Els millors restaurants de les comarques de Barcelona

A Igualada. El Somiatruites és un hotel-restaurant del barri del Rec, impulsat per l'arquitecte Xavier Andrés i el xef David André. La seva proposta gastronòmica és de molta qualitat, original i a preus continguts; tapes, arrossos, carns, peixos, hamburgueses, ous... El menú de migdia canvia setmanalment i la carta, amb les temporades. Com que en David té un peu aquí i un altre allà, sap combinar amb mestratge i molta gràcia una sopa de ramen amb una pilota catalana o un tradicional cabrit rostit amb nyoquis i pesto vermell. L'espai és brutal.

A Castellolí. Ja fa trenta anys que el Nou Urbisol practica cuina catalana tradicional i de mercat; bons arrossos, carns guisades, a la brasa o a la llosa, peix del dia i clàssics del nostre receptari amb girs personals, com els caragols a la cassola amb cabra de mar, per exemple. L'edifici compta amb tres amplis salons, terrasses i jardins. Ideal per a grans celebracions. Menú de dia, de nit i suggeriments de temporada. La propietària és la Mercè Jubany, germana d'en Nandu. No us deixeu enganyar per la seva ubicació, a peu d'autovia, a un polígon. És restaurant molt recomanable.

A Orpí. Envoltat de valls, muntanyes i boscos majestuosos, el Castell d'Orpí és un edifici històric amb orígens al segle XI i utilitzat de fortalesa durant la Guerra de Successió. Ara és un hotel rural amb molt encant i un restaurant acollidor amb diversos menjadors. A la cuina s'elaboren plats de rigorosa temporada que combinen la tradició catalana amb creativitat i tocs d'autor. Alguns exemples; arròs a la cassola mar i muntanya, lluç de palangre a la brasa amb cansalada ibèrica i camagrocs, carpaccio de peus de porc amb mongetes i foie gras.

Prop d'Igualada. Restaurant situat en l'hotel del mateix nom, el Molí Blanc disposa d'una carta selecta i de menús entre setmana i de caps de setmana molt complets, així com una extensa varietat en menús per a grup. I és que un dels seus punts forts són les sales per a celebracions i festes privades. El tipus de cuina és catalana, de mercat, moderna i de qualitat.

A Igualada. Un lloc molt vinculat a la vida social de la capital de l'Anoia, l'Ateneu Igualadí, fundat en un llunyà 1863 i que entre l'activitat que avui manté hi ha el Cafè, un espai que de ben segur no serà el restaurant més luxós que trepitjareu a la vostra vida però que té aquell sabor dels llocs històrics, tradicionals. A més a més, el servei és un no parar, i si no us va bé d'anar-hi a dinar també us hi podeu acostar a esmorzar o a fer un cafè.

A Capellades. Una cuina de mercat elaborada sense excessives complicacions però, pensem, amb una excel·lent relació preu-qualitat. Podeu demanar-hi des d'un llom a la mostassa fins a unes gambes a la planxa, o un cruixent de formatge de cabra amb tomàquets confitats. Però potser una de les grans atraccions de l'Amadeus és el mateix edifici històric, enclavat en un tram de muralla medieval i que conserva les voltes del segle XI i les masmorres, a més a més d'estar decorat amb escultures i pintures del pintor Freixes Vivó, que en va ser propietari.

Al Bruc. Magnífic lloc on aturar-se a menjar cuina tradicional catalana, ni que només fos per la gegantina presència de la muntanya de Montserrat a tocar mateix del restaurant. Però no només per això paga la pena venir aquí, evidentment, sinó que hi ha altres factors; els mateixos propietaris diuen que és "molt més que un restaurant", i cert que és així, perquè a Vinya Nova tenen horts, bestiar, fan el seu propi oli... Ja us podeu imaginar, doncs, que allò que serveixen a taula, en qualsevol dels múltiples menjadors, és de primera qualitat i proximitat.

A Sant Boi de Llobregat. El Marimorena fa cuina catalana de l'àvia revisada pel net. En aquest cas, el net és l'Albert Mandiola, un xef amb tècnica i passió, i deixeble de Berasategui. Producte de proximitat i temporada, molts recursos d'aprofitament i acabats a la brasa. Els arrossos són potser els plats estrella del restaurant, però alerta amb l'escudella amb pilota vegetal o el suquet de rap. També toca receptes internacionals, com l'amanida tailandesa amb cansalada de coll i calamar o els musclos a la portuguesa amb vi blanc i llima fets a la brasa. El menú setmanal val 32 euros i és un excel·lent exemple de la filosofia del local.

A Castelldefels. Producte marí excels, però també carni. Els arrossos són divins; la paella Can Moyas, per exemple, porta sípia, calamar, cloïsses, escamarlans, gambes, musclos, carxofa i una picada especial. Tenen un forn Josper per la carn i el peix. El menú de migdia, de 30 euros, inclou quatre plats pica-pica, arròs, postres i cafè. Carta de vins ben assortida i còctels a la nit. Ambient elegant a pocs metres de la platja. Pertany al Grup Chato, tres generacions a la cuina des del 1976.

A Gavà. Les escarxofes, favetes, espàrrecs i pèsols venen del Parc Agrari del Baix Llobregat. Obert el 1987, en Manel Armengol (cuina) i la Rosa (sala) fan cuina de territori i tradicional actualitzada. El 'hit' de la casa és el cap i pota. Quan és temporada de bolets es marquen 'platassos' com les mandonguilles amb ceba i camagrocs, i els ceps frescos saltejats i ou poché. Els mesos d'hivern, canelons de calçots. El restaurant és la planta baixa d'una casa transformada en dos menjadors petits. Amb terrassa.

A Molins de Rei. Fills del primer frankfurt obert al poble, els germans Joan i Esther Fernández Monné tenen un petit restaurant a una casa de principis del segle on elaboren cuina de mercat i de temporada posada al dia. Tots els productes venen del Parc Agrari del Baix Llobregat, proximitat excelsa. Obert el 2000, aquests darrers anys l’establiment no ha passat desapercebut per la prestigiosa guia Michelin. Tant si toquen producte carni (perdiu en escabetx) com marí (terrina de sardines marinades, piquillo, vinagreta de ceba tendra), tot és sublim.

