Els millors restaurants de cuina tradicional de Girona

Tothom sap que en Joan, en Josep i en Jordi,-els arxiconeguts Germans Roca-, i l’equip del Celler de Can Roca van (pràcticament) cada dia a dinar al restaurant dels pares. I quan tastes el menjar ho entens. L’any 1967 Montserrat Fontané i Josep Roca van obrir Can Roca,-també conegut pels veïns com ‘El Bar del Chofer’- amb l’objectiu de ser el bar-restaurant del barri. No només ho han aconseguit: 50 anys més tard continuen sent un dels millors restaurants de menús de Girona. Cuina casolana, tradicional i de temporada. És difícil quedar-se amb un sol plat, però si enganxeu que aquell dia fan canelons o fideuà, no dubteu en quedar-vos-hi a dinar. Estan per llepar-se’n els dits! I tranquils, no caldrà que us hi deixi mig sou o un ronyó: el menú no passa dels 10 euros.   

Un clàssic gironí i de la cuina tradicional catalana. En ple centre de la ciutat, a ca la Marieta us sentireu com al menjador de les millors àvies cuineres de Girona. Retrobareu el gust dels guisats casolans més antics, tant en el pollastre amb escamarlans com en l’ànec amb peres, els cargols o els canalons de tota la vida. També dominen el peix i les fórmules més típiques que l’inclouen, com ara el suquet de peix amb recepta de pescadors, la sépia amb pèsols o el bacallà a la graella amb mussolina d’alls suau. Adapten els plats als productes de temporada, o sigui que estigueu alerta als suggeriments del dia, sempre hi ha alguna sorpresa que no us podeu deixar escapar. Les postres també són ben clàssiques i artesanes. Opteu per la crema catalana, no us en penedireu! Ca la Marieta és també un bon lloc per anar menjar en grup. Ajusten els menús a la butxaca de la clientela.

Una de les cassoles més clàssiques de la ciutat de Girona és la de can Coll. Amb més de 50 anys als fogons, els guisats d’aquest hostal són espectaculars. Us tractaran com si estiguéssiu a casa. Tastareu l’escudella i carn d’olla més tradicional, els dimarts i els dissabtes; i l’arròs a la cassola, ben sucós, els dijous, com és habitual. Si la sopa no és el vostre fort, els dissabtes podeu optar per vedella amb bolets o galtes al forn. No hi entenen de cartes però el menú diari canvia cada dia. A tocar del Museu del cinema, la Rambla i el barri vell, senyaleu l’Hostal Coll com un punt més a fer parada en la vostra ruta gironina.

En només tres anys, la Roser i l'Albert han aixecat un negoci que estava a les últimes, a Pont Major, i ara dóna de menjar a gairebé un centenar de persones cada dia. El seu menú diari és variat, barrejant productes frescos amb d'altres que la mateixa Roser, a càrrec dels fogons, ha precuinat. El menú acostuma a estar composat d'una amanida verda d'entrada, quatre primers plats a triar, quatre segons plats també a triar i postres. Tot per 10 euros, de dilluns a divendres. Si a més voleu esmorzars de forquilla, els seus comencen a tenir una certa fama: galtes de porc, xurrasco, pota i tripa... El secret de l'èxit, segons la Roser, és el bon ambient el el tàndem que fan ella i l'Albert, que té cura del menjador.  

Fa poc més de sis anys, en una de les places més boniques i pintoresques de Salt, la de la Vila, coneguda popularment com la de les llúdrigues, allà on ara hi ha el restaurant El Petit Racó hi havia un popular pub. Des que va tancar el dispensador de copes, en Carles, el cuiner, va cada dia a plaça a comprar per nodrir la seva cuina . Es vanta, amb raó, que el que millor toca són els productes de temporada, especialment les verdures. Carxofes quan acaba l'hivern, pèsols, mongets, i tot fresc, res congelat. La carn a la brasa també és un dels punts forts de la casa, que ofereix un menú de quatre primers, tres segons i tres o quatre postres, a triar, més la beguda, per només 11 euros. Deixeu que en Carles us faci recomanacions, coneix el gènere de primera mà.  

