El fum de l'Umo -creativitat en japonès, en un joc de traduccions equívoques tan oposades com Ai No Corrida i L'imperi dels sentits- remet a la barbacoa japonesa: aquesta és la segona de Barcelona, després del Carlota Akaneya. Juan Molina-Martell, un dels propietaris del Nomo, deixa ben clar que no els interessa "esdevenir una cadena de restaurants repetits". I la idea d'obrir Umo, a l'Hotel Plaza però amb entrada independent, es correspon amb el viatge anual d'absorció de noves o velles tendències al Japó: "Ens va encantar un restaurant que només era brasa. Tocar només brasa és arriscat, així que n'hem fet un apartat".
Cercle virtuós de greix
No és per fer maco: carns i peixos s'escalfen però la flama no toca la carn. Quan cau el greix, el fum torna cap amunt i torna a abraçar el tall amb el seu propi gust. Cercle virtuós de fum i greix! Cal tastar-ho en plats com la ventresca, greix al cub, amb un aire de rave japonès per contrarestar la untuositat. O el hot sashimi (15 peces, 25 €), que seria la versió en brasa japonesa de la nostra graellada de peix. Hi tresquen navalles del Delta, tonyina i toro i anguila -per qui escriu, l'equivalent mariner de la cansalada: ¿algú s'atreveix amb un mar i muntanya de cansalada del coll i anguila del Delta?-. I el famós bou Wagyu, esclar.
La brasa és el ganxo, però només és una petita part de la carta vastíssima, més de cent plats, en què apareix la cuina popular japonesa, el sushi i sobretot les reinterpretacions del xef Naoyuki Haginoya. Molina em corrobora que aquest cop el xef no ha tingut aturador en la fusió catalanonipona. "Sempre em diu que tenim molta sort de tenir millors productes que al Japó". En dóna fe un gran pop a la brasa amb mochis de patata -com els bocaditos de patata congelats versió gurmet- o una coca de recapte amb sashimi de tonyina i salmó. I no cal encomanar-se a Buda per pagar el tiquet: per menjar Wagyu cal treure's un ronyó; per vint euros, teniu cinc nigiris i un bon plat de fideus yakisoba.