Com es pot copsar la personalitat d'una ciutat? Què és el que la fa diferent de la resta de poblacions del món, des de la que pots anar a un cop de metro a les que estan a 24 hores de vol? Davant aquest repte inabastable ens hem centrat a recollir els trets –alguns ben anecdòtics i concrets, d'altres més genèrics– que conformen el tarannà de Barcelona i els seus habitants.
Diu la llegenda, que la primera parella de cotorretes de pit gris –les cotorres argentines, vaja–, va ser vista al parc de la Ciutadella el 1975 (però no, no es van escapar del zoo!) A partir de llavors, i com a Santa Eulàlia li va passar amb la Mercè, els coloms van haver d’aprendre a compartir el cel barceloní.
Daenerys Targaryen al·lucinaria a Barcelona. Els dracs són per tot arreu. Si alceu la vista a l’Eixample o el Gòtic, és probable que us en trobeu al llindar de les portes, als frisos o rematant columnes. Alguns d’espectaculars són els del parc de l’Espanya Industrial, el de la porta dels Pavellons Gaudí de la Finca Güell i el de la casa Bruno Cuadros, a la Rambla.
No va néixer a Barcelona, però la major part de l’obra d’aquest geni universal és a Barcelona. A més de les celebèrrimes, la ciutat està esquitxada d’altres obres seves més modestes com ara els fanals de la plaça Reial i els mosaics del terra de l’església de Sant Pacià, al carrer de les Monges, a Sant Andreu.
A una enquesta del 2003 la brutícia dels gossos era la queixa més freqüent dels barcelonins: 20 anys després, amb tants gossos com nens no creiem que la percepció hagi millorat (i no per culpa dels quissos, esclar!). Hi ha barris especialment afectats, com el Poble-sec, on cal anar amb els ulls clavats a terra per no trepitjar una caca amb superpoders adherents i pudents.
Establiments encantadors, emblemàtics i en perill d’extinció. Qui no ha berenat o esmorzat en una granja? Precisament d’un d’aquests locals, la Viader, va néixer el 1933 el Cacaolat, que per qualsevol barceloní ocupa el camp semàntic del batut de xocolata. També de les granges surt un altre producte amb regust barceloní: el suís.
Espècie de voleibol que es juga per parelles amb una pilota de tennis que va néixer el 1914 a la sorra de la Barceloneta. Reclamem la seva inclusió als Jocs Olímpics ja.
El dia que deixi de sonar l’últim martell elèctric a un carrer de Barcelona s’obrirà el cel i començarà l’Armageddon. El moment de màxima confluència de reformes viàries se situa un parell de mesos abans de les eleccions municipals i acaba –oh, miracle– just abans dels comicis. Prepareu-vos, doncs, que al maig tenim votacions!!!
El pla urbanístic d’Ildefons Cerdà fa de Barcelona una de les ciutats més fàcilment recognoscible a vista d’ocell. La implantació de l'Eixample, entre d’altres conseqüències, va fer necessari desenvolupar un sistema d’orientació específic per als barcelonins: la distinció mar/muntanya i Besòs/Llobregat. Dues genialitats.
Molt més molona que la de King África, aquesta bola de carn envoltada de puré de patata i arrebossada és la reina de les tapes a Barcelona. La Cova Fumada se n’atribueix la invenció i nosaltres no ho posem en dubte. Són tan bons que podrien haver inventat l’oli d’oliva.
La temperatura és suau i gairebé no plou, un clima perfecte per moure’s al descobert: a Barcelona circulen unes 260.000 motos i ciclomotors –un 30% del parc automobilístic–; el 2014 hi havia 96.000 usuaris de Bicing i es calcula que hi ha uns 60.000 barcelonins amb bici pròpia. Malauradament, formen part també del paisatge mòbil mutacions que semblen haver sortit del laboratori del doctor Moreau, com el 'segway', el 'rickshaw' i el 'Gocar'.
Dos dels millors festivals de música del món han nascut, crescut i multiplicat a Barcelona: el Primavera Sound i el Sónar fan marca, deixen carretades de diners i ens alegren les primaveres. Compte amb el Cruïlla, que apunta maneres.
A les acaballes del segle XX es va popularitzar aquesta denominació per referir-se a la zona compresa entre els carrers de Balmes, Gran Via, Urgell i Aragó. Avui encara hi ha una alta densitat de locals LGBTI, tot i que el Raval està començant a rivalitzar com a zona d’oci gai. La millor notícia, però, és que a moltíssims locals de la ciutat estan superades etiquetes com gayfriendly o heterofriendly. Simplement no els importa amb qui et fiquis al llit o amb qui facis manetes mentre prens un mojito.
Quan l’1 de gener del 2012 va entrar en vigor la llei que prohibia les corrides a Catalunya les places de toros van deixar de tenir sentit a Barcelona. La plaça de les Arenes, inactiva com a territori taurí des del 1977, ja s’havia reciclat com a centre comercial el 2011, però la Monumental no ha decidit encara a què vol dedicar-se, més enllà d'accions puntuals com mercats i altres activitats.
Als parcs, jardins, cornises dels edificis, fonts i, en general, a qualsevol racó de la ciutat viuen altres barcelonins que moltes vegades ens passen desapercebuts: són els animals, molts d’ells salvatges i autòctons, com ara la diminuta musaranya etrusca, l’eriçó fosc, el bernat pescaire, el dragó comú, el tòtil i la serp d’aigua. Descobriu la Barcelona més animal!
Discover Time Out original video
