Rec Room, de 'A Breif History of Collapses'
©Mariam Ghani
©Mariam Ghani

Art sota setge al CCCB

A l'exposició 'Sota setge', la cineasta Mariam Ghani presenta el treball rodat entre Kassel i Kabul, 'A Brief History of Collapses'

Publicitat

'Sota setge' és la nova proposta del CCCB que aglutina les peces audiovisuals dels artistes Mariam Ghani i Omer Fast i reflexiona sobre la creació en aquestes realitats bèl·liques coincidint amb els 300 anys del setge a Barcelona.

Chus Martínez, comissària de la mostra, ens endinsa al treball Ghani. 'A Brief History of Collapses' és una peça de videoart produïda per la dOCUMENTA de Kassel que evoca les històries paral·leles del Palau Dar ul-Aman de Kabul, a l'Afganistan, i el museu Fridericianum , seu central de la dOCUMENTA des de 1955. "La cineasta era una de les poques artistes que podia moure's entre tots dos llocs i pol·linitzar una circumstància amb l'altra", relata Martínez. El Fredericianum, un dels edificis més antics d'Europa, va ser destruït a finals de la Segona Guerra Mundial i la seva rehabilitació va finalitzar coincidint amb les primeres edicions de la dOCUMENTA; per la seva banda, el palau de la princesa de Kabul estava situat davant del museu arquelògic de la capital i durant molt de temps va ser refugi de drogaddictes, a més d'acollir el rodatge de diferents films. D'aquesta relat comú sorgeix "un recorregut visual molt arquitectònic –diu la comissària–, un estudi de l'espai de trànsit entre aquests dos llocs històrics, un diari de la seva experiència traumàtica viscuda".

L'espectador se situa en el vèrtex del triangle que formen les dues pantalles de la instal·lació que genera una experiència gairebé tridimensional. Ghani barreja la realitat dels dos edificis emblemàtics amb una certa ficció: evoca els germans Grimm, que vivien prop del Friedericianum i van ser pioners en la recuperació d'històries de l'Orient, tal com assenyala Martínez, i també recupera les històries provinents de les peces del Museu d'Arqueologia de Kabul. La cinematògrafa amb arrels afganeses construeix una nova història perquè "la gent copsi la història i la dimensió social d'Afganistan, perquè un poble sense història, sense memòria i sense símbols que parlin d'aquesta memòria, és un poble anb una radicalitat per la qual no podem tenir empatia, una empatia que Ghani reivindica", il·lustra Martínez.

'A Brief History of Collapses' no és l'única peça en què Ghani viatja a l'Afganistan. L'artista també s'ha interessat per la història d'una altra institució "sota setge", la cinemateca. Relata Martínez que Ghani va començar a documentar les pel·lícules que s'hi conservaven: "les ha tornat a filmar piratejant-les i explica com van ser rescatades per gent del cinema, els seus 'baby sitters'".

També t'agradarà

  • Art
  • Galeries

Amants de la pintura, la fotografia, l'escultura i de l'art en general: aquí teniu una tria de les millors exposicions que podeu trobar actualment als museus i galeries de Barcelona. Les exposicions més populars Gènesi. Sebastião Salgado El fotògraf brasiler Sebastião Salgado presenta 'Gènesi', un treball realitzat durant vuit anys on ha explorat els orígens del món. En un viatge a Minas Gerais, al seu Brasil natal, Salgado va retrobar-se amb la terra deforestada i, juntament amb la seva dona Lélia Wanick Salgado, va decidir recuperar el ric ecosistema de la finca agrícola on havia crescut. Aquesta experiència també va ser l'embrió de la sèrie de més de 200 fotografies en blanc i negre dedicades a paisatges i civilitzacions que han restat intactes i verges. "El 46% del planeta està com el dia de 'Gènesi' –recorda el fotògraf–. Quan viatjava, a peu, amb embarcacions, avionetes o globus, mentre fotografiava volcans, icebergs, deserts i jungles, vaig poder contemplar un món que no havia canviat al llarg dels mil·lennis". L'Antàrtida, les Malvines, els santuaris d'Indonèsia, Àfrica i el desert del Kalahari, els paisatges d'Alaska i l'altipla del Colorado... Salgado ens transporta a regions vastes, remotes i silencioses on la natura continua regnant majestuosa i fràgil. Aquest és l'homenatge que el fotògraf ret a "l'esplendor de la natura". Catalunya des del cel Selecció de 44 imatges de Yann Arthus-Bertrand de diferents racons de Catalunya, contemplats des del cel: una mirada pe

