Un quart de vida. El festival de la música avançada, de l'electrònica del futur, l'incomprés per alguns i l'esperat per molts altres. Sí, aquell dels concerts amb gespa i també aquell que té versió diürna i versió nocturna. El Sónar fa 25 anys que no dorm perquè va arribar per despertar, replantejar i fer explotar les normes.
Enguany ho celebra amb noms imperdibles sobre l'escenari i enviant senyals a melòmans extraterrestres perquè el Sónar sempre ha sigut una mica marcià. El seu viatge al futur començava un estiu del 1994 i estava centrat en la tecnologia creativa al servei de la música i les altres arts. 25 anys després, la cosa ha quedat així i es resumeix en aquest diccionari...
NO T'HO PERDIS: la guia completa del Sónar 2018
Ja fa uns anys que el Sónar va decidir deixar d’utilitzar l’expressió música avançada per denominar tot allò que fossin sons electrònics, ballables o experimentals, però l’esperit d’aquesta idea positivista i fins i tot utòpica –la música com una finestra artística envers escenaris probables– continua sent el lubricant que fa girar l’engranatge sonor del festival: sons que fan pam!, nyiec!, grrrr!, bzzz! i fins i tot ka-boom!
Aquest és un festival en moviment, i no només per la circulació entre escenaris i espais, sinó perquè l’oferta artística està pensada perquè ballin les neurones i se te’n vagin els peus. A diferència d’una cita habitual basada en el llenguatge del pop-rock, la reacció més habitual estant a un escenari és la de ballar. Si el teu tarannà és més reposat, no passa res, però evita les primeres fileres: aquí, qui no es mou, no surt a la foto.
Car
No com a preposició ni com adjectiu, sinó en la seva accepció en anglès de cotxe: a l’oferta de nit, i per desengreixar i alliberar una mica la tensió sense reduir substancialment els nivells d’adrenalina, el millor espai és el SónarCar, la típica atracció dels autos de xoc on, a més de trompades i rialles, també hi haurà dos DJs, divendres i dissabte, fent sessions maratonianes de sis hores: John Talabot i DJ Harvey.
Dv. 15 i ds. 16. Sónar de Nit. De les 24 fins a les 6 h.
Congrés
La tecnologia no només ha transformat la nostra música: també tota la nostra vida. Sónar+D és un congrés sobre innovacions aplicades a la creativitat on es parla d’apps, algoritmes, navegadors, sinestèsia, jocs online, intel·ligència artificial, xarxes i tota mena d’idees, abstractes o pràctiques, que afecten tot allò que Arthur C. Clark identificava amb la màgia: el desenvolupament tecnològic que dona peu a avenços increïbles.
Despacio
Va causar sensació l’any 2014: pujant una rampa i unes escales, arribaves a un racó secret del festival, que semblava una instal·lació –i de fet, ho és–, però que en realitat era un petit club a l’estil de les discoteques dels 70 i 80: so nítid i increïble, entorn vintage, gent ballant amb música antiga. Darrere els plats, punxant amb vinil, 2manyDJs i James Murphy. Va ser inoblidable. Aquest any, el miracle de Despacio torna.
DJ's
Despacio va ser una reivindicació de la feina dels DJs com a seleccionadors de gran música i gurus de l’entreteniment, una figura ara en entredit per culpa de l’algoritme de Spotify i els softwares que ajuden a punxar. Ara bé, si hi ha una figura artística que sigui central al Sónar, aquesta és la del DJ. N’hi ha de tots els estils, gèneres i capacitats: A-Trak, Black Coffee, Charlotte de Witte, Diplo...
Dj. 14 i dv. 15, de les 15.30 a les 21.30 h. Ds. 16, de les 14.30 a les 20.30 h.
Extraterrestres
A finals de l’any passat, el Sónar va enviar un missatge a l’espai, dirigit a l’estel GJ273b, on orbita un exoplaneta que podria ser molt semblant a la Terra. El missatge era musical, com a la pel·lícula de Spielberg, amb peces noves de gent com Jean Michel Jarre i Modeselektor. Els extraterrestres encara no han dit res –el senyal arribarà d’aquí a 12,5 anys–, però si es presenten, els farem un forat, només faltaria.
Experimentació
Què passa si no ets d’agitar el cos, sinó de tancar els ulls, perquè entens la música electrònica com una passió intel·lectual? Al festival sempre hi ha hagut grans atractius en el camp abstracte, sorollós i experimental, i l’edició del 2018 en va plena: et recomanem els paisatges densos de Francisco López, el techno corromput i rovellat de Laurel Halo i l’heterodòxia flamenca que defensaran Rosalía i Niño de Elche.