A Sant Joan Despí. Els de Follia estan atents a les diferents estacions de l'any i són coneixedors dels productors de la comarca. Molts dels seus productes provenen del mateix hort i del Parc Agrari del Baix Llobregat. Us ofereixen tres menús de degustació; Seny (55 euros), Rauxa (75 euros) i Follia (90 euros). La mirada d'en Jó Baixas, el veterà xef, és sempre interessant, juganera i provocadora. Mira a la cuina de la terra (bacallà amb sobrassada i mel), però també a altres foranes; pisco sour de xirimoia, 'pão de queijo' i 'picanha', pasta Spätzle i algun curri. En Rafa Peña del Gresca de Barcelona va treballar al seu costat i va prendre bona nota de la creativitat i originalitat del cuiner.

A Sant Boi de Llobregat. Què diríeu davant una hamburguesa de galta feta a baixa temperatura durant 12 hores, lacada amb mel i 'gochujang', realçada amb ratlladura de llimona i taronja, maionesa de xili, moniato, cruixent de 'guanciale', ceba fregida, micro brots frescos i un fumat de fusta d'olivera? Doncs aquesta obra d'art comestible existeix, es diu Smokin' Hot i és una creació de Toni Romero del Bart Gastro Burger; una hamburgueseria que juga a la lliga d'alta cuina. Tot maridat amb cervesa artesana.

A Gavà. El xef Òscar Manresa transforma un paratge de dunes en un xiringuito amb estil i excel·lent gastronomia. Ofereix tapes i ‘platassos’ elaborats amb productes de l’hort propi; ensaladilla russa, gambetes de vidre fregides, mandonguilles amb sípia, arròs caldós amb llamàntol, fideuà, paella de verdures, etc. A l’estiu fan brasa de carbó… quines sardines! De postres, ‘carrotcake’, ‘lemon pie’ i crepes. Amb una terrassa amb vista al Mediterrani, és un lloc ideal per gaudir d’un ambient relaxat i menjar de qualitat. En la línia d’altres locals del propietari; la Torre d'Alta Mar, Casa Guinart i Spicy.

A Bruguers. A mig camí entre Gavà i Begues i a les portes del Parc Natural del Garraf, hi ha una masia enorme; és el restaurant de cuina catalana l'Ermita de Brugués. Obert el 1960, aquí es dediquen en cos i ànima a la brasa tradicional. Són fidels a l'horta del Baix Llobregat i a les temporades; carxofes, calçots, etc. Graellades de carn, verdures i rovellons. També escudella, carn d'olla i cargols a la llauna. L'allioli és de puny i morter, deliciós. Tenen menú infantil i una terrassa amb una bona panoràmica de la zona.

A Viladecans. Cal Mingo ofereix una alta varietat de menús i plats de carta, sempre respectant els principis de la cuina mediterrània i de proximitat. Destaquen el bacallà, en tot tipus de cocció, i els plats de temporada i fora de carta, com els bolets, la caça i les verdures del Baix Llobregat. Recentment han transformat els plats del restaurant en una carta de tapes, que us permetrà fer un tastet de les delícies del xef Domingo Morilla. Especialment indicat per a grups.

A Sant Andreu de la Barca. Com a restaurant no és pas massa "vell", va obrir les seves portes l'any 1998. Ara bé, l'edifici on es troba ubicat sí que ja té uns quants anys: un palau de principis del segle XIX situat a l'històric barri del Palau de Sant Andreu de la Barca. Un dels atractius d'entrar-hi és conèixer els diferents salons de què consta: el Petit, el Blau, el Cirera, el Verd, el Rústic... Especialment encantador és el Xemeneia, que conserva, com el seu nom indica, la xemeneia i també làmpades i terra originals. Pel menjar no patiu, que quedareu ben servits i a més a més hi podreu degustar productes de l'hort del Baix Llobregat.

A Camí de Sant Benet. Davant d'un monestir benedictí i al costat de la Fundació Alícia, aquest elegant restaurant forma part l'hotel Món. El xef Ivan Margalef dirigeix la cuina i proposa plats de proximitat, elaborats amb productes ecològics dels seus propis horts i que volen reflectir l'entorn paisatgístic de la zona i del moment del calendari. Menú del xef (55 euros, sense beguda) i dos de degustació; 'Un passeig per Sant Benet' (el curt, 95 euros) i 'El camí de Sant Benet' (el llarg, 115 euros). Reconegut amb una estrella Michelin.

A Santpedor. Obert el 1987, la família Rafart-Vilarrasa elabora cuina mediterrània i de mercat, amb producte de temporada; terrines, guisats, rostits, saltats, brasa. El gènere marí ve de la costa catalana i el carni, de Castella. A la carta hi veureu des d'un capipota, fins a uns canelons, passant per un arròs i uns calamars farcits. Atenció al carro de les postres casolanes; pastissos de poma, formatge, xocolata, braços farcits, tiramisú, suflés, etc. Però les postres més clàssiques del Ramon són els crepes 'Suzette', flamejats al moment davant de la clientela. A la carta de vins hi ha el millor de la D.O. Pla de Bages. El restaurant, que forma part de l'hotel homònim, és gegant. Té un menjador central, tres privats, terrassa i jardinet. Obren cada dia de l'any.

Prop de Manresa. Un celler de vins ecològics amb segles d'història, Oller del Mas, que té un bar de vins i un restaurant de cuina sofisticada de territori, el Bages 964. Receptes tradicionals i innovació d'alta cuina. La carta està elaborada amb la bellesa de les vinyes, els camps i els boscos del Pla de Bages; arrossos (secs, risottos, melosos), peixos de mercat i carn excelsa (cérvol, txuletón, vaca gallega, etc.). Dos menús de degustació; picapoll (75 euros) i especial picapoll (90 euros).

A Manresa. Obert el 1957, és un dels emblemes gastronòmics de la ciutat i la comarca. Hi fan esmorzars de forquilla –'callos', cap i pota, orella, galta– i dinars de cuina tradicional. Carta curta amb una desena d'entrants, tres peixos, carns i postres. No cal que l'allarguin, hi ha tot el que cal; des d'una impressionant 'kokotxa' de lluç amb mongeta, fins a una refinada terrina de foie gras a la ratafia, des d'un turbot a la donostiarra fins a una espatlla de cabrit.

A Sant Fruitós del Bages. La família Velasco es dedica al món del peix des de la dècada dels seixanta. Primer, com a propietaris d'una peixateria i des de finals dels 90, com a restauradors. Ara és la filla dels fundadors, en Ladislao i la Teresa, qui està al capdavant de la marisqueria Can Ladis. Tres menús; de migdia (32 euros), Costa Brava (52 euros) i Rías Baixas (67 euros). Potser quan penseu en mar no us ve el Bages al cap, però dinar o sopar aquí us farà sentir com si estiguéssiu a peu de platja.

