boscos 'La nit just abans dels boscos' és una de les peces més representades de Bernard-Marie Koltès. La posada en escena que ha imaginat Roberto Romei, en producció del festival TNT, s’allunya del plantejament original tot respectant el text i, miracle, fent que les paraules d’aquest estranger a qui han robat i apallissat ressonin més actuals, naturals i espontànies que mai. Romei ens canvia el punt de vista de l’original, el de l’emigrant que s’explica a una altra persona silent. Woyzeck 'Woyzeck' no és només una obra inconclusa. El brutal i imprescindible text de Georg Büchner –sense ell potser el teatre europeu seria un altre– personifica el mite del caos com a esperó creatiu. El drama existencial del soldat ras Franz Woyzeck era un munt de papers solts oblidats en un calaix, sense ordre, gairebé il·legible. Va ser l'escriptor Karl Emil Franzos qui va recuperar els lligalls i els va reelaborar en la versió que l'ús ha convertit en canònica, encara que amb el debat obert. La proposta de Marc Rosich (director convidat de Parking Shakespeare) és neta, essencial, lliure del pes metateatral de la troballa del manuscrit. Tothom diu que està bé    La història que ha estrenat Dani Amor al Gaudí és la mateixa que hem viscut tots, més o menys, als 20 anys. Pis, companys, parelles, amics nous, quan sembla que descobreixes el món i res no pot aturar-te. Decepcions, aventures... Però això no
Recomanat
    També t'agradarà
    També t'agradarà
    Publicitat