Equipaments culturals de les comarques de Barcelona

Amb precedents des del 1949 i situada al barri patrimonial del Rec, l’actual secció igualadina del mNACTEC va néixer als 90 a l’antiga cotonera Cal Boyer, del segle XIX, que n’és la seu central, amb quatre circuits: L’home i l’aigua, Dels clots als bombos, La pell en la història i Un univers de pell. L’altre centre és a l’antiga adoberia Cal Granotes, del XVIII, l’única museïtzada de Catalunya. Com que el temps s’hi ha aturat, s’hi entén in situ com s’hi adobava la pell en època preindustrial.

Tant si vam anar-hi amb l’escola –probable!– com si no, s’ha de visitar de més o menys grans. Ho fan més de 30.000 persones l’any. Secció del mNACTEC, és museu des del 1961: es tracta, de fet, del molí setcentista de la Vila, un dels 16 que hi havia a la rodalia, important centre paperer encara avui. Difon un fons dels últims set segles, divulga la cultura paperera amb visites i tallers, i –ep– fabrica paper a l’antiga, amb la venda del qual aconsegueix la meitat dels ingressos.

Més que equipaments, els castells són monuments; aquest, un dels 13 del Museu d’Història de Catalunya. Mil·lenari amb escreix, el castell de Claramunt és una de les icones de la comarca, una de les fortificacions més espectaculars del país i la principal de la recomanable Ruta dels Castells de Frontera de la comarca. S’hi accedeix a peu: la caminada de 25 minuts fins al capdamunt del turó té recompensa. L’itinerari el completen les fortaleses d’Òdena, la Tossa, Miralles i Vilademàger.

El coliseu municipal manresà registra una activitat frenètica, que abasta espectacles de totes les disciplines imaginables, formació i un servei educatiu. Ah: i bar-restaurant. Som en un edifici noucentista dels anys 20 que va tancar als 80 i que va ressuscitar el 2007 com a teatre-auditori gràcies a allò que en diuen la societat civil. A la sala gran hi caben més de 800 ànimes; a la petita, polivalent, unes 200. El gestiona l’associació El Galliner i atrau uns 75.000 espectadors cada any.

L’heroi de la desfeta del 1714, el conseller en cap de Barcelona, Rafael Casanova, va néixer el 1660 en aquesta casa de família rural rica, que ha canviat ben poc des de llavors. L’edifici ja existia al segle XVI, però el clan el va comprar i reformar al següent; cal contemplar-hi la finestra gòtica i les pintures del XVIII, sobre el cicle d’Ester. Allotja una mostra sobre l’època, la vila, l’estirp i l’home, i, també, l’arxiu municipal i el museu local moianesos. Pertany al Museu d’Història de Catalunya.

El complex complex cultural i lúdic de la La Fundació Catalunya – La Pedrera a prop de Manresa us convida a anar-lo assaborint a poc a poc, sense ennuegar-vos: el monestir romànic de Sant Benet de Bages, la Fundació Alícia, els horts ecològics, l’hotel, amb els tres restaurants –un, amb estrella Michelin–, i amb espai per a esdeveniments i trobades... Recapitulant: art, cuina i natura per a tots els públics i gustos –i butxaques–, lligats des del 2007 en una salsa aromàtica. Com la tastareu?

Inèdit i difícil d’explicar. Abstracte i, alhora, palpable. I amplíssim: tota una comarca. Però ¿què carai és un geoparc? Un parc geològic i miner. Un museu a l’aire lliure que inclou quasi tots els municipis bagencs més Collbató (Baix Llobregat Nord), amb cinc punts d’informació i nou centres: les coves del Salnitre, les del Toll, Montserrat, Sant Llorenç, La Culla, Súria, el Museu de Geologia Valentí Masachs, Sallent i Cardona. El recorren dues rutes: de Moià a Cardona i de Moià a Collbató.