A Cardona. Aquest restaurant cardoní ofereix cuina casolana de muntanya i de mar, amb peix fresc terra endins. Roba el nom a l’arcada medieval que connecta l’immoble amb l’església parroquial de Sant Miquel, joia gòtica del bisbat de Solsona. Sobre la volta, el rector: hi reposa casa seva. I, per sota, vianants que caminen apressats des de fa més de set segles. No només plats, sinó, també, tapes, copes i música –molta rumba.

A Mura. Cal Carter serveix menjar típic del lloc des de 1964, destacant dos plats "made in Mura": el poti-poti i els cigrons de Mura gratinats amb bacallà i allioli. En aquest restaurant familiar l'oferta canvia segons temporada, i si bé sempre és un bon moment per anar-hi us recomanem especialment que ho feu a la tardor, amb els bolets protagonitzant moltes de les receptes. El celler amb vins DO Pla de Bages és un altre dels elements a destacar de Cal Carter.

A Sagàs. Alta cuina rural amb estrella Michelin i a preus assequibles. L'Oriol Rovira, el xef i amo, cuina el paisatge de la seva masia marcat per l'estacionalitat i el kilòmetre zero. Bé, més aviat, pel metre zero perquè aquí hi té de tot; horts, camps i animals que es mouen lliures per la finca. Per això, la seva producció d'embotits és famosa a tot Catalunya. A la carta hi trobareu tradició amb punts de cuina d'autor i mars i muntanyes tan interessants com la botifarra de peus de porc i lletons amb mongetes i espardenyes de Blanes. El menú de degustació val 182 euros amb maridatge.

A Berga. Terra s'ha convertit en un restaurant que actualitza amb encert la tradició culinària catalana, i que transmet molt sentiment anb una tècnica impecable. Aquest és un lloc per entendre la cuina de la terra, valgui la redundància, i per gaudir dels productes de temporada, en rotació constant. Alta cuina a preus continguts, sobretot en el seus tres menús de degustació (32, 65 i 95 euros sense maridatge). En Pere Venturós (xef) i la Mònica Saña (cap de sala) són a l'avantguarda gastronòmica del Berguedà i el local ha estat reconegut per la guia Michelin.

A Bagà. Hotel i restaurant familiar i de llarga tradició a Bagà. Certament, i fent referència al seu nom, en els seus inicis es trobava als afores del poble i potser costava de trobar, però avui ha quedat en un carreró del centre. Tot un referent gastronòmic a la comarca, només es toca producte local per elaborar cuina de muntanya amb alguna picada d'ullet a l'avantguarda; carxofa farcida de ceps amb foie i tòfona, coulant de patata amb ou ecològic i tòfona, peu de porc Ral d’Avinyó, terrina de xai del Cadí-Moixeró... Menú del dia a 22 euros, menú de degustació a 54 euros. Establiment reconegut pel Bib Gourmand de Michelin.

A Serrateix. L'Hostal Cal Fuster és una antiga masia rural oberta el 1893 com casa de menjars i botiga de vins. El 2004 el xef Marcel Cardona, format a la Hoffman i un apassionat de la cuina tradicional i la natura, juntament amb la seva esposa Estel van agafar el relleu. Aquí ofereixen una carta que actualitza la gastronomia de la regió, exalta la qualitat dels productes locals i combina la tècnica tradicional amb la d'avantguarda. El menú està centrat en les carns, però hi ha alguna opció de pesca salada. El restaurant només obre els caps de setmana. Un lloc molt tranquil i agradable.

A Castell de l'Areny. Pensió i restaurant que té el seu encant per la casa que l'acull, de l'any 1700, i també per l'anomenada anisoteca, una col·lecció d'ampolles d'anís potser única en tot el món. En quant al menjar, les receptes beuen de la cuina tradicional catalana, i hi podreu demanar vedella amb bolets, canelons, pollastre de pagès...   

A Berga. La Cabana s'ha fet un lloc important dins el món de la restauració de la comarca. Aquí s'hi fa una molt bona reinterpretació de la tradició catalana. La seva ubicació, amb vistes sobre la capital, la seva cuina amb productes de proximitat però original, o el seu espai del cafè, ideal per a prendre-hi una copa i escoltar música en viu, en són alguns dels motius. A la tardor els bolets prenen importància. El menú de migdia val 20 euros i el de temporada, 50 euros.

A Bagà. Destaca per la cuina ecològica portada a terme per la xef Carme Clotet, i per la recuperació de receptes antigues amb productes de proximitat, donant un toc personal i creatiu. La bodega és extensa i força singular: al costat dels vins catalans i espanyols, se'n poden triar també de californians, xilens, argentins, o fins i tot d'australians. D'altra banda, la mateixa empresa compta amb un hotel amb habitacions confortables, Niu Descans, i també amb apartaments.

A Vilanova i la Geltrú. Restaurant de km 0 situat a Can Cabanyes, l'elegant casa natal del poeta Manel de Cabanyes. La xef és la Núria Lucas, formada a l'Escola d'Hostaleria de Sitges i a la Hoffman de Barcelona. Practica ​​cuina catalana de mercat amb la intenció de retrobar els sabors de tota la vida, com els de la sèpia a la bruta. La seva sensibilitat per la producció local i la sostenibilitat alimentària va aconseguir que El Dinou fos el primer restaurant del municipi a aconseguir el segell Slow Food. Menú de migdia per 17 euros i menú de temporada per 23,9 euros. L'oferta de vins catalans és excel·lent.

A Sitges. Lee Coulson i Gonzalo Aguirre són els responsables de Nem, un restaurant de tapes i platets per compartir amb mirada internacional. A taula hi conviuen unes braves al costat d'un cebiche en perfecta harmonia. La carta, sempre curta, canvia setmanalment i s'adapta a les temporades. Un parell d'exemples de plats; el xai amb coliflor, magrana, tàperes i 'ras el hanout' i el bacallà amb all blanc d'anacard, fonoll, xili i raïm. La relació qualitat-preu és excel·lent, mai sortireu amb la cartera buida. Atenció a la carta de vins i a la cocteleria, valen la pena.

A Sitges. Obert el 1990, aquest restaurant pròxim al passeig marítim ofereix una cuina mediterrània i d'arrel catalana basada en productes de km 0. Posseeix el segell Slow Food per donar suport a la feina dels petits productors ecològics de la comarca. En Valen Mongay, amo i xef, elabora plats de rigorosa temporada que combinen la tradició amb la modernitat. El xató, el bacallà amb alls confitats, els formatges artesans i el borratxo de malvasia de Sitges són alguns dels seus plats estrella. Tota la carn és de pastura i els peixos, salvatges. El celler dona preferència a les DO catalanes i els vins elaborats al Massís del Garraf tenen un especial protagonisme.

