Amants de la pintura, la fotografia, l'escultura i de l'art en general: aquí teniu una tria de les millors exposicions que podeu trobar actualment als museus i galeries de Barcelona. Les exposicions més populars Gènesi. Sebastião Salgado El fotògraf brasiler Sebastião Salgado presenta 'Gènesi', un treball realitzat durant vuit anys on ha explorat els orígens del món. En un viatge a Minas Gerais, al seu Brasil natal, Salgado va retrobar-se amb la terra deforestada i, juntament amb la seva dona Lélia Wanick Salgado, va decidir recuperar el ric ecosistema de la finca agrícola on havia crescut. Aquesta experiència també va ser l'embrió de la sèrie de més de 200 fotografies en blanc i negre dedicades a paisatges i civilitzacions que han restat intactes i verges. "El 46% del planeta està com el dia de 'Gènesi' –recorda el fotògraf–. Quan viatjava, a peu, amb embarcacions, avionetes o globus, mentre fotografiava volcans, icebergs, deserts i jungles, vaig poder contemplar un món que no havia canviat al llarg dels mil·lennis". L'Antàrtida, les Malvines, els santuaris d'Indonèsia, Àfrica i el desert del Kalahari, els paisatges d'Alaska i l'altipla del Colorado... Salgado ens transporta a regions vastes, remotes i silencioses on la natura continua regnant majestuosa i fràgil. Aquest és l'homenatge que el fotògraf ret a "l'esplendor de la natura". Catalunya des del cel Selecció de 44 imatges de Yann Arthus-Bertrand de diferents racons de Catalunya, contemplats des del cel: una mirada pe
Hi ha moltes maneres de desxifrar l'estreta relació entre Joan Miró i Barcelona. S'ha de visitar la Fundació Miró que, coincidint amb el cicle 'Miró, Documents', exposa dibuixos preparatoris, maquetes i documentació de les obres que l'artista va regalar a la ciutat, sota el títol De Miró a Bcn. I, esclar, també s'ha de voltar Barcelona per contemplar les seves obres cèlebres, i alguns murals de nova creació que reten homenatge als colors i les formes de Miró. Els seguim la pista.
Tot comença aquí, a la Terminal 2 de l'Aeroport de Barcelona, al mural format per 4.865 lloses en què Miró, en col·laboració amb Josep Llorens i Artigas, explota les formes i cromatismes habituals en la seva darrera etapa creativa.El Mural de l'Aeroport, l'encàrrec que l'Ajuntament va fer a Miró el 1968 per donar la benvinguda als visitants de la ciutat, aviat tindria companyia. El 1971 l'artista escrivia a Lluís Permanyer que volia regalar l'escultura que s'havia d'instal·lar al Parc de Cervantes (i que finalment no es va realitzar) i un paviment a la Rambla, a més del Centre d'Estudis d'Art Contemporani, avui seu de la Fundació Miró. D'aquesta manera, les obres de Miró rebrien els viatgers que arribaven a Barcelona per terra, mar i aire.
Una obra d'art per ser trepitjada? El plantejament del mosaic que adorna la Rambla a l'altura del Pla de l'Os (aquí l'esboç) resultava innovador a nivell creatiu i tècnic: l'objectiu era que funcionés com un paviment convencional i que no passés desapercebut.
L'anècdota del Mosaic del Pla de l'Os que Miró va fer en col·laboració amb Joan Gardy Artigas i els tallers Escofet, tal com recull el Catàleg d'Art Públic de Barcelona, va tenir lloc mesos després de la col·locació de l'obra, el gener de 1977. Un paleta va dir a l'artista que les rajoles estaven mal posades. "No sap el que em va costar convèncer els operaris perquè posessin de manera irregular les peces!", va respondre-li Miró, atent a les reaccions dels vianants davant de la seva fita toponímica.
No entrava dins de la llista d'obres que Joan Miró volia regalar a Barcelona –i l'escultura que contemplava per al parc de Cervantes mai es va arribar a construir–, però Dona i ocell, la darrera de les obres públiques de l'artista, s'ha convertit en una peça indissociable del paisatge de la ciutat.
La dona i l'ocell, amb o sense estrelles, apareixen de forma reiterada a l'obra de Miró esboçats sobre paper, pintats en llenços o com a protagonistes de petites escultures exemptes. Una d'aquestes obres prèvies va servir de model per realitzar l'encàrrec municipal que des dels anys 80 adorna el Parc de l'Escorxador; Miró la va redimensionar i va decidir completar-la amb el trencadís en colors primaris de Joan Gardy Artigas.
El 1968 l'antic Hospital de la Santa Creu va acollir la primera gran exposició de Miró a Barcelona, i llavors també va començar a prendre forma la creació d'un espai dedicat a l'obra de l'artista català que, per voluntat de Miró, havia de contribuir a la difusió, el coneixement i el debat de l'art contemporani. Així va néixer el Centre d'Estudis d'Art Contemporani (a la marquesina d'entrada a la Fundació encara hi pengen les seves incials), obra de Josep Lluís Sert, arquitecte del GATPAC i íntim amic de Miró, que va projectar un edifici "antimonumental, expressant un conglomerat de volums".
Les noves generacions també reivindiquen l'artista. A la paret mitgera del carrer Sant Pau, 88, llueix el tribut que Sixe Paredes ha fet a Miró en el marc del projecte Ciutat Bella. L'objectiu era transmetre la seva fascinació per l'obra surrealista de Miró amb el seu estil propi, a més de revidincar l'artista com a símbol identitari en un barri amb majoria de població immigrant.