Sou sobre l’últim pam de Principat que va sucumbir als Borbons el 1714. El refugi de vescomtes, comtes i ducs de Cardona durant set segles, “reis sense corona” per l’or blanc –la sal–, és una mola imponent amb dos grans tresors: la divina col·legiata romànica de Sant Vicenç i la torre de la Minyona. S’hi afegeixen un claustre gòtic, els baluards del XVII... Alberga un parador, museïtzat fa poc, i constitueix, tot ell, un monument del Museu d’Història de Catalunya. Amb tot el que suposa.

No tanca mai dels mais. Exposa la flor i nata del patrimoni de l’abadia, aplegat des de la devastació napoleònica. Va néixer el 1963, però prové del 1911, amb els objectes de l’expedició al Pròxim Orient del monjo Bonaventura Ubach. Les sales modernistes de Puig i Cadafalch mostren, en dues plantes, molta pintura dels segles XIX i XX –i antiga, i contemporània–, icones bizantines, orfebreria, peces arqueològiques del món bíblic i Nigra Sum, sobre les peripècies de la marededéu.

Ara farà 100 anys que l'espectacular fàbrica de ciment impulsada per Eusebi Güell als afores de Castellar de n'Hug va entrar en funcionament, i 40 que va tancar les portes. Per sort, avui podem seguir visitant aquesta singular construcció d'aires modernistes i esglaonada seguint el pendent de la muntanya per tal d'aprofitar la força de la gravetat en el procés de fabricació de ciment. Les visites contemplen un itinerari extern per les ruïnes industrials, i a l'interior, on hi ha el centre d'interpretació que ens ajudarà a entendre millor el funcionament de la fàbrica.

Una de les visites més singulars i atraients a la comarca, i en què hi gaudiran des dels més grans fins als més petits, ja que s'entra dins d'una autèntica mina de carbó amb un tren miner. És un trajecte de 450 metres per la galeria Sant Romà que permet fer-se una idea de com era el treball en aquestes mines. Abans, però, una mica d'història i de coneixements sobre els usos del carbó i la vida dels miners, i la trobarem a les sales d'exposició permanents, dins d'un edifici que inicialment era un convent de monges. Sens dubte, una visita que tard o d'hora heu de fer al Berguedà.

A Berga, l'esperit de la Patum s'hi respira tot l'any. Però, això sí, la festa només la podreu veure al carrer els dies que toca, per Corpus. Si no hi podeu anar per aquestes dates, sempre us queda el recurs d'entrar a la Casa de la Patum i almenys fer un tast d'aquesta històrica i reconeguda festa popular. A la Casa s'hi guarden i exposen els vestits i figures de les comparses, mentre que al Centre d'Interpretació s'hi explica amb tot detall en què consisteix la festa. De segur que us vindran ganes d'anar-hi, o de repetir si ja l'heu viscuda.

El Berguedà va tenir un paper molt destacat en la història del catarisme, sobretot a l'hora de rebre els darrers càtars fugint dels seus perseguidors. És per això que a l'antic palau de Pinós de Bagà hi ha una exposició permanent en la qual diferents personatges, com Guillem de Berguedà i els Mataplana, us explicaran qui eren els càtars i els seus lligams amb l'Alt Berguedà, i en especial amb Bagà. També coneixereu com eren aquestes terres pels volts dels segles XII i XIII.

El Centre d'interpretació del jaciment de les Mines Prehistòriques de Gavà és un equipament de referència per reviure el nostre passat fa 6.000 anys i aprendre com una comunitat del Neolític va començar a explotar unes mines de variscita al municipi. El jaciment compta amb audiovisuals i mòduls explicatius, així com una reproducció de les mines i una petita part de les mateixes al descobert. Moltes de les peces descobertes al jaciment es troben al Museu de Gavà.

Amb més de 1.700 localitats i un escenari de 375 metres quadrats, el Teatre de la Passió d'Esparreguera és un dels més grans de Catalunya. Les representacións de la Passió, que el 2014 es realitzaran entre el 9 de març i el 4 de maig, són la seva raó de ser, si bé el teatre té una programació estable al llarg de l'any amb muntatges teatrals de tot tipus, concerts, i també una escola de teatre dedicada a la Passió.