A Sitges. El Cable és ja una institució per a tot autèntic sitgetà: és el bar de tapes de tota la vida, el punt de trobada oficial. Regentat per la tercera generació de la família que li va donar vida l’any 1940, aquest emblemàtic bar de tapes continua delectant tota ànima que s’hi deixi caure amb unes braves de bandera, una truita que us convertirà en devots, i unes croquetes que ni les de l’àvia en un dels seus millors dies. I això només per començar. Continueu investigant les seves delícies casolanes amb una canya ben tirada a la mà que us quedi lliure. Us sentireu com a casa.

Prop de Sant Pere de Ribes. Cinquanta anys de tradició familiar avalen la feina del restaurant Can Lloses, en una blanca masia de Sant Pere de Ribes i amb una gastronomia basada en la cuina catalana: carns a la brasa, escudella, guisats, truites... Un lloc on segur que no hi quedareu amb gana, i on també donen importància als plats de temporada: si hi aneu a l'hivern, proveu-hi les carxofes a la brasa, el xató, o feu-hi una calçotada!

A Sitges. L'any 1969, la família Capo va obrir la rostisseria Pollos Gogo. Amb el temps, el local va evolucionar fins a convertir-se en el restaurant d'avui. Continua sent molt familiar, el dirigeix la tercera generació de la nissaga, i els pollastres encara hi són presents, són la marca de la casa. La carta actual és àmplia i hi trobareu des d'un bon plat de carn a la brasa fins a pizzes i pastes. El menú del dia val 16,5 euros i barreja la recepta catalana amb la italiana. Quan és temporada, també ofereixen calçotades.

A Olivella. El restaurant, de cuina tradicional catalana, es troba a uns 4 quilòmetres del centre del poble, en direcció a Vilafranca del Penedès, i disposa de tres sales diferents i de diverses capacitats. A taula, l'especialitat és la carn a la brasa i a la llosa. Hi destaquen també els cargols a la llauna o, quant n'és temporada, els bolets i els calçots.

Prop de Vilanova i la Geltrú. Us haureu de desplaçar als afores del municipi vilanoví per trobar aquest restaurant, però de ben segur no us importarà gens quan us posin a taula un suquet de gambes. A més a més es troba a primera línia de mar. I si les gambes no us agraden, no patiu, que la carta és ben extensa i fins i tot tenen pasta i pizzes, per no oblidar-se dels seus inicis, quan era un restaurant italià.

A Sitges. Amb el seu nom, ja us podeu imaginar que aquest restaurant està ubicat en una masia, en aquest cas d'inicis del segle XX, amb decoració tradicional que li dóna un aire acollidor i càlid. A taula també hi mana la tradició: plats de cuina catalana amb productes de la terra i bona selecció de vins. Disposa de tres salons amplis, i això el converteix en un bon lloc on fer-hi celebracions nombroses.  

A Sitges. Si busqueu un restaurant que us serveixi un bon arròs a la vegada que gaudiu d'unes meravelloses vistes al mar el Picnic us encantarà. Compta amb un espai en el que podreu menjar tapes i amb el restaurant, en el que s'elaboren plats típicament mariners, com l'arròs caldós o el suquet de rap amb gamba i cloïsses. A més, disposa d'una excel·lent carta de vins, molts d'ells elaborats a la comarca del Garraf, i carta per a celíacs.

A Masnou. Tresmacarrons va de comarca, temporada, el mar Mediterrani, les muntanyes de la Serralada Litoral i els horts que l'envolten. És a dir, cuina catalana amb tècnica moderna o com la defineixen en Miquel Aldana (xef) i la Núria Orra (cap de sala) "cuina tradicional catalana del segle XXI". A la carta de vins hi veureu referències d'arreu, però fixeu-vos en la DO Alella. Ofereixen tres menús de degustació que van dels 105 als 140 euros (sense maridatge). El restaurant estava predestinat a ser guardonat amb una estrella per la guia Michelin; 'macaron' és el terme col·loquial que fan servir els gastrònoms francesos per referir-se a aquesta distinció.

A Mataró. Casa Parera no és una casa qualsevol. Construïda per Josep Puig i Cadafalch l’any 1894, és tota una joia arquitectònica; quina façana, quins sostres! Els amos són l'Anna Carbonell (filla de la famosa pastisseria mataronina Uñó) i l'Agustí Gómez de la distribuïdora d'embotits Los Santos Ibéricos. Als fogons, en Roberto Lechuga (ex Bodega 1900 de l'Albert Adrià). Aquí res falla, ni el continent ni el contingut. 'Platillos' i tapes elaborades amb el millor producte de temporada; curats, crus, escabetxos, 'frituras' i algun plat calent d'aquells que mai fallen (calamar farcit amb cansalada, macarrons de presa ibérica, patata i mongeta tendra amb cocotxes de bacallà i alls confitats, etc). No és un lloc barat, però val molt la pena.

A Montgat. Situada fa més de 100 anys just davant de la platja, Fonda Marina és un dels restaurants més populars de la zona. Molta DO Alella i productes km 0; tomàquets de la comarca, gambes d'Arenys, carn de Can Rac del Masnou, pa de Can Bertran de Badalona, etc. A la carta hi trobareu plats mediterranis (arròs del senyoret, fricandó de rap) i d'altres d'influències foranes (cebiche nikkei, 'spaghettoni' teriyaki amb filet de bou). La nostra recomanació és que opteu pel tastet mariner amb arròs del dia; pica pica de mar més l'arròs per 33 euros.

A Canet de Mar. Obert el 2015, el que va començar més com una cocteleria s'ha convertit en un bar-restaurant de bandera amb una carta de producte km 0 i molta influència asiàtica; curry de carbassa tikka massala, costella de porc 'bulgogi' amb bleda xinesa, tàrtar de tonyina, ponzu i nori, etc. La mestressa és la canetenca Marta Vilà, amb experiència coctelera a Gran Bretanya, i fa tàndem amb l'Adrià Pou, format a l'Escola Universitària de Hotelería i Turisme de Sant Pol de Mar i amb pràctiques fetes al restaurant barceloní Xavier Pellicer. Com que només treballen amb petits productors locals i ecològics, posseeixen el segell Slow Food. El local té una terrassa meravellosa. La música i l'ambient, excel·lents també.

