Les millors bodegues de Barcelona

Tothom es desfà en elogis quan parla de la Montferry. I és que val la pena. La bodega s’ha fet famosa pels seus entrepans per esmorzar, que per la seva dimensió mereixen el qualificatiu d’esmorzars de forquilla: el de botifarra esparracada amb daus d’albergínia, el de capipota amb 'chimichurri' i el de tonyina de la bona amb formatge i tomàquet sec són algunes de les sorpreses que us hi esperen per aixecar els ànims matinals. Cada dia al matí presenten l’entrepà del dia a les xarxes socials i fàcilment l’estómac us farà rau-rau. La bodega obre tot el dia. Per això, no es pot deixar de mencionar l’oferta de tapes, com les braves personalitzades, les truites, les mandonguilles i les croquetes.

A començament del segle XX havia estat una fàbrica de gasoses, així que no és estrany que des de fa uns quants anys sigui un celler: l’esperit de la beguda ja hi era quan un vermutaire intrèpid com l’Eduard va decidir convertir-lo en bodega. A Cal Marino tenen una oferta espaterrant de vins, cerveses, croquetes de mil gustos, formatges i platets. En destaquen la truita amb suc, la cecina amb escarxofes, el civet de senglar i el sorbet de gintònic, però sempre hi ha nous plats per descobrir... El local és molt gran, així que és una bona opció per anar-hi en grup.

Just al costat del pont de Vallcarca, la bodega cooperativa La Riera és un bar de barri, obrer i anarquista. No tingueu por: aquí tothom hi és ben rebut, i les canyes són de cervesa bona i ben tirades. Allunyat del brogit urbà i turístic, aquí hi trobareu una bodega de tota la vida amb caliu i un gens dissimulat i saludable esperit anarquista: tot just entrar, la bota de vi crida "Prou enderrocs and remeber: Gaudí hates you!". Per beure, vi i vermut a doll, vi d’ampolla de cooperativa i ecològic, cerveses artesanes, ratafia, sucs ecològics… I tot fet al territori català. Per menjar, una carta de bons entrepans, tapes i amanides (on es privilegia el fet vegetarià: fan la seva pròpia sobrassada vegana), a preus populars. Sovint hi trobareu concerts en format de butxaca, festes i karaoke. 

Montferry era una franquícia que es va treure de la màniga en Pere Virgili, de Montferri de l’Alt Camp, per donar feina a gent del seu poble i distribuir la producció de vi de la seva zona ara ja fa unes quantes dècades. Per això trobem locals homònims a altres barris de la ciutat. De la d'Horta se'n fan càrrec la parella formada per la Laura De Muller i en Fabio Lapignola. Ella amb cognom de vermut de Reus, ell un cuiner napolità amb la mà trencada a l'hora de fer guisat català. S'hi menja i beu molt bé i bé de preu: capipota, calamars guisats amb fesols i ou ferrat, croquetes excel·lents, botifarra negra al vi blanc... Un festival de carta i cullera, ideal per compartir en alegre companyia.   

Un altre exemple de bodega recuperada amb molta gràcia: només cal veure el seu aparador pop amb càntirs, sifons de coloraines i discos de la Sarita Montiel i d’en Joan Capri, entre d’altres. Per completar el quadre, a sota les botes de vi a doll han mantingut la col·lecció de clauers dels antics propietaris. Per menjar, no us perdeu la cecina, la moixama, els 'torreznos', la 'carne mechá', els formatges i les mandonguilles. Tenen una màquina tocadiscos amb rock i rumbes variades per animar la concurrència, que té molt clar que anar a la Carol és una festa. S’hi està de meravella i té terrassa.

Portes de fusta pintades de vermell. Renglera de tines enfosquides pel pas dels anys. Piles de caixes de cerveses de coloraines. Cartells taurins i una samarreta de l’Espanyol. Terra de fusta i molta tradició: la J ve de Joaquina, la mare del propietari, en Johnny. Amb la seva dona, la Rosa, només obren els migdies i ofereixen el clàssic combinat d’anxoves amb olives farcides i vermut molt econòmic. El matrimoni, encantador, es passa cada vespre dues o tres hores netejant les anxoves perquè l’endemà te les puguis cruspir: això sí que és dedicació.

Petita bodega oberta l’any 1927 que ha canviat d’amos i de nom unes quantes vegades, però que sempre ha sabut mantenir l’essència. Botes de vi, neveres antigues, parets groguenques i tauletes de marbre. Ara la porten la Verónica i en Gustavo, apassionats de la cuina i del vermut respectivament, restaurant i millorant l'immoble amb un treball ple d'amor. La fama dels seus vermuts i platets ha traspassat les fronteres del barri, i trobar-hi lloc els caps de setmana és complicat, entre gent que es deleix pel seu capipota, bombes, mandonguilles amb picada ben feta i seitons fumats. Han mantingut i expandit una molt encertada selecció de vins a granel i embotellats, i tenen un vermut de la casa, barreja de diversos vermuts de Reus, que és excel·lent. 