Al Delta del Llobregat teniu nombrosos espais visitables que a més són d'accés lliure i gratuït. Maresmes, estanys, basses i platges són alguns dels racons que podeu descobrir realitzant excursions a peu o en bicicleta. L'espai natural inclou el Parc Agrari del Baix Llobregat, una de les zones agrícoles més fèrtils del país que el parc vol consolidar i promocionar. Molts dels pagesos de la zona també fan venda directa, un atractiu més del vostre recorregut per la comarca del Baix Llobregat.

El Castell, que s'alça en el punt més alt d'un turó i del que se'n parla per primer cop en documents del segle X, ha estat rehabilitat en bona part i es pot visitar el segon diumenge de cada mes. El pati d'armes, la sala d'esgrima, l'església de Santa Maria o les quadres són alguns dels espais als que podreu accedir. Des del mirador també podreu observar el massís del Garraf, la serra de Collserola, el pla de Barcelona, la muntanya de Montjüic, el Delta del Llobregat i la línia de costa.

Situat al centre de Sitges, el Museu Romàntic ocupa l’antiga casa Llopis, construïda el 1793 fora del recinte medieval emmurallat i, durant molts anys, una de les mansions més senyorials del nou eixample sitgetà. En ella visqueren diverses generacions dels Llopis, nissaga sitgetana d’origen mariner que ascendí en l’escala social gràcies a l’acumulació de terres i al comerç de vins i aiguardents. A banda de fer entrar el visitant en una casa benestant del segle XIX, al segon pis del museu podreu veure la curiosa col·lecció de nines de l’escriptora i il·lustradora barcelonina Lola Anglada.

El museu es troba a l'antiga pairal dels Papiol, una influent família que es va instal·lar a Vilanova a mitjans del segle XVII i que comptava amb un gran patrimoni que havien adquirit a través de la compra de béns i enllaços matrimonials. La casa conserva l'estructura, la distribució i la decoració originals. L'exterior segueix el cànon auster de l'època, amb una façana d'estil neoclàssic i elements arquitectònics pintats. L'interior, en canvi, destaca per la seva fastuositat i elegància. El circuit de la visita inclou el recorregut per la planta noble, l'àrea rústica i el jardí.

Fundat l’any 1884 pel polític i escriptor Víctor Balaguer i Cirera, el nucli original de la Biblioteca-Museu Balaguer està format pel conjunt de llibres i obres d'art que l'intel·lectual havia aplegat al llarg de la seva vida juntament amb la multitud de donacions que va rebre per part de destacades personalitats. Els fons artístics del Museu estan formats per més de vuit mil peces. A l’exposició permanent destaca especialment la col•lecció d’art del segles XIX i XX, que pel seu valor i qualitat van convertir el Museu Balaguer en secció del Museu Nacional d’Art de Catalunya.

Just al costat de l'estació de trens de Vilanova trobareu el Museu del Ferrocarril, amb una de les col·leccions tècniques ferroviàries més importants a nivell internacional. Més de seixanta vehicles de totes les èpoques, tecnologies i països integren la seva col·lecció, en la que destaquen 28 locomotores de vapor que daten de finals del segle XIX, incloent la més antiga d'Espanya i la darrera que va estar en funcionament. També s'exhibeixen cotxes de viatgers, màquines dièsel o elèctriques i altres vehicles curiosos.

Una antiga casa d'indians, el Palau Novella, s'ha convertit en el primer monestir budista de Catalunya, que està situat enmig del Parc Natural del Garraf. Podreu conèixer-lo mitjançant una visita guiada durant la qual us familiaritzareu amb l'art budista i aprendreu quins són els objectes sagrats d'aquesta religió. El monestir es troba en un entorn natural privilegiat que de ben segur també us agradarà visitar. Així mateix, s'organitzen tallers de meditació oberts a tothom.