Cassoles fumejant, balances dels anys 70 i tracte familiar. A pocs quilòmetres de Girona, a l’Hostal Nou de Llorà (Cal Ganso), fareu un viatge nostàlgic cap a l’ambient de bar-restaurant de tota la vida. Podeu fer una parada per fer la cervesa, el vermut al migdia i el cafè havent dinat, asseguts a l’interior o a la terrassa de fora. Per cert, no us oblideu de demanar una ratafia amb gel, és casolana i deliciosa!

Ja són la quarta generació. Can Marquès va obrir el 1920, davant per davant del que més tard es convertiria en el Mercat del Lleó, de manera que és un dels restaurants amb més solera de la ciutat. La proximitat del mercat marca definitivament la seva cuina, de producte de proximitat i de temporada. És per això que no us descobrim pas les seves excel·lències, les sabeu de sobres, com ara que el dijous és el dia de l'arròs i no hi cap ni una agulla, o que els dimecres d'hivern regna l'escudella i la carn d'olla. L'Imma, la cuinera, se les enginya per idear un menú diari format per tres primers i tres segons plats, a més de saborosos postres. Amanida, sopa o plat calent de primer, i peix, carn o guisat de segon, amb iogurt ecològic, poma cuita o l'assortit de pastissos de la casa, amb beure, pa, olives i cafè, per 14'50 euros. No es pot demanar gaire més.  

En Vidal fa 15 anys que es va traslladar sota la porxada de la plaça Miquel de Palol, perquè el seu anterior restaurant s'havia quedat petit per encabir tota la parròquia que havia anat fidelitzant al llarg de 16 anys. Diu que en el ja no tan nou però sí molt acollidor restaurant fan cuina casolana, de mercat, amb un menú que assegura amb orgull que mai es repeteix: “Canviem sobre la marxa en funció del producte que tenim, mai repetim menús d'una setmana per l'altra”. La tria és entre quatre primers, tres segons i postres casolans, a més de beguda. Tot, per 10 euros. Immillorable. El bonus track, que us recomanem que no us perdeu de cap de les maneres, és la tapa de pop a la gallega. En Vidal és d'allà, o sigui que ja podeu comptar com deu estar la beneïda tapa.

La cuina tradicional catalana i la de temporada són els trumfos que exhibeix El Cabrit, l'establiment que, l'11 de gener del 1999 van obrir en Narcís i la Mònica, allà on hi havia la mítica pizzeria Ferrari, a peu de carretera, a l'Avellaneda. Des de llavors, la reputació d'aquest restaurant d'ambient acollidor, que té les seves arrels a El Cabrit de Sant Esteve de Llémena, només ha fet que consolidar-se, en part gràcies a l'excel·lència del seu menú diari. Per 13,50 euros disposeu d'un menú completíssim -si a més hi poseu el cafè, 14 euros- composat per sis primers i sis segons a escollir, que combinen sàviament sopes, cremes, amanides, carn, peix i verdures, a la planxa, la brasa o guisats, quatre postres diferents, pa, aigua, vi o refresc. No podreu dir que no us hem avisat.

Ca la Montse és un dels tresors de la Vall del Llémena. Un restaurant de cuina tradicional i de mercat que pot fer dubtar el vegà més convençut. A la carta hi trobem des d’una fusta d’embotits del poble,-Canet d’Adri-, fins al carpaccio de vedella i els plats estrella: la carn a la brasa. És difícil triar, però si hi aneu no podeu marxar sense provar el magret d’ànec amb cremós de patata i salsa de mango o, directament, la graellada de carn. Ah! I aneu-hi amb la bateria carregada perquè és el típic restaurant que triomfa a Instagram: la decoració de tot el restaurant està feta a base de productes reciclats. Durant els mesos d’estiu al jardí també hi fan concerts, xerrades i contes infàntils.