Els patis més bonics de Barcelona

Un clàssic de les Corts al qual no falta res! El restaurant ocupa una torre noucentista, té terrassa a la plaça de la Concòrdia i un pati interior agradable amb mitja dotzena de taules, interessant per anar en grups no gaire grans. Descobriu la carta i els seus plats estrella, com el fals risotto, però, sobretot, deixeu forat per tastar les patates braves, el seu hit!

Vols un bon restaurant romàntic? Romàntic és quedar-se curt! El Contraban de l'hotel Wittmore és com una caixeta de música per a enamorats, amb un restaurant que privilegia les taules íntimes, la fusta fosca i el vellut. I que està construït al voltant d'un pati interior amb el mur vegetal més alt de Barcelona: 19 metres de verd exuberant, on podeu menjar si fa bo. Al capdavant del restaurant hi ha l'Alain Guiard, un xef que es mou amb una comoditat talentosa entre la cuina creativa i la del confort casolà.

Caçadors de racons amagats de la ciutat; al principi del carrer Minerva hi ha un portal de fusta, si l’obriu, sorpresa! Un preciós pati amb terrassa difícil d’imaginar enmig del bullici del centre. I el millor és que la cuina no desmereix l'emplaçament. Sou a Les Filles Cafè. Cuina sana, de proximitat i ecològica pensada per acontentar carnívors, flexitarians, vegetarians i vegans. Interiorisme de revista de disseny; servei atent i brunch, dinars i sopars amb propostes eclèctiques i exquisides que no desmereixen el seu impactant continent. 

Alerta, que Les Filles reobren la terrassa el divendres 25 de febrer.

Aquest és un senyor pati –molt ben condicionat per poder gaudir-ne també quan refresca, amb forces taules i amb arbres frondosos i vegetació cuidada, indispensables si el comensal busca sentir-se ‘fora’ de l’activitat de la ciutat– d’acord a un senyor xef. Jordi Vilà porta el timó d’aquest tòtem de Sarrià on destaca la cuina tradicional i els platets i tapes per compartir, amb bona matèria primera i a preus raonables.

Quants restaurants poden dir que fa més de 30 anys que alimenten a mitja Barcelona? La Mercè Navarro i els seus fills han de treure pit. Ofereixen bona cuina catalana tradicional, però sense ignorar el temps present. I, igual que amb els productes que treballen a la cuina, saben que tenen un as a la màniga: un pati de luxe que cuiden per tenirnos contents!

El restaurant de l’hotel Alexandra és una entitat càrnia de pes: Solomillo, dirigit pel connoisseur de la proteïna animal, Enrique Valentí. Aquí podeu demanar carn al pes de diferents races bovines (Salers, Black Angus, Frísia, Nebraska, rossa gallega, Wagyu...), i tot seguit triar el punt de cocció, la salsa (bearnesa, Café de Paris...) i guarnicions que poden ser amanides excel·lents, patates de fregit impecable o verdures. I el seu bar, a peu de carrer, és una xarcuteria d’embotit ibèric i català d’alta qualitat, amb 25 referències de formatges afinats. Recomanació estival: agafar una plaent borratxera de carn vermella –sense alcohol, però euforitzant– a la seva paradisíaca terrassa interior.

A principis de 2003, un grup d’artistes que buscaven un espai per a les arts escèniques es van trobar amb un lloc que ja havia estat la seu del Teatre del Cercle Barcelonès de Sant Josep, fundat l’any 1879 i un espai de teatre amateur fins al 1976. Avui, l’Antic Teatre i la seva enorme terrassa anàrquica, plena de vida humana i vegetal, inseparable d’allò que passa a l’underground, és un autèntic oasi: un dels espais amb més encant del centre. Tingueu en compte que funciona a l’estil fes-t’ho tu mateix: no s’hi pot reservar taula i cal que feu la comanda al bar i us emporteu la beguda fora. És la principal font d’ingressos del centre social i cultural que regenta l’espai i punt de trobada entre artistes, veïns i col·lectius.

El Pati Llimona és una delícia amagadeta al Gòtic, amb un bocinet del seu passat romà a la vista. Amb la teva cerveseta o cafè a la fresca, pots triar i remenar entre activitats i exposicions: fotografia, mostres de curtmetratges, tallers de cuina, de microrelats, d'horts urbans... Un bocí de civisme cultural amagat a l'epicentre 'guiri'. 

Al cor de Barcelona, el Raval, trobem aquesta biblioteca que es va obrir a mitjan dècada dels 40 del segle passat. És una biblioteca amb una història particular; durant els anys de la dictadura franquista estava prohibit llegir i parlar català, però les bibliotecàries amagaven els llibres perquè la gent pogués llegir-los. A l'agost la biblioteca és oberta, i també el seu exquisit pati, un impressionant claustre gòtic farcit de flora exuberant i fauna humana no menys curiosa. Idea: agafar un entrepà al cantoner Mendizábal i gaudir-lo aquí.