L'assagista, poeta i escriptor Josep Palau i Fabre va mantenir una profunda amistat amb el pintor Pablo Ruiz Picasso. La Fundació oberta a Caldes d'Estrac n'és una bona mostra, amb obres de l'artista malagueny, però també d'altres del fons de l'escriptor, com ara de Miró o de Gargallo. Més enllà de les exposicions permanents, el centre té sales per a d'altres de temporals, i acull moltes altres activitats en el decurs de l'any, com el Festival Poesia i +, taules rodones, conferències i tallers.

Ubicat en un edifici renaixentista a la plaça de l'Ajuntament, la planta baixa del museu es reserva per a exposicions temporals, mentre que al primer i al segon pis es pot conèixer de manera cronològica la història de Mataró, des del seu passat romà (amb algunes troballes destacables exposades al museu), fins a l'època actual, passant per l'important desenvolupament industrial basat en el gènere de punt. Cal dir, però, que el Museu també compta amb altres seccions en diversos espais de la ciutat, com ara a Ca l'Arenas (C/ Argentona, 64), on s'exhibeix la col·lecció d'art.

A Arenys de Mar les puntes de coixí hi tenen una gran tradició. Així que un Museu de la Punta hi escau perfectament. El Marès compta amb diverses col·leccions d'alt valor, començant per la de Frederic Marès, que va adquirir peces del marquès de Valverde i d'altres procedències, les quals van acabar en mans del Museu d'Arenys de Mar. També destaca la col·lecció de la ballarina Carmen Tórtola Valencia, que es dissenyava el seu propi vestuari, o el fons Castells, amb puntes, patrons i matrius procedents d'una de les cases de randers d'Arenys.

El trobareu a la cèntrica plaça de l'Església del municipi. El Museu compta amb una excel·lent col·lecció de càntirs, alguns de ben originals i graciosos, fruit d'importants donacions des de l'any 1975 fins ara, i a adquisicions que es van duent a terme. La història d'aquest estri i el seu procés de fabricació converteixen la visita en pedagògica i apta per a totes les edats. També són de rellevància, però, les exposicions temporals que acull el centre.

Un dels grans noms del modernisme català és el de Lluís Domènech i Montaner. A Canet de Mar hi va deixar un gran llegat, però també hi podem saber aspectes de la seva vida personal. La Casa Museu que porta el seu nom la formen, de fet, dues edificacions: la Masia Rocosa i la Casa Domènech. La primera va ser el taller de l'arquitecte, i en mostra la vessant professional; la segona, la va dissenyar per a la seva família, i hi descobrim el seu àmbit més íntim. Al centre hi ha lloc també per a exposicions sobre la història del municipi i d'altres de temporals.

L'edifici del Museu-Arxiu compta amb diferents apartats. En destaca, però, la Pinacoteca Gallart, al primer pis, amb més de 200 obres (exposades rotativament) de l'artista de la localitat Lluís Gallart i Garcia. Són bàsicament olis i dibuixos de tipus figuratiu. No obstant, si esteu aquí també heu de pujar a la segona planta i visitar la farmàcia Barri, modernista. Mostres sobre el passat tèxtil del municipi, o una sala dedicada a vestits i brodats, són altres elements a tenir en compte en aquest espai pluridisciplinar.

Declarat museu d'interès nacional per part de la Generalitat de Catalunya, sobretot per la magnífica col·lecció d'art medieval que conté, però també per les mateixes instal·lacions museístiques, situades al costat de la Catedral de Vic. S'hi exhibeixen unes 29.000 peces de pintura i escultura del romànic i el gòtic català, així com de les arts industrials i decoratives i una magnífica col·lecció de teixit i indumentària litúrgica. Entre les seves obres mestres, la Majestat de Santa Maria de Lluçà, el Baldaquí de Ribes o el Davallament d'Erill la Vall, tots aquests del segle XII.