A Mataró. Cuina mediterrània, arrels locals, productes de proximitat, filosofia ecològica, segell Slow Food... tot davant del mar i a preus més que raonables. A la carta; tapes, arrossos, peix fresc, postres casolanes i còctels. Sona paradisíac i ho és. Si sou del club arròs, sou al lloc perfecte. Aquí en fan de vuit menes diferents. També hi ha molta opció vegetariana i vegana i un menú infantil sense 'nuggets' de pollastre. Aquí pels més petits proposen rap amb guarnició. Carta de vins 100% catalana amb molta DO Alella. El restaurant s'ha concebut com un projecte sostenible integral; arquitectura bioclimàtica, energies renovables, eficiència energètica i mobilitat sostenible.

A Alella. Antiga fàbrica tèxtil dividida en dues zones; el celler amb milers d´ampolles de vins, vermuts i caves i la taverna amb botes de vi que fan de tauletes, tamborets i una carta extensa d'aperitius, conserves, 'montaditos', taules de xarcuteria, torrades, etc. Evidentment, la DO Alella té un protagonisme destacat. Fa poc han obert un segon local al mateix municipi (Riera Principal, 20).

A Cabrils. L'oferta gastronòmica de l'Hostal de la Plaça és una de les millors de la comarca. Amb productes de primera qualitat, hi podreu menjar bons arrossos i tant carn com peix excel·lentment cuinats. Ara bé, l'hostal, en una masia del segle XVIII, disposa també de 9 elegants i confortables habitacions, amples i lluminoses, i amb un tracte proper i familiar per part de la família que regenta l'establiment.    

A Sant Andreu de Llavaneres. Per la seva ubicació, entre la platja i el port, ja us podeu imaginar que aquí hi podreu demanar paelles, peix i marisc, i ja us garantim que fresc i de primera qualitat. De fet, Can Jaume és tot un clàssic de la costa maresmenca: sis dècades en funcionament avalen aquest restaurant on fins i tot els no gaire amics del peix hi tenen alternatives d'alt nivell, com ara el filet de bou. 

A Canet de Mar. Petit restaurant d'ambientació moderna basat en la cuina tradicional i de qualitat, amb productes frescos de mercat. No hi manca la paella marinera, deliciosa, i també us recomanem el filet de vedella amb foie fresc i el confit d'ànec amb mongetes del ganxet. Si teniu força gana i voleu provar diferents plats, demaneu el menú degustació, a un preu ajustat però d'una alta qualitat.

A Alella. Situat en un antic molí d'aigua datat de 1789 –d'aquí el nom del restaurant– és, sens dubte, un dels noms propis del Maresme, amb una cuina excel·lent, ja sigui la carn, el peix o el marisc. Hi té fama l'steak tàrtar, preparat en la mateixa sala, i tampoc no queda enrere el foie. Un altre dels punts forts el trobem al celler, amb una quantiosa i variada oferta de vins.

A Vic. Durant cinc anys, la Nuria Sanuy (xef) i la Montse València (sala) van treballar plegades al restaurant Compartir de Cadaqués del premiadíssim equip del Disfrutar de Barcelona. Poca broma. Amb les lliçons ben apreses, deixen l'Empordà i s'estableixen al centre històric de la capital d'Osona per obrir l'Insòlit, un restaurant d'alta cuina que toca de peus a terra, on tot s'elabora des de zero i a preus molt raonables. Ofereixen menú de migdia (19,9 euros), de degustació i carta. Les noies tenen món i això es reflecteix als seus plats. Tres exemples; 'zamburiñas' gratinades amb alga wakame, presa ibèrica pibil amb ceba en salmorra i blat de moro, 'voulevant' de brandada i calamarset de costa a l'andalusa. Més punts positius de l'Insòlit? Té un pati interior que és una meravella. El tercer soci és en Gil Corrius, amo del restaurant vigatà de fusió mediterrània i mexicana BareKu.

A Manlleu. Ells defineixen el que fan així; 'Cuina àgil, actual i espontània amb producte fresc de temporada i proximitat'. És una passada com tradueixen l'estacionalitat en plats. A l'estiu, mongeta del cuc, préssec i ametlla tendra. A la tardor, una sopa de fredolics estil mar i muntanya. A l'hivern, musclos al vapor amb bleda, flor de carbassó i alfàbrega. A la primavera, sardines marinades amb albergínia seca i salsa de quètxup de remolatxa. A la cuina hi fan màgia. Menú diari a 19 euros, menú essència de tres plats i postres a 42 euros i menú gastronòmic a 78 euros. Els vespres dels dijous organitzen classes de cuina a la barra i sopar per 40 euros. Qui cregui que la creativitat culinària és cosa de les grans ciutats, va ben errat. L'amo i xef és en Jordi Coromina guardonat amb el Premi Nacional de Gastronomia en l’apartat de Premi Revelació l'any 2020.

A Vic. Que sí, que sí, que 'la ciutat dels sants'. Però on a un cantó hi ha l'església, a l'altre hi ha d'haver per força rock n'roll. I justament en aquest altre extrem es troba El Bart, als baixos de la casa senyorial Fontcuberta. El neó vermell de la façana us avisa; aquí de refinament burgès, poc per no dir res. Més aviat hi trobareu informalitat, bona música, ambient i cuina 'freestyle' d'influències foranes, sobretot del Japó i Mèxic, en format de platets per compartir. Una tempura de mongeta verda amb salsa bearnesa, uns nachos amb guacamole i formatge fos... però també una cua de vaca amb llamàntol, un suquet de rovellons i pagre i... per què no?! Un entrepà de calamars, si cal. L'amo és l'Uri Sala, un xef autodidacte amb experiència a El Bulli, La Panxa del Bisbe i Can Jubany i propietari del llegendari bar de tapes vigatà El Gravat (ja tancat).

A Vilanova de Sau. La mediàtica xef i autora Maria Nicolau ja no manega els fogons d'aquest restaurant de poble, però sense ella la festa del xup-xup català i casolà continua. De fet, la festa va començar l'any 1964, quan els avis de la Lídia Mongay, l'actual mestressa, van decidir obrir el Ferrer del Tall. En aquest temple de l'esmorzar de forquilla, també s'hi pot picar (patates rosses amb allioli, calamars a la romana 'de veritat', caragols guisats a la cassola) i fer menú de temporada (26,5 euros). D'entrants hi ha joies com els ous poché amb niu de patates i crema de bolets. De segon, cal triar entre guisats (cua de vedella guisada al vi negre, bacallà amb confit de tomàquet casolà) i brasa (botifarra, entrecot, xai, pollastre). El rebost i la nevera s'omplen només de productes de proximitat.

