Què ha de fer un creador, mantenir-se fidel als seus ideals o trair-los per tal d’assegurar-se l’èxit? Cal sacrificar-se pels principis propis o sobreviure adaptant-se a les exigències de la comunitat? L’escriptora Ayn Rand responia aquestes preguntes el 1943 en un best-seller que parla de la lluita entre individualisme i col·lectivisme en l’arena política però, especialment, en l’ànima humana. Ivo van Hove, artífex de 'Tragèdies romanes', un dels grans èxits del Grec 2013, porta el text a escena.
Què ha de fer un creador, mantenir-se fidel als seus ideals o trair-los per tal d’assegurar-se l’èxit? Cal sacrificar-se pels principis propis o sobreviure adaptant-se a les exigències de la comunitat? L’escriptora Ayn Rand responia aquestes preguntes el 1943 en un best-seller que parla de la lluita entre individualisme i col·lectivisme en l’arena política però, especialment, en l’ànima humana. Ivo van Hove, artífex de 'Tragèdies romanes', un dels grans èxits del Grec 2013, porta el text a escena.
Andrea Miller, una coreògrafa que aquest 2014 ha estat nomenada Guggenheim Fellow per la John Simon Guggenheim Memorial Foundation, debuta a Barcelona amb una metàfora artística de la 'mentalitat de ramat' inspirada en una instal·lació de Cai Guo Qiang, un dels artistes contemporanis xinesos més coneguts de l'actualitat. Creadora d’uns muntatges cinètics però que alhora expressen una profunda reflexió sobre el jo i la recerca de la identitat, la companyia ambienta 'Wonderland' en un paisatge que recorda els EUA de l’era atòmica.
El 1896, Alfred Jarry va causar un gran impacte amb 'Ubu Roi' el retrat salvatge d’un tirà cruel i covard amb una ambició sense límits. Declan Donellan, el prestigiós director de la companyia Cheek by Jowl es reiventa amb aquest muntatge d'Ubu Roi' en què el caos, l’ambició i la crueltat tenen com a marc un sopar elegant en una sofisticada llar francesa.
Alain Platel investiga, des del 2006, el que anomena 'dansa bastarda', que es produeix, segons explica, quan els ballarins exploren aquelles àrees de la ment que no s’han vist afectades per la civilització. Aquest cop ho fa partint de dues fonts d’inspiració: una, el projecte 'Tauber Bach' de l’artista polonès Artur Zmijewski, que va proposar a un grup de sords cantar música de Bach tal com la percebien. I l’altra, el documental 'Estamira', de Marcos Prado, que se centra en una dona esquizofrènica que sobreviu en un abocador de Rio de Janeiro.
El 1998, quan va tornar d’estudiar a França amb Jacques LeCoq, el director Do Wan Im va fundar el Sadari Movement Laboratory, una companyia entestada a assajar nous llenguatges teatrals. 'Les criades' de Genet esdevé en mans del Sadari Movement Laboratory una mostra imponent de teatre físic en què, a més, una peça del mobiliari té un paper fonamental. Es tracta d’un gran armari de fusta que, en aquest joc de dualitats entre el jo i els altres, entre la realitat i la ficció, esdevé un espai psicològic compartit entre minyones i mestressa.
'Beyond' convida els espectadors a explorar límits: els que separen els humans dels animals, la gent de seny dels bojos i la lògica dels somnis. Amb calidesa, emoció i algun toc de surrealisme, els artistes de Circa mostraran les seves habilitats extraordinàries –com van fer ja al Grec 2013–, però també les ombres de la naturalesa humana i, el que és més important, un univers de sentiments i tendresa.
Julio Manrique torna a submergir-se en el món teatral del britànic Patrick Marber, com ja ho va fer amb 'Senyoreta Júlia' a partir de la versió que Marber havia fet del clàssic de Strindberg. Manrique dirigeix ara una peça que l’autor va escriure quan encara era un desconegut i que, en clau masculina, utilitza una partida de pòquer per parlar de temes que van més enllà del joc. I és que, com diu un dels personatges de l’obra al restaurant on passa tot, 'no es juga a les cartes, es juga a l’home'.
Amb espectacles com 'Le père tralalère' i 'Notre terreur', la companyia francesa D’ores et déjà i el jove director Sylvain Creuzevault van captar l’atenció del món teatral francès. Eren dues creacions col·lectives fruit del desig d’experimentació dels artistes que formaven part de la companyia, unes improvisacions reflexives que Creuzevault s’ocupava de dirigir amb una saviesa teatral poc comuna. Ara l’aplica a un repte encara més difícil: mostrar en escena les estructures secretes del món capitalista al voltant de les quals s’organitza la nostra vida, tal com les ensenya 'El capital', una obra difícil que Marx va deixar inacabada.
Joves talents de l'escena barcelonina parteixen d'un clàssic shakespearià per reflexionar sobre el valor de la victòria. El director, dramaturg i músic Pau Carrió ha reclutat La Kompanyia del Lliure per representar 'Enric V' seguint el personatge dels seus primers passos a 'Enric IV'. Expliquen la història d'Enric, un príncep jove de qui ningú no espera gran cosa com a futur rei. Un cop coronat, decideix emprednre una guerra contra França que guanya contra tot pronòstic. Però què en treu, de la victòria?
El món és un lloc meravellós... però també perillós, adverteix en aquesta peça l’autor de coreografies que van d’'Uprising' al seu darrer èxit, 'Political Mother'. 'Sun', produïda amb el suport del Mercat de les Flors, és el darrer espectacle de Shechter, un artista nascut a Israel que va ballar amb la mundialment famosa Batsheva Dance Company i que s’ha consagrat a Europa com un dels grans noms de la dansa actual.
També t'agradarà
Discover Time Out original video