Darrer bastió d’una llarga tradició de bodegues del barri Xino, el fill de la Montse, en Javi, s’encarrega de seguir servint mam a qui passa amb quatre duros a la butxaca, com han fet els propietaris d’aquest local des de fa més de 100 anys. La clientela no és la més jovenívola del món i, precisament per això, si hi vas i pares l’orella, sentiràs històries fascinants, lliçons de vida. A les parets, fotos de la Barcelona antiga, cartells de corrides i pols i teranyines immemorials. Si vols, et serveixen el vi amb un porró, que sempre fa de més bon prendre.

En un carreró d’Horta, davant d’una prunera florida, hi ha una porteta que dona accés a un tresor de celler, tota una institució del barri des de fa més de 80 anys: la Bodega Massana. La botarellotge amb dotze aixetes –amb varietats poc habituals– us rep des de darrere la barra on no paren de despatxar vermuts i canyes, cargols picants, botifarres amb seques i tota mena de menges esplèndides a preus assequibles. Tenen una petita eixida per fumar i descongestionar el local, que és tan popular que sempre hi ha gresca i és ple com un ou. Si hi vas, repeteixes.

Porta és un petit barri barceloní amb topònims mallorquins i tarongers bords. Al costat de la parada de metro de Llucmajor fa 50 anys que hi ha un dels centres socials espontanis del barri, la Bodegueta d’en Miquel. El local, petit i acollidor, ple de botes de vi i ampolles –com ha de ser!–, té especialitats com les tapes de tota mena, zorzas i la torta del Casar. 

A l’extraradi de Gràcia, a dalt de tot del Torrent de les Flors, hi ha una bodega centenària que val la pena visitar. A l’entrada, el sostre vermell amb la barra a mà esquerra i les tines enfosquides del fum de tantes vides, més endavant els menjadors, amb mobles d’època i taules de marbre, i la cuina al fons, com mana la tradició. Als fogons, en Manolo s’empesca combinacions guanyadores com els musclos saltats amb albergínia, les anarkobraves (patates fregides amb allioli de tinta de cefalòpode) o el pop amb Parmentier de bolets. Es poden fer mitges racions i reservar per a grups. Al migdia tenen un menú a bon preu, senzill i bo. Ambient familiar i ritme humà.

Després de l’ensulsiada urbanística del forat de la vergonya, la centenària Bodega Jané –entaforada i recòndita, les seves parets et podien explicar 1001 històries– va ressorgir de les seves cendres en un nou local amb més espai i llum que l’antic però la mateixa nevera de fusta que tanta solera li donava. Amb les parets entapissades d’ampolles, licors i caves, tirador de cervesa artesanal i vermut de la casa, si sou pel centre de la ciutat, la bodega Jané és un lloc ideal per deixar-se recomanar un bon vi o picar-hi alguna llauna.

La ciutat és plena de sorpreses i llocs per descobrir, com aquesta cantonada del Sants més profund: la llum que hi toca al migdia ja valdria per si sola una visita a aquest racó del barri, però si a més a més hi ha una de les millors bodegues de la ciutat, la peregrinació és obligada. Amb trofeus antics a les parets i tines de l’any de la Mariacastanya, les anxoves de la Salvat tenen fama merescuda i et faran mantenir viva la set per seguir bevent els xops de cervesa que serveixen sense parar, i si voleu vi a doll, demaneu un priorat que es diu Setze Vàlvules i sabreu el que és bo.

Des de fa més de 40 anys, aquesta bodega és la reina de la plaça del Mercat del Clot i sempre ha funcionat més com a botiga que com a bar: venen vins i licors a granel, vi embotellat, caves i cerveses de la terra. Unes poques cadires testimonien que també s’hi pot degustar el vi in situ, acompanyat per alguna llauna vermutera. Ningú diria que a segons quines hores això s’ompli de gom a gom. A finals del segle XIX, aquesta taverna era una fàbrica de licors on s’elaboraven anisats i absentes. Ara hi trobareu un temple dedicat al culte al musclo, les escopinyes i altres conserves, i al vermut de qualitat. Tenen també bons embotits i formatges exquisits. Val la pena!

És una de les bodegues de barri mítiques a Gràcia, de les poques que hi havia abans de l’allau tavernera que va arribar a la zona. Ja ens sembla bé. Fer el vermut o la cervesa en locals amb gràcia hauria de ser assignatura obligatòria cada setmana. La Quimet manté la identitat
dels seus orígens tot i que ara ja no és tan sols un local de venda de vins, sinó un bar on prendre bons embotits, formatges i platets com pop amb patata, ensaladilla casolana, etc. També s’atreveixen amb plats de més presència: unes galtes, uns ous remenats o un pop a la brasa. Sempre acompanyats d’una copa de vi, un vermut, una canya o una copa de cava, que fa més fi.

La Marín té cent vint anys d’història. És un d’aquells llocs que hi poses un peu i el món s’atura. Ara la porten la Vanessa, sommelier, i la seva parella, en Luis. La bodega continua sent petita, estreta, amb les parets altes farcides d’ampolles antigues i olor de botes de vi que n’han vist (i sentit) de tots colors. Per matar la gana teniu platets tradicionals com callos, cua de toro, galta, caragols, porc senglar o cabirol. Els nous amos hi han afegit delicadeses com les ostres del Delta de l'Ebre, navalles gallegues i pop.