A Vic. En Nicolau Roger, xef i amo, ha instal·lat la seva cuina a un dels edificis més emblemàtics de la ciutat, a la casa senyorial Fontcoberta, i li ha valgut la seva presència a la guia Michelin. Imagineu-vos-ho; petjades romàniques, gòtiques i barroques, sales de planta noble, parets folrades amb murals i una atmosfera inequívocament burgesa. Molta temporada, km 0 i presència de petits productors. A la carta, peix, marisc, carn i arrossos a parts iguals. Un parell d'exemples; el peu de porc farcit de botifarra negre, foie gras i pols de festuc i el caneló XXL de peix i marisc amb beixamel de gamba vermella. Atenció a l'assortiment de croquetes. Menú de migdia laborables a 23,5 euros. També ofereixen un menú pica-pica, tot fet a la brasa de carbó, per 55 euros.

A Orís. En Salvador i en Jaume, propietaris de L'Auró, porten l'hostaleria a les venes. Els seus pares van regentar durant 33 anys el famós restaurant Conanglell de Torelló, ja tancat. L'any 1999, els fills canvien de poble i de tipus de cuina catalana; de la casolana passen a una més creativa i refinada. Al menú de migdia, de degustació i a la carta hi veureu plats com la vieira amb trinxat, sopeta de cigrons i escamarlans o el colomí a les dues coccions amb salsa fosca i dos formatges. Però els germans no s'obliden dels seus orígens, i per això també ofereixen esmorzars de forquilla clàssics; llegums, carns a la brasa, estofats, etc.

A Cantonigròs. La cuina de sempre posada al dia. Així els agrada definir-se a Ca l'Ignasi, aquest restaurant amb una vintena d'anys de trajectòria al darrera, i que té en els productes de proximitat i de temporada, així com en el seu forn de llenya, els seus signes d'identitat i de prestigi. Cuina osonenca i catalana al 100%, amb arrossos, garrinets, xais, pollastres, coques, i molt més per a gaudir d'una bona experiència en aquest racó del Collsacabra.              

A Calldetenes. El projecte personal d'un dels xefs coneguts i reconeguts del nostre país, Nandu Jubany, qui ja ha traspassat la categoria de xef Michelin —té una estrella— per convertir-se en una icona popular catalana. Sens dubte, tota una experiència menjar-hi, i els elogis a l'establiment i als plats que s'hi serveixen arriben de totes bandes. Creativitat i passió desbordants, bevent de la tradició però al mateix temps jugant-hi fins a límits inimaginables. La seva visió de la tradició nostrada és de mà autoral, com el caneló de pularda amb bolets a la crema o l'arròs sec d'espardenyes amb brou d'escamarlans. Dos menús de degustació (116 i 168 euros) i a la carta.

A Santa Cecília de Voltregà. Una mica de context històric: Can Pairot és una antiga masia catalana de poble que va funcionar com a botiga fins que a principis dels 90 del segle passat la família Gimbert i Estrada la van transformar en un restaurant de cuina catalana popular. Tenen horts, corrals i traça amb el producte carni. L'especialitat de la casa és la brasa. També tenen un parell de guisats de llagrimeta. Ofereixen sis menús de migdia, de 20 fins a 28,8 euros. Els esmorzars de forquilla, increïbles, per no aixecar el cul de la cadira. Un dels seus fans declarats és el xef Michelin Nandu Jubany.

A Tavèrnoles. Si voleu comprovar que, efectivament, el renom que tenen els embotits osonencs és merescut, dirigiu-vos a Fussimanya. El 1971, en Rossend Viladecàs i la Dolors Pascual van obrir un restaurant amb obrador propi a una masia tradicional catalana a la Vall de Sau-Collsacabra. Aquesta família ja practicava cuina km 0 abans que se'n comencés a parlar. L'especialitat és la carn embotida, guisada i a la brasa. Ofereixen esmorzars de forquilla de campionat, un menú de migdia molt abundant (23 euros) i menús especials, com el de txuletón. Tenen tres xarcuteries a Vic i una a Roda de Ter.

A Terrassa. Que no us enganyin ni els 50 m² del local ni el nom en diminutiu del carrer on es troba, a l'Indret s'hi fa cuina superlativa. Obert el 2018, una vegada més, el boca-orella ha funcionat dins i fora dels límits de la ciutat. El sabadellenc Pol Pratcorona ofereix una cuina biogràfica i lliure amb producte de proximitat i sempre de temporada. A la carta hi ha essencials que ja són clàssics de la casa, com la truita de patates cremosa amb sobrassada d'en Xesc Reina i formatge d'ovella i el caneló de pollastre rostit amb beixamel trufada i fons de vedella. Atenció a la secció de mar endins; a vessar peix fresc excels. El menú de migdia (17,75 euros) val molt la pena i sempre inclou una opció d'arròs.

A Sabadell. Obert el 2021, s'autodefineix com una taverna contemporània. La carta és un homenatge a les receptes tradicionals catalanes i a les hores i hores de xup-xup de les olles. Clàssics nostres (braves, ensaladilla, croquetes), imprescindibles del vermut (gilda, anxoves) i ‘platillos’ per compartir de brasa i d'accent forà (steak tàrtar, 'vitello tonnato', aletes de pollastre amb maionesa de miso cítrica). Sovint organitzen tasts de vins, formatges i ostres, concerts de petit format i col·laboracions amb locals de Barcelona.

A Bellaterra. A la carta hi trobareu origen, tradició, quilos de proximitat, Mediterrani, una mica d'aquí, un altre d'allà i girs personals. Traduït en plats; una brandada de bacallà i escalivats amb cítrics, un morro de bacallà confitat amb crema d'ametlla, porro i nyàmera o uns arrossos sublims que li ha donat fama al restaurant. Vins nacionals i internacionals i una bona selecció de cerveses artesanes. El local és a un xalet residencial amb jardí i diverses terrasses. L'Ebanito és el seu segon establiment, a Sant Cugat (Santiago Russinyol, 41).

A Sant Cugat del Vallès. Elaboren la massa cada dia; fermentació i maduració de 72 hores. Ingredients de qualitat i temporada. Al forn de pedra hi elaboren pizzes napolitanes de tres bases diferents; tomàquet San Marzano, 'fior di latte' i blanques. D'entrants, 'piatti' i 'piattini'; amanides, lasanya, 'parmigiana', nachos (scamorza fumada i 'fior di latte', tomàquet, ceba morada, olives Kalamata i pesto), etc. Mecànic no passa desapercebut i està present als rànquings de les millors pizzeries d'Espanya i Europa.

