Tarda dia 1: creuem les portes de la Història
Som-hi, doncs, i si fa bon dia, ens podem abstreure -llegiu migdiada- una estona al Parc del Castell, uns jardins prou curiosos, amb plantes exòtiques i corriols esparsos, que ens conduiran al llindar de la fortificació. El primer que salta a la vista d'aquest impactant document arquitectònic és la posició privilegiada que ocupa, dominant el Delta del Llobregat i el pla de Barcelona, del Garraf a Collserola. No és estrany que l'hi trobem. La localització estratègica va ser clau en la tria de l'establiment, especialment per controlar l'arribada de naus a la costa. Aquest fet no va passar inadvertit ni als nostres avantpassats medievals ni a les civilitzacions que, des de temps immemorials, poblen Castelldefels: just al lloc on avui s'alça el castell hi ha restes del Paleolític, d'un poblat ibèric i d'una vila romana. No sorprèn, doncs, que les tropes de Carlemany que van venir des del nord a reconquerir la zona al califat de Còrdova s'hi fixessin. Just on ens trobem ara, el primer que aquests repobladors van construir, al segle X, va ser una petita capella d'estil romànic.
Podem començar la visita, precisament, per la capella, que se sosté, no sense inclemències, des de fa més de mil anys. El seu interior, però, ha estat restaurat, i s'hi poden veure els colors originals i frescos neoclàssics, fins fa pocs anys inapreciables pels efectes de la Guerra Civil. Durant els segles X-XV, amb l'expansió de Barcelona pel Mediterrani, el comerç va créixer a la zona, i es va fer necessària, primer, la fortificació de la capella durant els segles XIV i XV i, finalment, la construcció d'un castell que assegurés la protecció de la zona, obra que es va acabar a mitjans del segle XVI. El seu interès és notori i palpable, i al seu voltant hi ha dotze torres de guaita, que l'acompanyaven en la funció militar. Podem fer una visita per l'interior el segon diumenge de cada mes. Res millor que un descens suau pels jardins per tancar la tarda.