Un equipament inaugurat fa pocs anys i amb tots els ets i uts per a portar-hi totes les arts escèniques, ja siguin en forma de concert musical, de teatre, de dansa... Hi ha lloc per al petit format i per als grans espectacles, i perquè hi arribi el millor que s'estrena a Barcelona però sense oblidar tampoc iniciatives i noves propostes que sorgeixen a Vic i rodalies. Per tant, la seva programació és d'allò més variada i el calendari atapeït. La Fundació que regeix l'Atlàntida volen situar Vic i Osona com a referents culturals a Europa.

El principal objectiu del museu és donar a conèixer el procés d'industrialització que va tenir lloc en aquest tram i els propers del riu Ter. La seu no pot estar més ben escollida, l'antiga fàbrica de Can Sanglas, a tocar del riu. Les col·leccions, però, se'ns mostren diverses, ja que també hi ha espai, en els seus 1.500 metres quadrats, per a tractar el riu com a valor natural. El Museu del Ter acull així mateix el Centre d'Estudis dels Rius Mediterranis (CERM), dedicat a l'educació i la sensibilització ambiental, la custòdia fluvial i la recerca en rius mediterranis.

Si us agrada el romànic, us plaurà visitar Santa Maria de Lluçà. Del topònim del monestir en va sorgir el nom de la subcomarca del Lluçanès. I és que la seva església ja va ser consagrada l'any 905, si bé el moment de màxim esplendor del centre arribà al segle XIII. Avui tot el conjunt guarda elements d'interès, i especialment el claustre, que data del segle XII i conté una gran varietat d'elements decoratius, amb uns capitells que són una joia. La valuosa ferramenta de la porta principal, les decoracions murals i el petit museu amb peces d'orfebreria i objectes litúrgics també són del tot destacables.

Important exemple del romànic català, una visita a Sant Pere de Casserres és també magnífica per l'indret en què s'ubica, al damunt d'un meandre del Ter. Ja a dins hi observem un monestir humil, però ple de detalls encantadors, com el petit claustre, el locutori que més endavant (com queda prou clar) es convertí en celler, o les tombes antropomorfes, que fan evident que l'edifici es va alçar al damunt d'una necròpolis. Per tal de fer la visita més atractiva, les sales estan ambientades amb mobiliari i estris antics.

Rehabilitat a fons a principis dels anys 90 del segle passat, el Teatre Cirvianum de Torelló ofereix avui una completa programació estable de teatre, música i dansa tant professional com amateur. El Patronat que el gestiona aposta també pels cursos i tallers en els annexos del teatre, i ha impulsat projectes com el FESTUS, festival jove d'arts al carrer, que té lloc a l'estiu i del que se'n comptabilitzen ja tretze edicions. El festival aposta per projectes que proposen una relació especial, diferent i íntima amb el públic.

El castell de Montesquiu ha sofert molts canvis, exteriors, interiors i d'usos, des que es va alçar cap a l'any 1285. Però la seva visita avui és ben recomanable. A la planta baixa un audiovisual protagonitzat pels quatre fantasmes dels personatges més rellevants que han habitat el castell ens explicaran la seva història. Tot seguit visitarem les interessants dependències. Al pis superior, en canvi, és actualment Centre de Recursos de la Diputació de Barcelona, i s'hi desenvolupen convencions, conferències i cursos. Si teniu temps, feu una volta pel Parc del Castell.

Jacint Verdaguer, figura cabdal de la Renaixença catalana, va néixer a Folgueroles l'any 1845. La Casa Museu que podem visitar és en la que el poeta de L'Atlàntida va viure els primers anys de la seva vida, la casa familiar. És interessant conèixer les diverses estances, ja que es tracta d'una típica casa de poble osonenca del segle XVII, però també entrar-hi per la molta informació que sobre mossèn Cinto s'hi exposa. Tot Folgueroles, de fet, és un museu a l'aire lliure sobre l'escriptor, i per tant us recomanem recórrer-lo abans o després d'entrar a la Casa Museu.

