Els millors restaurants francesos de Barcelona

Julien Rivoiron –és fill d’un 'bouchon', casa de menjars– i dos lionesos més van obrir fa un any i mig aquest bistrot jove, cent per cent francès i amb lleu accent asiàtic. “Menys el pa, ho fem tot nosaltres”, diu. Això inclou delicadeses com rillette de peix, terrina de foie o brutals croquetes de reblochon. Hedonisme i/o sensibilitat: hi podeu endrapar des d’anques saltades fins a una quenelle de salmó, salsa de cranc i xiitake. Carta breu, afinada, encertada: repartida en un menú de migdia de tres plats (17€) o un de degustació de sis a 43€. “Com menjar bé a França, però més barat”, resumeix.

Quan Guy Monrepos va traslladar Au Port de la Lune de la plaça de la Gardunya al Francxample –si ens permeteu el neologisme– tenia por que perdés aquell 'charme' brutal i desballestat. Sis anys després, cal felicitar-lo: ha mantingut una oferta de cuina de bistrot excel·lent –pentina el Migdia francès a la cerca del millor producte– a un preu d’amic. Fórmula migdia: 15 euros, un extens menú (la carta disfressada) on gaudim de rillettes, foie, tàrtar, quiche i un pitchet de boníssim vi de Bordeus, aigua i postres. I eslògans de gal irreductible: “Aquí estimem els porcs, no hi haurà mai Coca-cola”.

Cuina mediterrània d’aire sofisticat, ideal per a un àpat de feina saborós. Aquest podria ser l’eslògan d’aquest bonic bar restaurant que es ven també com a deli i 'comptoir' (barra). El menú de migdia (14,90 €), et planta als morros un plat combinat que t’entra pels ulls. És dijous i demanem ous remenats amb alls tendres i ceba caramel·litzada i garró de porc ibèric cuit a baixa temperatura amb verdures, tan tendre que es fon a la boca. Fan un tataki de tonyina i un tàrtar de salmó deliciosos. Fa nou anys que són en una cantonada que convida a entrar-hi.

Entrar a l'Hotel Palace, sempre és una experiència, i visitar el restaurant L'Éclair, just al hall de l'hotel, tot daurat i amb piano de cola que dona la benvinguda, és com traslladar-se al París més xic. A la cuina hi conviuen les receptes de la cuina tradicional francesa amb els productes frescos i de proximitat i amb un toc modern barceloní. Té un horari extens –d'11 a 23 hores– així que podeu fer qualsevol àpat del dia. I, com el seu nom indica, hi trobareu una selecció d'éclairs dolços –fruita de la passió i yuzu, llimona i gerds i caramel i cacauet– i salats –au de corral i curri, salmó fumat i raifort i foie d'ànec–. I perquè l'experiència sigui encara més completa, de dijous a dissabte a partir de les 18 hores es fan sessions de piano. Chapeau!

Si penseu que us agraden les lioneses és perquè no heu tastat els choux, que vindrien a ser la transformació superlativa de les nostres postres. En Léopold fa dos anys que n’ofereix de tota mena a la seva pastisseria de l’Eixample. “Vam obrir amb la idea que a Barcelona ja hi havia una oferta completa de restaurants de tot el món, però que no hi havia gaire pastisseria tradicional francesa”, ens diu. La qüestió és que vam tastar-hi un choux de praliné i vam fins i tot somiar-hi, perquè n’hauríem tastat més. Els éclairs són també de traca i mocador. Per cert, el local és molt acollidor.

És per a nostàlgics. Nostàlgics d’aquells finals dels 60 i els 70, quan sorprenia i agradava tot el que vingués de fora, allò que fos novetat. Plats que molts van conèixer visitant Perpinyà per veure el prohibit L’últim tango a París. I a més de per a nostàlgics, el Bianco Noir –engegat fa dos anys per la francesa Virginie i l’italià Cristian– és freqüentat per aficionats i actors de teatre. Perquè recorda d’alguna manera allò que succeeix entre bastidors. Els seus murs van ser pintats per artistes, la seva música és ideal per acompanyar un bon dinar o sopar: bon jazz i chill out. Però l’important, a més del bon ambient, és la seva proposta. Ofereixen la possibilitat de tornar a assaborir patés à l’ancienne, casolans, i unes rillettes de porc o d’ànec superbes, obra de la Virginie, com les tapes, algunes de les quals sobresurten, com els musclos que prepara en escabetx. En visites recents no vam poder evitar repetir la quiche de porros, amb la massa preparada a la cuina, suau, crocant i de saborós farcit. Amb la quiche, la Virginie sol saltar-se cànons i de vegades hi afegeix una mica de les rillettes, un paté de carn esfilagarsada, plat típic de la zona de Le Mans. Sovint en el menú trobem polenta, unes vegades amb tomàquet i tonyina i d’altres amb formatge gorgonzola o altres variants, i pastes al forn. En la carta destaca un bistec tàrtar, tallat a ganivet, exquisidament assaonat amb bona mà. El celler és dinàmic, perquè en Cristian va tastant molts vins, per buscar els

Darrere de les creps de L'Epicerie, hi trobem un dels grans noms de la cuina francesa a Barcelona: el xef Romain Fornell, amb una estrella Michelin pel seu Caelis a l'Hotel Palace i alma mater del veí Café Emma. L'Epicerie és el més petit dels seus locals, és el somni de xef fet realitat: una pastisseria francesa en ple centre de Barcelona. Un dels seus productes estrella són les creps que poden ser de pernil i formatge o de mozzarella i tomàquet. Si les preferim dolces, a l'Epicerie hi trobem propostes com la de fruites vermelles amb gelat , nata, maduixa, entre d'altres.

Van obrir el 2014 i ja han fet dues reformes. “Se’ns havia quedat petit, i volem aprofitar cada racó al màxim”, explica en Luc. Dir aprofitar és quedar-se curt: hi entres i l’aroma de formatge esdevé física: tenen 150 referències –totes les DO franceses en la millor versió: fermier, de granja– i formatges d’arreu. No només això: rillettes i delicadeses com la bisque, una sopa de llamàntol que venen enllaunada. Fan assessoria formatgera integral: des de les combinacions de melmelada fins a deixar-vos estris per a la fondue. I vins, mantega, crème fraîche, mostasses...