Més d'un deixarà anar un "uf!" d'alleugeriment quan llegeixi que Barcelona torna a disposar d'un nou espai gastronòmic balear (incís: el tancament de l'Espai Mallorca va ser un trauma per la seva tasca sociocultural, però pel tema de la teca era força discret).
La Pema Maymó, editora, la Lourdes, arquitecta, i l'Antònia, dissenyadora gràfica, són les tres sòcies darrere Idò DO Balear, local multitasca -botiga de productes gurmet, restaurant i forn- que omple l'espai del gust de ses Illes, inexplicablement absent a Barcelona. Fins ara.
El patró sentimental és lògic: tres mallorquines expatriades a Barcelona des de fa un munt d'anys que "vam decidir que no podia ser que els nostres fills no mengessin aquelles coses que vam menjar de petites", diu Maymó. "I són ses Illes, però no són lluny com Madagascar". Lògic. La veritable pàtria és la infantesa,peròlasevacapitalés
el menjar, hi afegiria jo. I quan ets un expatriat això és el que s'enyora de debò. "A més", afegeix Maymó, "som mallorquines i això aquí fa molta gràcia. A mi em fa gràcia que faci gràcia, així t'acullen bé", riu. Són al barri de Sant Antoni, reducte 'hipster' i el patró més popular del santoral illenc. Les prestatgeries de la botiga van plenes d'aquells productes que només arriben tangencialment aquí: gran varietat de galetes Quely, olives, tàperes, foie gras, fonoll marí, i un bon assortiment de vins, olis i Gin Xoriguer. Anem al tòpic delerós que fa el cul gasosa del bon catalanet quan pensa en ses Illes: porten sobrassada de dues menes, i ensaïmades, esclar, que volen al matí. Embotits i pa, panades i cocarrois.
Tot l'apartat de forn és de l'afamat forn artesà de Can Pomar: els productes arriben congelats i ells els enfornen: "És obvi que no hem pogut portar totes les coses que volíem", però fa literalment quatre dies que han obert i cal veure per on van els trets. Però detecto que, com a bons illencs, tenen una confiança cega en els productes de la terra, que vagi vostè a saber per què ens manca als catalans de manera generalitzada. Això s'ha traduït en una gamma de productes "que són els mateixos que compren les nostres mares allà, perquè se'n refien". M'explica també que, a causa del caràcter insular, "tots els productes balears estan fets perquè durin molt".
Un bon dinar o sopar aquí pot ser compartir un plat de variat -combinat de tapes ideal per fer vermut- on hi neden mandonguilles, sípia, xampinyons i ensalada russa. I un segon de pamboli: si demaneu l'especial, tindreu una saborosa varietat de productes que funciona, a petita escala, com a catàleg de la botiga. Fan una rotllana d'embotits curats i de matança, foie gras, sobrassada, envinagrats -tasteu el fonoll marí! i el formatge amb romaní- que ens recorda que el menjar illenc i català són cosins germans, però que la cerca de sensacions i matisos diferents és un joc deliciós. Disposen d'un espai on hi faran presentacions i xerrades sempre vinculades amb la gastronomia, i també són 'nens-friendly' sense passar-se.
I sisplau, eviteu barrejar la sobrassada amb el pa amb tomàquet, que fareu el ridícul.