A Terrassa. Història emotiva i bonica: els avis de l'Artur Martínez, xef Michelin a l'Aürt, van obrir aquest bar l'any 1952. Gairebé setanta anys després, el nét el va reobrir sota la forma d'una petita tasca de vins, vermuts i tapes on es pot reservar i hi ha pocs plats a la carta (tot i que sovint apareixen 'fores de carta' molt substanciosos). El poder de les petites coses: un vermut de la casa fet a la casa, canyes ben tirades a preu de bar (i no de 'gastrobar'), carta de vi petita i juganera, i clàssics de barra, infal·libles i redescoberts sota la mà del xef: braves, capipota, ensaladilla russa, croquetes, anxoves i formatges catalans. Ideal per anar-hi el cap de setmana: i si no teniu lloc, doncs agafeu la teca de la rostisseria, i feliços cap a casa. 

A Matadepera. La tercera generació de la família Bernils que mena el restaurant El Celler a una masia d'ambient familiar. Carta curta, ingredients de primera qualitat, arrels catalanes i tècniques contemporànies. Tres menús; el de migdia de laborables (36,5 euros), el nocturn de tapes (36, 5 euros) i el gastronòmic (50 euros). Exemples de plats? Doncs, des d'uns canelons rostits fins a un bacallà al pil-pil. La carta de vins té cent referències catalanes i espanyoles.

A Sabadell. Can Feu és –era– el barri on el 1970 va obrir un bar per als obrers del tèxtil, però, des de llavors, és, també i sobretot, una de les marques excel·lents de la gastronomia sabadellenca. Els Villagrasa –tercera generació, ja– hi practiquen cuina catalana moderna i de mercat, tancant la porta a enganys i artificis, i sense disfressar el producte. L’especialitat, el peix salvatge i el marisc; molt, de viver propi. Menú tradicional i carta moderna.

A Vacarisses. Cuina amb la signatura de Montse Estruch, basada en la tradició de casa nostra però amb àmplies mires, i amb una clara aposta perquè seure a taula es converteixi en un mar de sensacions. D'aquesta manera, amb la muntanya de Montserrat al fons presidint-ho tot, podreu gaudir d'uns sabors i unes presentacions exquisides, en un ambient cuidat al detall, ja sigui prenent taula a la sala, a la terrassa o al pati.

A Sant Cugat del Vallès. El restaurant Heura ofereix cuina de mercat, amb carta segons temporada que ens descobreix les millors combinacions que es poden realitzar amb els productes mediterranis. El local és perfecte per a aquells que busquin evadir-se una mica de la rutina diària i centrar els seus 5 sentits en la degustació de les seves magnífiques creacions. El seu saló amb capacitat per a 80 persones es caracteritza per un ambient agradable, acollidor i serè en què els clients rebran un tracte proper i personal. En la seva extensa carta podrem escollir entre amanides, risottos, carns, peixos o les delicioses garotes gratinades.

A Granollers. Clàssic amb majúscules. Poques empreses poden dir que estan en funcionament des de l'any 1771. La Fonda Europa, al centre urbà de la capital del Vallès Oriental, no para de renovar-se però al mateix temps conserva un aire històric i una elegància únics. I per si per alguna cosa té fama és pel seu restaurant, pel qual han passat infinitat de personatges famosos que cerquen el plaer de la bona cuina tradicional catalana, de qualitat, ja sigui al migdia o a l'hora d'esmorzar.

A Pla de la Calma. La Masia El Bellver, construïda al segle XI-XII, és el primer que troba el visitant quan arriba a aquesta zona del Montseny. Restaurada recentment per la Diputació de Barcelona, ara l'espai és un restaurant Slow Food i el punt d’informació del Parc Natural del Montseny. Només obren els caps de setmana i festius, i només ofereixen el menú degustació gastronòmic km 0 (45 euros adults, 25 euros infants). Aquí es practica cuina de territori de veritat, amb només productes de pagesos, artesans i pescadors compromesos amb l'ecologia. Traduït en plats; una amanida de tomàquets de varietats antigues, un verat a la ratafia amb albergínia blanca o un mil-fulls de xai fet a baixa temperatura amb parementier i patata 'charlot'. La terrassa exterior és, sense cap dubte, una de les millors de tot el territori català. Cal reservar.

A Mollet del Vallès. Al mateix camp de tir de la ciutat hi ha un restaurant que, més que un restaurant, és un temple del producte excels. En David Mazuca i la Dominga Gil (cap de cuina) fa 20 anys que només despatxen carn (ibèrica, basca, Angus, vaca vella, etc.), peix i marisc (català, gallec i francès) d'altíssima qualitat. El servei és proper i familiar. El local té peixeres a vessar de crustacis, un celler amb 2.000 referències de vins i licors i una excel·lent terrassa amb vista al camp de tir. Els clients són majoritàriament molletans i empresaris de la regió. Cal reservar (especialment els caps de setmana).

A Granollers. Aquí la cosa va de vermuts, platets i tapes molt ben fetes. La carta cobreix una mica de tot; cosetes per picar (ibèrics, formatges, patés, russa), clàssics d'aquí (caneló de pollastre rostit, daus de melós de vedella, llom de bacallà), secció internacional (hot dogs, bao buns, makis, yakisoba), opcions sense gluten i vegetarianes, i postres casolanes. La carta de vermuts, vins i còctels, clavada. La relació qualitat-preu, perfecte. El local és un antic magatzem de planta baixa rehabilitat amb una terrassa envejable. Molt recomanable per anar-hi amb colla. Hi ha un segon Pitapes a Mollet (Berenguer III, 73).

Prop de la Roca del Vallès. Just darrere del centre comercial outlet del municipi hi ha una masia del segle XVIII damunt d'un turó. Reconvertida en restaurant el 1970, aquí s'especialitzen en brasa, arrossos i bacallà. Tiren de clàssics (pebrots del Padró, croquetes, etc.) i també de creativitat personal (remoltaxa a la brasa amb formatge a la menta i festucs). Els nostres preferits? Qualsevol tall de carn premium a la brasa, l'arròs de txuleta de vaca amb cargols, i el bacallà amb ceba caramel·litzada al forn Josper. Però, vaja, trieu el que trieu, encertareu. Com que el restaurant és a un bon enclavament, té diverses terrasses exteriors i una piscina. A part de fer dinars i sopars, també organitzen sessions de 'tardeig'.

