El mediàtic Jordi Cruz ofereix una cuina sofisticada, original i sorprenent en aquest restaurant triplestrellat. Fa temps que es reconeix la vàlua de Cruz molt més enllà del personatge televisiu que s’ha creat. Deixa ben clar a l’ABaC que fa anys que s’arremanga les mànigues i que domina la tècnica i el producte a la perfecció. Amb un ull posat a la cuina internacional i amb un peu a la del Mediterrani, ofereix un únic menú degustació de catorze plats i quatre postres (295 €), que canvia per temporada i gust. Més enllà dels plats, l’experiència ABaC és global: dines en un menjador de somni i hi arribes a través de la cuina, on saludaràs el xef.
Adobo/Adobar és l’última aventura del genial Enrique Valentí. Un restaurant conceptual però senzill (que no simple), “una fonda actualitzada, on fem servir els adobs i els condiments”, diu el madrileny. A Valentí –màster del sofregit, el guisat i el foc lent– li encanta aquesta tècnica perquè “dona noves perspectives a plats de tota la vida”. Un exemple: el tàrtar de picanha –tall brasiler de vedella– madurada.
A una de les zones més cares de Barcelona hi ha una casa de menjars contemporània que serveix plats de luxe a preus gairebé de barri. Sí, ho heu llegit bé. Als fogons, en Carlos Salvador, un cuiner brutal amb experiència al Mugaritz, l’Alkimia i el Gresca. A la sala, en David Grau. Menú setmanal de temporada amb dues opcions de primer, segon i postres per només 14,20 €. Per fer-vos-en una idea: cigrons estofats amb calçots i picada; cuixa de pollastre guisada amb bledes, moniato i curri, i pastís de cítrics. Per compartir: croquetes, bunyols, truites i xistorra en sidra amb rovell curat, per exemple. El local té una terrassa encisadora.
La tècnica moderna no es contradiu amb la tradició. Això és precisament el que trobareu a l’Avenir: plats de fonda –capipota, cigrons amb suc, mar i muntanya– redefinits sota el prisma de professionals de cuina i sala que han passat pel Manairó d’en Jordi Herrera, en Roger Viñas i en Chesco Salrach. I la veritat és que les ganes de jugar i sorprendre oferint una cuina plena de cullera i fons substanciosos, tan característica del mestre Herrera, es nota en molts dels plats d’una carta que també deixa entreveure la iconoclàstia d’arrel a l’hora de l’aperitiu: en lloc d’olivetes, et porten alls rostits sense pelar!
En Max Morbi –mòrbid vol dir blancor delicada, gran nom per a un pizzer– és un ferm defensor d’una nova manera de fer pizza: “La pizza és sobretot textura. Cal un bon equilibri amb el gust, i som partidaris de portar-la al terreny de l’alta panificació”. Ells són italians, però van “descobrint tot allò que et diu la tradició que no has de fer”. A La Balmesina, oberta des del 2017, hi trobareu tres masses (a partir de massa mare i moltes hores): la clàssica, fina i cruixent; una d’espelta integral, i la Pala. Aquesta darrera, una de rectangular per compartir, en porcions.
Ja fa uns anys que dos excaps de cuina del Saüc van obrir aquest bar de tapes, tot i que ara només un d’ells, en Ferran Maicas – amb experiència a elBulli i El Celler de Can Roca–, hi segueixi al capdavant. Sense cap més pretensió que reivindicar la cuina ben feta, presenta platets basats en el receptari català i la temporada que no s’allunyen en estètica i gust dels que et pots trobar en un gastronòmic Michelin.
El Barra Alta és un restaurant obert pel veterà Daniel Roca, cuiner i xef, amb el jove cuiner Cèsar Guillem. La gastada paraula honestedat s’omple de significat en una carta molt ben compensada. Aquí la cosa va de producte de qualitat i de temporada amb un preu assequible i en inspirades receptes amb un punt d’inventiva. Un d’aquests locals que parlen bé de la classe mitjana-alta de la gastronomia de la ciutat, on saps que menjaràs de gust.
El Bar Ri es troba a Sarrià i no és casualitat ni gratuïta l’elecció del nom. Les coses del barri tenen un aire especial, fan olor de casa i et fan sentir en família. Aquest restaurant especialitzat en tapes i platillos ha aconseguit fer-se un lloc al districte. Les braves amb nyores de La Rioja, les xips de carxofes o els calamarsons fregits omplen una carta basada en les tapes fetes amb producte de mercat. També tenen bons biquinis, hamburgueses i torrades. La carta de còctels i gintònics és curta, però hi ha tot el necessari.
El Bisavis no és simplement un restaurant. És una experiència multisensorial, feta per una cuina excel·lent guiada per l’entusiasme de l’Eduard Ros, un exadvocat convertit en gastrònom, cuiner autodidacta, sommelier i cap de sala. Detallista i exigent a més no poder, ho prepara tot davant dels dotze afortunats comensals que caben a la barra. Evidentment, els plats canvien segons inspiració i temporada.
Allà on antigament hi havia el Mató de Pedralbes, avui hi trobareu el seu hereu, Bistro Mató, a càrrec del Grup San Telmo, que té cinc establiments a Barcelona. La seva és una localització que desperta enveges, amb una de les terrasses més cobdiciades de Pedralbes i ocupant un preciós edifici modernista. I la carta és una llista de delícies que posa un èmfasi especial en la brasa i el producte de temporada.
Discover Time Out original video