  • Art
Els edificis que han marcat tendència entre els arquitectes de tot el món Barcelona és un aparador arquitectònic inacabable. Tota la ciutat, des de la cantonada més insignificant, dibuixa un mapa de 2.000 anys de problemes i solucions. La història de Barcelona es llegeix a cada rajola: des del modernisme de la burgesia opulent fins al barraquisme del Carmel, dels nínxols on s'adotzenava la classe treballadora fins a les grans infraestructures faraòniques. Perquè, contra la voracitat del totxo pel totxo i la tendència, tan catalana, de tapar els problemes amb formigó, a Barcelona sempre hi ha hagut moviments a contracorrent, com el GATCPAC, arquitectes preocupats per obrir horitzons, per repensar la ciutat i reformar-la des d'un urbanisme integrador. Hem volgut fixar-nos en petits edificis on s'hi han fet grans revolucions. I per fer-ho, hem parlat amb arquitectes joves (Carles Enrich, David Bravo i el col·lectiu MAIO) que han seleccionat deu intervencions intel·ligents que han fet de la ciutat un lloc millor. No són els edificis més famosos, ni els més sorprenents, ni estan signats per cap estrella de rock. Hi ha exemples de reutilització d'espais, d'adequació i nous usos a fàbriques centenàries. El reciclatge i la conservació de la memòria arquitectònica és tendència arreu del món, però això de preservar aquí ha provocat al·lèrgia molts anys. També destaquem edificis clàssics que sovint passen desapercebuts, ens fixem en grans obres públiques que busquen reinventar-se i desc
Publicitat
  • Art
  • Fotografia
La ciutat viu un boom d'exposicions fotogràfiques. Us recomanem les millors Exposicions recomanades Els inconformistes La Virreina recupera un dels primers treballs de Martin Parr, 'The Non-Conformists', un projecte que va dur a terme amb Susie Mitchell i que fa referència a les comunitats metodistes i baptistes de prop de Yorkshire. El 1975 el fotògraf va retratar el dia a dia de les ciutats de Hebden Bridge i Calderdale i la seva gent, treballadors de fàbriques, miners i grangers d'esperit independent. Family Love Darcy Padilla presenta un projecte basat en la biografia de Julie Baird. L'ha seguit durant 21 anys i n'ha recollit la història: la de Baird és una història de pobresa, drogues, VIH, relacions, naixements, morts, pèrdues i retrobaments. Toshibu La darrera de les exposicions que es podrà veure a la galeria de la llibreria Kowasa evoca les sensacions d'aïllament i solitud que sent el visitant tot recorrent les zones urbanes i rurals de Japó. A 'Toshibu', Gerard Boyer desenvolupa treballa amb la nostàlgia, el pas del temps i la relació entre el món rural i l'urbà. Fotolibros. Aquí y ahora Gràcies als fotollibres, l'interès de les editorials i la moda pel col·leccionisme, una nova generació d'autors s'està donant a conèixer a nivell internacional. A més dels treballs de paret de Ricardo Cases, Cristina De Middel, Oscar Monzón, Aleix Plademunt, Simona Rota, Txema Salvans, Carlos Spottorno i Antonio M. Xoubanova, la mostra de Fotocolectania presenta una desena de llibre
  • Art
  • Fotografia
Des d'Ai Wei Wei passant per la nova col·lecció d'art modern del MNAC, la fotografia i el disseny. Aquestes són algunes de les propostes destacades de la tardor d'art Per evitar el pànic de la tornada tenim dues opcions: podem tirar de les millors expos en cartellera i mirar a l'horitzó per descobrir les novetats que prepara la temporada artística. L'inici del curs tindrà lloc a les galeries, que celebren la tercera edició d'Art Nou/Primera Visió, una oportunitat per conèixer els nous talents a partir del 4 de setembre. I amb la tardor a les portes, el relleu el prendran els museus que ens aproparan a les figures d'Ai Wei Wei, Carles Casagemas, Pieter Hugo, Carol Rama i David Douglas Duncan, entre d'altres. Ganes d'estrenar nova temporada? Exposicions recomanades L'herència immaterial Sabeu allò de 'tothom es creu capaç de ser entrenador del Barça'? Doncs a mi em passa el mateix amb les exposicions del MACBA. Ara hi mostren la primera d’una trilogia on es repassen les obres de la col·lecció del museu pertanyents al període de la dècada del 1980. I el meu interior crida, mentre recorre les sales: “No! Marcatge a l’home, res de defensa zonal!”, “Kippenberger davanter? Millor lateral!”... “Aquest Valldosera està encara molt verd, millor cedir-lo una altra temporada”, etc.Ai, els 80, època de desencís. Ni Kennedy ni Joan XXIII, ara Reagan, Joan Pau II i punks. I aquí, mort el Merma, el naixement de les institucions artístiques i culturals. El creador passarà de criticar
Recomanat
    També t'agradarà
    També t'agradarà
    Publicitat