A Sant Antoni de Vilamajor. El Rebost dels Guiu és un bar (a baix) i un restaurant (a dalt). L'especialitat de la casa són les carns de proximitat a la brasa, guisades, adobades i a la llosa. També ofereixen excel·lents aperitius, entrepans freds i calents, plats combinats i bons plats de peix. Tres menús disponibles; esmorzar de forquilla (9 euros, sense beguda), migdies laborables (12,5 euros, sense beguda) i caps de setmana i festius (18 euros, sense beguda). Les racions són generoses, l'ambient és familiar i el servei, atent i ràpid. El local té terrassa. Clientela de la comarca i molt ciclista de diumenge.

A Caldes de Montbui. Tot són alabances per a aquest restaurant als afores del poble, i totalment merescudes. Partint de la cuina tradicional, les combinacions que porten a taula són atrevides i creatives, sense deixar mai d'experimentar i amb unes presentacions elegants. Us podríem recomanar molts plats que són un plaer al paladar: el morro de porc torrat amb mel i farigola, el llom de cérvol amb herbes del farcell, el fricandó de rap, o, de postres, mousse de dues xocolates amb aromes de cafè. Tota una experiència.

A Caldes de Montbui. El xef piamontès Mirko Carturan no enganya ningú: fa una cuina tan personal, tan d'autor, que el restaurant porta el seu nom. Així mateix, té la cuina a la vista del comensal. Es tracta d'un local exquisit, i en el qual la tòfona, sigui blanca, negra o d'estiu, pren el protagonisme quasi tot l'any. La seva proposta es basa en un menú degustació amb cinc plats i dues postres, fet al moment, que menjareu envoltats de llibres gastronòmics.

A Vallromanes. Josep Maria Sánchez i Margarita Puig han seguit la tradició familiar en el sector de la restauració, i això fa que beguin de les fonts dels seus avantpassats, però al mateix temps donant una mirada atrevida als plats. Més enllà que hi pugueu degustar un gaspatxo de maduixot, seitó, gelat de formatge fresc i gelatina d'alfàbrega, o una espatlla de xai amb salsa de mel i romaní amb puré de patata i formatge d'ovella, el lloc també és conegut pels cursos, jornades gastronòmiques i maridatges que ofereix al llarg de l'any.

A Cànoves i Samalús. Masia del segle X reconvertida en un hotel i restaurant amb encant. Aquest es veu per tots els costats: a les habitacions, càlides i ben cuidades, a la terrassa amb vistes al Vallès, a la piscina o al celler excavat a la roca. Centrem-no en el restaurant; ofereix una cuina delicada i d'avantguarda, amb molta personalitat, basada en la qualitat i l'excel·lència de les primeres matèries. Ofereixen un menú de degustació de 75 euros ben generós; aperitiu, dos entrants, dos segons (peix i carn), assortiment de formatges de km 0, pre postres i postres.

A Moià. Present a totes les guies gastronòmiques més prestigioses, aquest és probablement un dels millors restaurants de la comarca. Situat a les antigues corts de la casa centenària de la família d'en Jaume Castany, amo i cap de sala, aquí podreu provar cuina exquisida de territori. L'elabora el xef Jan Fargas i com a plats icònics destaquen el pollastre guisat amb prunes i pinyons i el fricandó, però atenció als plats de bacallà. L'establiment va ser distingit per la Confraria del Bacallà de Catalunya per l'excel·lent tracte que fan del producte. A la carta de vins hi trobareu una presència aclaparant de D.O. catalanes. Menú de migdia laborals (22,90 euros), menú de cap de setmana (34,9 euros) i de degustació (55 euros).

A Granera. Cal Campàs definit molt breument; cuina de muntanya, molta brasa i tranquil·litat. L'especialitat són les carns i els arrossos. Només obren els caps de setmana per oferir esmorzars de forquilla —truites, torrades, cargols i carns a la brasa— i dinars. El propietari i xef és el portuguès-andorrà Fabio Araujo i fa autèntica màgia amb el producte carni —wagyu, tomahawk, txuletó. D'arrossos n'ofereix de quatre menes diferents. La carta de vins també és curta, encertada i amb una presència destacada de la DO Pla de Bages. Tant l'edifici com la terrassa i l'entorn són espectaculars. Molt recomanable.

A Castellterçol. Can Remolí és un antic molí fariner del segle XVII, envoltat de bosc, rieres i fins i tot un pou de glaç. Dirigit per l'Stefanos i la Gabriela, aquí hi trobareu cuina casolana amb tocs italians i mediterranis. Uns quants exemples; l'amanida fresca de fonoll amb 'porchetta', els raviolis de porc amb mantega de festucs i vinagre de Mòdena o el garró embolicat en 'guanciale'. A la primavera i a l'estiu, aprofiten la terrassa i el jardí per fer-hi tota mena d'activitats; concerts, shows de stand up, sessions d'ecstatic dance, etc.

A Monistrol de Calders. Icona de la bona taula de l’altiplà des del 1945. Bé: de fet, ja era fonda dos segles enrere, però els Catot –ara, tercera generació– no hi van aterrar fins passada la guerra. Fórmula? Cuina típica catalana de mestressa, de qualitat, i que, amb el temps, ha sabut evolucionar. El foc continua sent de carbó, però. Carn d'olla, trinxat, canelons, peus de porc, arrossos, carn a la brasa, bacallà. Amb reserva, t’hi cuinen, fora de carta, tot el que demanis. Menú diari (dijous, paella!), de cap de setmana i també de degustació.

A la carretera de Moià a l'Estany. Les primeres referències documentals sobre Magadins Vell es troben a un pergamí de l'any 1080, poca broma. L'edifici encara conserva elements arquitectònics dels segles XIV i XV. L'any 1951, la família Elies Vila i Viñas adquireix el mas i el converteixen en un restaurant-braseria. El rebost i les neveres pràcticament només les omplen d'ingredients estacionals del Moianès per elaborar cuina catalana casolana; peus de porc, fricandó, pollastre a la cassola, llom de bacallà i molta brasa. A més, tenen una agrobotiga molt ben assortida de producte de la comarca; formatges, embotits, ous, làctics, verdures, etc. La botiga obra cada dia. El restaurant, només els caps de setmana.

A l'Estany. L'eslògan d'aquest restaurant familiar és "Gas a l'esmorzar". Efectivament, aquí el plat fort és l'esmorzar de forquilla tradicional de guisats i no tan tradicional; la costella de vedella 'tomahawk' amb patates rosses, pebrot i tomàquet al forn damunt una taula de fusta. La dimensió? XXL. Amb aquesta oferta de teca, l'establiment s'ha convertit en un punt de trobada popular entre els motoristes. A la carta del dinar també hi veureu cua de bou, senglar, cabirol, becada i arrossos per encàrrec. Ells es fan els seus propis embotits i mel.