Flamant. Perdó. Però és que és molt jovenet: obria el 2012, en plena crisi econòmica, i en una plaça que ja se’n deia, del Gas –oficialment, des del 1979. La seu de la Fundació Gas Natural Fenosa ocupa una antiga central elèctrica amb motors de gas, La Energía. Difon la història corporativa i gasística en una exposició permanent, conserva l’arxiu històric de la companyia i acull mostres temporals i activitats per a tothom. El primer any va captar 22.000 visitants. Pugeu fins al mirador.

El vapor modernista Aymerich, Amat i Jover acull, des de fa un parell de dècades, el Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. Nacional, sí, i fora del centrípet cap i casal. En una desena de muntatges fixos i altres de temporals, reflecteix com els avenços científics ens han canviat la vida, i vetlla pel nostre patrimoni industrial. I compte: aquí no s’acaba el mNACTEC, que continua a 25 museus territorials. La Generalitat preveu d’integrar-lo dins el nou Museu Nacional d’Història.

Amb una programació intensa, diversa i de primer nivell, l’escenari santcugatenc assoleix les dues dècades de trajectòria com a equipament de referència ineludible i indiscutible de la primera corona metropolitana. Obra de dos Ramons –els arquitectes Artigues i Sanabria–, en sobresurt la sala polivalent, amb capacitat per a uns 800 espectadors. Unes 50.000 persones hi gaudeixen cada any de teatre, música, òpera, dansa, espectacles familiars, màgia o sarsuela. O cinema, xerrades, tallers...

El continent no és pas recent: una abadia benedictina començada a construir al segle IX. El contingut, sí: el Museu del Monestir és la seu central i emblemàtica del Museu de Sant Cugat, nascut el 2003 –l’altra és el Museu del Tapís Contemporani, la casa Aymat. A part del claustre i l’església, aixopluga una instal·lació sobre el monument, els monestirs romànics i els monjos medievals; mostres temporals d’art i temes locals, i aules. Organitza visites guiades o teatralitzades.

L'antiga fàbrica tèxtil Roca Umbert s'ha convertit en la darrera dècada en el centre de la vida cultural i associativa de la capital del Vallès Oriental. L'edifici compta amb diferents espais, com la biblioteca municipal, inaugurada el 2005, el Centre Tecnològic i Universitari, l'Espai d'Arts, que ofereix serveis i recursos a la comunitat artística per tal d'afavorir la creació contemporània, o el cub, un equipament per a l'assaig i la producció musical. Un punt i a part mereix La Troca, un espai singular que acull una desena d'entitats vinculades a la cultura d'arrel popular i tradicional.

Pocs casos més podrem trobar d'un antic centre de producció i embotellament de vi i cava que s'hagi convertit en un teatre i auditori amb una programació estable de teatre infantil, dansa i teatre professional. L'edifici és ben bonic per dins i per fora, i conserva intactes les caves subterrànies. On hi havia una antiga tina, avui hi ha la cabina de so i llum. Tot plegat, doncs, un valor afegit a l'hora d'assistir a un espectacle, i un bon exemple de com reconvertir antigues edificacions destinades inicialment a altres usos.

A la planta baixa hi ha l'oficina de turisme de Caldes de Montbui, imprescindible d'acudir-hi si voleu saber tot allò que podeu visitar en aquest municipi. Però aprofiteu per entrar a veure tot allò que té Thermalia, perquè no només hi trobareu la història del termalisme a Caldes, sinó també una important selecció d'obres de l'escultor Manolo Hugué, que visqué a la vila molts anys, i peces del seu amic Pablo Picasso. A la sala d'exposicions temporals també hi trobareu sempre mostres de gran interès.

El seu fons cobreix camps diversos: l'arqueologia, l'art, les arts decoratives, la numismàtica i l'etnografia. Les Ciències Naturals també s'estudien a partir d'una extensió en funcionament des de 1987. Així doncs, el museu és pluridisciplinar, i quan travesseu la seva porta trobareu aquesta varietat tant en les exposicions permanents com en les temporals. Tot plegat, però, us permetrà conèixer més a fons el passat i el present de la capital vallesana i dels seus voltants. I pels amants de l'art contemporani, teniu una bona mostra a la tercera planta de l'edifici.

