La cripta de la colònia Güell: 5 coses que ignoràvem de Gaudí

Els edificis que han marcat tendència entre els arquitectes de tot el món Barcelona és un aparador arquitectònic inacabable. Tota la ciutat, des de la cantonada més insignificant, dibuixa un mapa de 2.000 anys de problemes i solucions. La història de Barcelona es llegeix a cada rajola: des del modernisme de la burgesia opulent fins al barraquisme del Carmel, dels nínxols on s'adotzenava la classe treballadora fins a les grans infraestructures faraòniques. Perquè, contra la voracitat del totxo pel totxo i la tendència, tan catalana, de tapar els problemes amb formigó, a Barcelona sempre hi ha hagut moviments a contracorrent, com el GATCPAC, arquitectes preocupats per obrir horitzons, per repensar la ciutat i reformar-la des d'un urbanisme integrador. Hem volgut fixar-nos en petits edificis on s'hi han fet grans revolucions. I per fer-ho, hem parlat amb arquitectes joves (Carles Enrich, David Bravo i el col·lectiu MAIO) que han seleccionat deu intervencions intel·ligents que han fet de la ciutat un lloc millor. No són els edificis més famosos, ni els més sorprenents, ni estan signats per cap estrella de rock. Hi ha exemples de reutilització d'espais, d'adequació i nous usos a fàbriques centenàries. El reciclatge i la conservació de la memòria arquitectònica és tendència arreu del món, però això de preservar aquí ha provocat al·lèrgia molts anys. També destaquem edificis clàssics que sovint passen desapercebuts, ens fixem en grans obres públiques que busquen reinventar-se i desc

La ciutat viu un boom d'exposicions fotogràfiques. Us recomanem les millors Exposicions recomanades Els inconformistes La Virreina recupera un dels primers treballs de Martin Parr, 'The Non-Conformists', un projecte que va dur a terme amb Susie Mitchell i que fa referència a les comunitats metodistes i baptistes de prop de Yorkshire. El 1975 el fotògraf va retratar el dia a dia de les ciutats de Hebden Bridge i Calderdale i la seva gent, treballadors de fàbriques, miners i grangers d'esperit independent. Family Love Darcy Padilla presenta un projecte basat en la biografia de Julie Baird. L'ha seguit durant 21 anys i n'ha recollit la història: la de Baird és una història de pobresa, drogues, VIH, relacions, naixements, morts, pèrdues i retrobaments. Toshibu La darrera de les exposicions que es podrà veure a la galeria de la llibreria Kowasa evoca les sensacions d'aïllament i solitud que sent el visitant tot recorrent les zones urbanes i rurals de Japó. A 'Toshibu', Gerard Boyer desenvolupa treballa amb la nostàlgia, el pas del temps i la relació entre el món rural i l'urbà. Fotolibros. Aquí y ahora Gràcies als fotollibres, l'interès de les editorials i la moda pel col·leccionisme, una nova generació d'autors s'està donant a conèixer a nivell internacional. A més dels treballs de paret de Ricardo Cases, Cristina De Middel, Oscar Monzón, Aleix Plademunt, Simona Rota, Txema Salvans, Carlos Spottorno i Antonio M. Xoubanova, la mostra de Fotocolectania presenta una desena de llibre

Des d'Ai Wei Wei passant per la nova col·lecció d'art modern del MNAC, la fotografia i el disseny. Aquestes són algunes de les propostes destacades de la tardor d'art Per evitar el pànic de la tornada tenim dues opcions: podem tirar de les millors expos en cartellera i mirar a l'horitzó per descobrir les novetats que prepara la temporada artística. L'inici del curs tindrà lloc a les galeries, que celebren la tercera edició d'Art Nou/Primera Visió, una oportunitat per conèixer els nous talents a partir del 4 de setembre. I amb la tardor a les portes, el relleu el prendran els museus que ens aproparan a les figures d'Ai Wei Wei, Carles Casagemas, Pieter Hugo, Carol Rama i David Douglas Duncan, entre d'altres. Ganes d'estrenar nova temporada? Exposicions recomanades L'herència immaterial Sabeu allò de 'tothom es creu capaç de ser entrenador del Barça'? Doncs a mi em passa el mateix amb les exposicions del MACBA. Ara hi mostren la primera d’una trilogia on es repassen les obres de la col·lecció del museu pertanyents al període de la dècada del 1980. I el meu interior crida, mentre recorre les sales: “No! Marcatge a l’home, res de defensa zonal!”, “Kippenberger davanter? Millor lateral!”... “Aquest Valldosera està encara molt verd, millor cedir-lo una altra temporada”, etc.Ai, els 80, època de desencís. Ni Kennedy ni Joan XXIII, ara Reagan, Joan Pau II i punks. I aquí, mort el Merma, el naixement de les institucions artístiques i culturals. El creador passarà de criticar