Leonardo Sciascia va deixar escrit que la ciència, igual que la poesia, és d'aquelles coses que acaben per tornar-te boig. Patrick Deville ho sap molt bé. S'encén un Marlboro 'light' i allarga dos dits cap al paquet mig esventrat que té sobre la taula, com si es preparés per agafar-ne un altre tan bon punt hagi esclafat les restes del primer sobre el cendrer mig moll, naufragi de fibres de tabac i una veta recargolada de paper de fumar. "Sóc un fantasma del futur", diu Deville, l'aventurer, exhalant una pasterada espessa que el fa desaparèixer.
Perdó si us heu sentit enganyats. Això no té res a veure amb la gesta de Paul Newman i aquella cassolada infausta d'ous bullits. Deville no gastaria suor ni tinta per a les fanfarronades d'un milhomes testosterònic com aquell. "Em sento més aviat hereu d'aquell gènere medieval que es desfeia en lloances narrant per episodis la vida dels sants", esmola. I recita un vers de Jules Laforgue, que fa així: "Ah, sí! Tornar-se llegendari al llindar de segles xarlatans!". La seva llegenda té nom i cognom. Alexandre Yersin, per servir-vos.
La balada d'un punk assenyat
Sciascia no anava mal encaminat: els científics i els poetes no pertanyen a estirps tan diferents. Quan Rimbaud se'n va anar a fer de traficant d'armes a l'Etiòpia colonial del 1880 i escaig -fi de la vida de poeta, principi de la de contrabandista- ja només llegia llibres de trigonometria, física mecànica i construcció naval. "Perquè volia fer-se enginyer -explica Deville-. O tenir un fill que fos enginyer, tant se val". Diu Deville que a Rimbaud, si hagués pogut, li hauria agradat ser com Yersin. El seu Yersin. Yersin, el guerrer.
Havia estat el deixeble favorit de Louis Pasteur en els temps en què provava la vacuna de la ràbia. I anys més tard, a Hong Kong, va descobrir el bacil de la pesta. "Coneixia bastant bé la seva història -es defensa-. M'impressionava que, com Rimbaud, hagués decidit deixar la vida a França, clavant un cop de porta, marxant cap al desconegut". Però Deville no es va decidir a escriure 'Peste & Cólera' fins que els de l'Institut Pasteur van accedir a obrir-li els arxius, on tenen catalogada la correspondència de Yersin. Obres completes.
Patrick Deville és d'aquella casta d'historiadors que sembla que tinguin el do de la ubiqüitat. Ja pot parlar dels processos contra els 'khmers' rojos de Cambodja o de la desfilada militar soviètica que Hitchcock va filmar a la primera escena de 'Topaz'. De l'escola naval de Brest o del tràgic destí d'Isadora Duncan, que va morir escanyada quan el seu propi mocador es va enredar amb la roda d'un automòbil. Sempre ho fa amb la mateixa naturalitat de testimoni directe. "Com a fantasma, sóc molt curiós". Riu. I encén el segon Marlboro, que feia estona que li rodava pels dits.
L'any 2011, Emmanuel Carrère seguia les passes de Limónov des de la URSS fins a París, Nova York, Bòsnia i l'Orient Mitjà. Des dels anys 40 fins a la Rússia de Putin. ¿Ens hauria de sorprendre que tots dos llibres guanyessin el Prix des Prix en anys consecutius? "Yersin, però, no és un heroi satànic", rectifica Deville, i amb raó. Yersin no busca la controvèrsia, ni l'excés, ni fer-se famós a còpia d'escàndols. No vol ser odiat ni admirat. A diferència de Limónov, Yersin no és un poeta maleït. Ara bé, és un científic. I, com deia Sciascia, ja té feta la meitat del camí.
Peste & Cólera
Patrick Deville
Anagrama
234 pàg. 18,90 €