Inaugurat ara fa una dècada, l'edifici porta la signatura de l'arquitecte granollerí Josep M. Botey, i consta de dues sales: la gran amb capacitat per a 700 espectadors i la petita per a 221. És remarcable la quantitat d'espectacles que s'hi programen al llarg de l'any, ja siguin de música, de teatre o de dansa, però si el que voleu és conèixer a fons els amagatalls de l'edifici, res millor que demanar una visita guiada (es fan per a grups amb un mínim de 15 persones), durant la qual passareu pels escenaris, els vestidors o el pati de butaques.

Aneu fins a Castellterçol per a conèixer la casa on va viure i va morir un dels polítics catalans cabdals del segle XX, Enric Prat de la Riba. Va ser l'impulsor i el primer president de la Mancomunitat, i independentment que estigueu més a prop o més lluny del seu pensament polític, la visita paga la pena perquè conserva la decoració i l'ambient d'una casa de poble de principis del segle passat. Ens agrada especialment el dormitori, amb els mobles vuitcentistes, i l'ambient del despatx, que en aquest cas va ser traslladat des de Barcelona.

Cinquanta restaurants per tastar les especialitats gastronòmiques i els productes típics de les regios

Una selecció Time Out d'hotels, pensions, fondes i cases rurals per organitzar una escapada perfecta

Alt Penedès Cal Ruget Biohotel Cal Ruget es una masia de principis del segle XX en una finca en la que no falten vinyes, un hort ecològic i un ampli jardí amb piscina. Aquest allotjament té com a punt de partida el respecte al medi ambient i hi trobareu productes ecològics; així, el menjar de proximitat i de temporada és un dels al·licients per visitar-lo. A més, ofereix un bon nombre d'activitats complementàries, com visites al mercat de Vilafranca i a cellers de la zona o sessions sobre cuina biològica. Cava i Hotel Mas Tinell Un hotel de cinc estrelles amb àmplies i cuidades habitacions que donarà un toc d'elegància a la vostra visita a l'Alt Penedès. Si us agrada l'arquitectura us trobareu amb un edifici de disseny inspirat en l'obra de Gaudí que no us deixarà indiferent, i que a més, està molt ben integrat en l'entorn. També podreu visitar els seus cellers, atès que a la finca es produeixen tant vi com cava, i gaudireu d'unes vistes privilegiades de les vinyes. El restaurant és molt recomanable. Casa Torner i Güell En un edifici modernista del 1884 rehabilitat recentment i situat al bell mig de Vilafranca es troba aquest sofisticat hotel de quatre estrelles. Si voleu allotjar-vos al centre del municipi aquest és el vostre lloc, un espai que combina història i disseny amb habitacions molt ben equipades que compten amb les últimes tecnologies pel que fa a domòtica. La Casa Torner i Güell també disposa de cocteleria, d'un restaurant de cuina mediterrània tradicional i d'una

Alt Penedès El Cigró d'Or Al Penedès, el jove xef Oriol Llavina s'ha convertit en un referent de la cuina de mercat tradicional adaptada als nous temps. Podríem dir que els arrossos -de tot tipus- són una de les seves especialitats, però no es queden enrere les amanides singulars amb ingredients de proximitat, els peus de porc ni el gall del Penedès. El cigró d'or es troba en l'altell del Mercat de la carn de Vilafranca, un edifici del segle XIX rehabilitat que, com els plats de Llavina, també té el seu encant. Sant Jordi Ca la Katy Si us agrada la cuina de caire tradicional podeu fer una visita a aquest restaurant, que ofereix xató, ànec mut del Penedès i suquet d'ànec amb llagostins i rovellons, uns plats típicament penedesencs. Hi trobareu un menú diari molt digne i a preus assequibles, que a més té dues versions, en funció del tamany de la ració. El restaurant també compta amb una extensa carta de vins del Penedès que us permetrà maridar a la perfecció menjar i beure. Ca n'Ayxelà Aquest restaurant és prou conegut pels seus banquets i àpats en grup, però també per les seves calçotades, molt anomenades a l'Alt Penedès. L'edifici és una típica masia catalana amb grans espais en un entorn de vinyes. La cuina que hi trobareu és tradicional, amb carns a la brasa, cargols a la llauna, butifarra amb mongetes, etc. La seva ubicació és molt agradable i compta amb jardí i un parc infantil ideal perquè la canalla també gaudeixi de la vostra visita a la comarca. Cal Blai Vinticinc Amb