En un moment en el qual el debat sobre la paritat s’ha instal·lat en tots els àmbits, val a dir que el Sónar porta anys d’avantatge a molts altres festivals. Tampoc és que s’hagi establert una quota femenina deliberada: simplement és un reflex de la gran quantitat i l’alta qualitat que han assolit les dones en el circuit electrònic. Si vols recomanacions, apunta aquests noms: Yaeji, Helena Hauff, JASSS, Museless, Octo Octa i Nathy Peluso.
Imatge
Els cartells i la comunicació visual sempre han estat un dels punts forts del festival: gats, Maradona, dones amb poders telepàtics, famílies amb problemes d’incontinència. Amb motiu dels 25 anys del Sónar, ara podem recuperar totes les imatges en una exposició de Sergio Caballero –codirector i responsable d’aquest aspecte– que porta per nom Ni flyers ni pòsters. És com art contemporani, però amb un punt punk.
Centre d’Art Tecla Sala. Fins al 23 de juny.
Indústria
120.000 persones van al Sónar cada any, aproximadament. Però si comptem la gent que atrau fins a Barcelona, el nombre es dispara: no només és un punt de trobada d’artistes i públic, sinó també de tota la indústria de la música de ball, els promotors internacionals, els agents, els responsables de segells i d’empreses de tecnologia aplicada a la música. Per això Sónar+D creix tant: s’ha convertit en una fira de primer nivell per a la indústria.
La gent de la nit i la del dia són com les de l’esquerra i les de la dreta a la política: sembla que no s’entenguin, però formen part del mateix sistema, es necessiten i es complementen. El públic més mandrós i adult prefereix el sol, però qui es vulgui divertir de debò, ho ha de fer al recinte gegant de Fira Gran Via a l’Hospitalet: una energia immensa al servei de les músiques de ball més poderoses del moment. I quan es fa de dia, és màgic.
Aquest any, el festival acaba en diumenge, al Teatre Grec, amb una parella artística –la d’Alva Noto i el japonès Ryuichi Sakamoto– molt identificada amb l’estètica del Sónar: en les seves col·laboracions esporàdiques investiguen en l’avantguardisme digital, la integració del discurs sonor amb l’audiovisual i la recerca activa de noves textures i ritmes en el marc dels sons exploradors. Una hora onírica.
Diumenge 17. Teatre Grec. 22 h.
La tecnologia al Sónar no només la tens al teu voltant, sinó que la portes a sobre. Saps què és el sistema Cashless? A la teva polsera d’accés hi ha un xip que et permet carregar diners i no haver de pagar enlloc amb monedes ni bitllets. I si a més vols programar-te una ruta musical i tenir tota la informació necessària al moment, instal·la’t l’app del festival. Serà com tenir un secretari virtual molt eficient al teu servei.
És un concepte ambigu, perquè pot fer-se servir per englobar molta música de ball. Però si el que et motiva és tancar tots els escenaris, sortir l’últim del recinte i esperar que es faci de dia, techno és una paraula que identifica bé el que t’agrada. Aquest any, la marxa la posaran artistes com Miss Kittin, Errorsmith, Ben Klock, Objekt o DJ Stingray, que saben conjugar les paraules ritme i futur.
Segurament has sentit a parlar del trap, del dancehall i de les últimes mutacions del reggaeton. Si és així, estàs en plena connexió amb les últimes músiques urbanes, les que neixen de la influència del hip-hop, un cúmul d’estils que fa temps que al Sónar no hi falten. Aquest any, l’oferta és bona: Pedro Ladroga, Putochinomaricón, Sophie, Wiley, Yung Lean i Alizzz són alguns dels mestres del ritme trencat amb resplendor de neó.
El del Teatre Grec no serà l’únic xou amb un important rerefons audiovisual: també hi haurà molt a veure, amb una important estimulació retinal, a propostes com les de Daedelus, Demdike Stare, Cornelius, Kode9 amb Koji Morimoto, Lorenzo Senni –i el seu espectacle amb làsers– i la que sense dubte és l’actuació més esperada del Sónar, la del grup de dibuixos animats Gorillaz. Gradua’t la vista abans de venir.
Els 25 ja fan vèrtic. Més a prop dels 30 que dels 18. Suposadament adult però inevitablement segueixes atrapat en una bojeria inestable, de transició, de frontera.
El Sónar ha arribat a aquesta edat però, a diferencia dels humans, ho fa ben madur, arrelat i segur. Això sí, sempre li quedaran els cartells per aplicar la dosi de 'gamberrisme' surrealista. La seva trajectoria està carregada de grups imperdibles, fites i novetats que han fet del Sónar el que és ara. El Javier Blánquez salta de momentàs en momentàs per radiografiar una història de 25 estius. Hi havia una vegada una calurosa Barcelona del 1994...
NO T'HO PERDIS: la guia completa del Sónar 2018
Discover Time Out original video
