Las Ruinas rimen 'tu' amb 'Sonic Youth'

No, Las Ruinas no són unes 'riot grrrls': són els tres paios de la foto. "Som un grup de constància", diu Edu Chirinos, peruà establert a Barcelona des de fa més d'una dècada, veu, guitarra i autor de les brillants cançons del trio. "Hi ha grups que ho peten a la primera, nosaltres hem anat a poc a poc. Potser a la gent comença a sonar-li el nostre nom i pensa que devem molar, si aguantem tant...".

Ronden per l'escena musical subterrània de la ciutat des del 2010: 'Toni Bravo' és el seu cinquè àlbum perquè en fan un a l'any, els publiquen com a xurros per una qüestió de militància. "Si a un tema cal donar-li una tercera volta, ja el descartem", diu Jaime Bertrán, baix, també barceloní d'adopció des de fa el mateix temps, en aquest cas de Veneçuela. "Ens agrada que sigui una cosa molt fresca. La gravació també és ràpida, anem per feina", afegeix Toni López, bateria, nascut aquí. "I no tenim gaire paciència", rebla Bertrán. I els altres li riuen la gràcia.

"Quan vam començar, la filosofia del grup era la baixa fidelitat -fa Chirinos-. Però a nosaltres ja ens agrada aquest so, perquè molts dels grups que ens agraden també sonen així, com maquetes". En les cançons de 'Toni Bravo', el seu disc més pop, destil·len influències sorgides del millor del punk dels 70, la nova onada i el pop independent dels 80, i el rock alternatiu dels 90. Sonen a Pixies, a Pavement, als primers Go-Betweens, a Hüsker Dü, a Parálisis Permanente: una familiaritat que s'enganxa al paladar al servei de lletres barcelonines i noctàmbules, amb què és fàcil identificar-s'hi si es pertany a la generació Primavera Sound, festival en què actuaran aquest any en la jornada inaugural al Fòrum.

Ramón y Cajal
"Lo que necesito eres tu. Y suena Sonic Youth", canta Chirinos a 'Ramón y Cajal', l'himne que dediquen a l'Heliogàbal -ubicat al carrer del títol-, un dels antres que freqüenta amb López. "Quan ens va ensenyar el tema -a ell i a Bertrán-, em va traslladar allà on ens posem sempre, al costat del DJ. Vaig visualitzar moltes nits allà", explica López. Diuen que als de l'Helio la cançó els encanta.

"T'ajuda molt, a l'hora d'escriure, tenir un punt de base. Per això fins i tot la gent que no coneix el lloc s'hi pot sentir identificat". Com quan Ray Davies dels Kinks -en qui busca emmirallar-se, fent d'"espectador del que passa"- cantava a la 'Waterloo sunset'. "'Cerveza beer' -inclosa a 'Disco de autoayuda para mutantes' (2011)- triomfava a Madrid, i això que no l'entenien", perquè allà els que venen llaunes no són pakistanesos, són xinesos i diuen una altra cosa, explica el Toni.

El títol del disc, per cert, surt d'una broma a costa seva: un joc de paraules fàcil amb el seu nom i el del grup sevillà Pony Bravo, que van tocar a les últimes festes de Gràcia. Segur que després de veure'ls van anar a l'Heliogàbal.