48 hores a Osona Només amb la capital d'Osona ja hi podríem estar tot el cap de setmana. I de fet hi passarem força hores en aquesta escapada, a Vic. Aprofitarem també aquestes 48 hores per a acostar-nos a d'altres pobles de la Plana, com Folgueroles i Sant Julià de Vilatorta, o agafar la bicicleta o muntar a cavall per conèixer els entorns naturals. 48 hores al Maresme Els hiverns al Maresme són d'allò més suaus, o sigui que ens atrevim a recomanar-vos en aquesta sortida un parell d'itineraris pels boscos de pins i alzines que cobreixen les seves muntanyes. La majoria de propostes que us fem, però, transcorren per Mataró. I als que us agrada el dolç us llepareu els dits, ja que començarem les nostres passes entrant a les pastisseries per a endrapar coca de Llavaneres o neules tradicionals. 48 hores al Vallès Occidental No és un mer coixí de ciment entre el cap i casal i la Catalunya Central amb un esplendorós passat tèxtil. La segona comarca més poblada del Principat i l'única amb dues capitals –siameses i sempre com gat i gos– no amaga, només, quatre pins aprofitables, sinó tot un bosc espès de propostes urbanes i naturals que estalvien als barcelonins haver d'anar més enllà. Doneu-nos la mà en un càlid volt hivernal pel paisatge de 12 de cada 100 catalans. 48 hores al Bages El cor del país... Si fins i tot en té forma, de cor! Si l'entradeta pretengués ser més poètica que pràctica, no hauria arrencat pas amb la suada metàfora cardíaca. El lloc és tan comú –i tan queco– com

Alt Penedès Museu d'Arqueologia de Catalunya a Olèrdola La muntanya d'Olèrdola ha estat un enclavament estratègic amb assentaments de diversa intensitat des de l'edat del bronze (poc menys de 4.000 anys enrere) fins ben entrat el segle XX. Podreu visitar tant el recinte arqueològic com el Centre d'Interpretació, que ocupa part d'un edifici de nova planta. El museu ofereix tant visites guiades com teatralitzades que permeten descobrir, entre altres elements, les tombes antropomorfes i la ciutat medieval, època en que es va construir el castell d'Olèrdola i la ciutat emmurallada. Castell de Penyafort Es tracta d'un conjunt format per les restes de l'antic casal fortificat de Penyafort, un convent i una església. El castell va ser construït cap al segle XI. Tradicionalment s'hi localitza el naixement de Sant Ramon de Penyafort (1185 - 1275), dominicà i canonista, i conseller de Jaume I, canonitzat el 1601. Les visites guiades es realitzen el segon diumenge de cada mes amb inscripció prèvia. Al castell també comença la Ruta dels refugis antiaeris, que es fa el quart diumenge de cada mes, ja que el recinte forma part dels espais relacionats amb l’aviació i la guerra civil. Castell Museu Municipal de Sant Martí Sarroca Conegut com a Conjunt monumental de la Roca, aquest recinte inclou l'església romànica de Santa Maria, edificada el segle XII, el Castell de Sant Martí, construït el segle X, i el museu, que acull diverses col.leccions arqueològiques i etnològiques com un monument fu