Taller de cuina italiana

Murivecchi Tenen un mèrit innegable: van obrir l’any 2004 i en un panorama superpoblat per la pizza napolitana s’han sabut fer un nom que ja té ressò de clàssic. Irene Herrera ens explica que no hi ha secret: “Fer les pizzes amb ofici, amb bona farina i mozzarella de vaca de la bona”. Ara bé, aquí guarden una petita revelació: la pizza fregida. Es tracta d’una especialitat de Nàpols que no ha sortit gaire de l’àmbit casolà. Bastant hardcore: es tracta d’una pizza tancada i crua, que es fregeix. Alerta: va farcida de ricotta, pròvola, tomàquet, salami picant i un conglomerat de cansalada viada especiada. Bomba! NAP No, no és una pizzeria vegana. És un acrònim que respon a les sigles de Neapolitan Authentic Pizza, i existeix on hi va haver l’excel·lent i bufó Rococó. No ploreu la pèrdua, val molt la pena: el propietari, l’Antonello, ens explica que la seva intenció és “traslladar aquí la pizza napolitana amb els preus d’allà”. Han seguit obsessivament els requisits de la DO –forn de llenya, temps de cocció, farina i tomàquet italià–  i el resultat és una pizza superlativa i barata en un lloc sorollós: ple de jovent italià, ja està tot dit. La Verde Umbria La pizza és el punt fort d’en Federico Blondi, que amb la seva dona Sandra van obrir fa gairebé un any aquest local acolorit i ple de referències italianes. Originari d’Úmbria, el cor verd d’Itàlia, Blondi proposa amb èxit la pizza tortell, denominada així per la seva forma característica. A més dels condiments bàsics, es pot

El bon moment que viu la cuina italiana a Barcelona no només el trobem a la infinita oferta de restaurants de pasta. Cada cop hi ha més botigues que s'especialitzen en preparar-la pacientment diàriament, ja siguin opcions clàssiques com el espaguetis i els nyoquis o apostes més innovadores com els raviolis farcits de brandada de bacallà i pebrot escalivat. Aquí teniu una llista de botigues imprescindibles per a comprar-hi pasta fresca i cuinar-la després a casa vostra! Ficus La peripècia de la taverna Ficus mereixeria una novel·leta: un matemàtic i una llicenciada en audiovisuals obren un estudi de gravació, i alhora compren el petit restaurant de davant del negoci. La indústria musical ha caigut, però la teca cotitza a l'alça: cada cap de setmana, quan tanquen l'estudi, la taverna Ficus ofereix plats de pasta casolana que fan ells mateixos –rigatonis farcits de llonganissa fresca de Térmens i pèsols del Maresme– i de cuina mediterrània ben entesa, amb coques, platillos i arrossos. Tot és casolà i fet per ells. La Màquina Pasta Bar Aquest indret de menjar ràpid està presidit per una màquina de pasta que, segons m’informen, n’escup de fresca al matí i al migdia. El funcionament és senzill: al taulell triem la pasta, una salsa i un entrant. La pasta s’escup i es salseja davant nostre en un moment, i qui vulgui hi afegeix ingredients.  Per 9 euros podeu endrapar, per exemple, una crema de verdures divertida, i uns tagliatelle la mar de competents amb una salsa de tomàquets i ver

És l'aperitiu venecià de moda, barreja de Campari o Aperol amb prosecco i soda. Us descobrim cinc llocs on prendre'l a Barcelona To Be Aquest simpàtic local de cuina italiana es mou entre les tapes i l'aperitiu, però també toca plats sencers amb certa creativitat, com una sorprenent pasta a la carbonara amb fruits del mar. I cada dia, de 19 a 21 h, fan l'aperitiu: amb un duet de spritz que fa caure d'esquenes: aperol spritz (aperol, prosecco i soda, gel i una rodanxa de taronja) campari spritz (campari, vino blanco i soda, gel i una rodanxa de taronja), complementat amb un bon negroni. Molt recomanables els gintònics, i racions com la de gambes amb salsa d'alvocats i pistatxo que ens diuen que són afrodisíaques. Amb cada còctel, platet de tapes! Jonny Aldana Entre les avingudes sense encís de la ronda de Sant Pau i el Paral·lel, s’hi troba el Jonny Aldana, un bar muntat entre un colombià, una txeca-suïssa i un català. La idea que tenien quan van aixecar la persiana per primer cop era d’un bar per prendre només l’aperitiu. D’aquesta primera il·lusió, en surt una diversitat d’aperitius i vermuts engrescadora. Si veieu la clientela amb els gots plens d’una beguda taronja, el més segur és que estiguin bevent un spritz, una beguda refrescant i golosa que obre la gana. Hi mesclen Aperol (aperitiu italià), cava, soda, gel i una rodanxa de taronja. El secret de les mesures és cosa seva. Una altra varietat de l’spritz al Jonny és l’americano, en el qual l’Aperol es barreja amb vermut

I Buoni Amici Aquest superb restaurant del xef friülès Daviano Neri acaba de complir deu anys. Ho han celebrat amb magnificència amb un festival basat en la tòfona blanca, que en Daviano obté directament des d’Itàlia i proclama que els restaurants haurien de mostrar la seva certificació d’origen. En Daviano procedeix de la regió italiana del Friül, Venècia Giulia, a la frontera amb Eslovènia i Àustria, i amb la Montse es van instal·lar a Barcelona el 1982, quan va obrir el seu primer restaurant, Il Doce, més enllà del pont de Vallcarca, del qual els seguidors de la cuina italiana tenim excel·lents records. Mandi Mandi 'Mandi mandi' és la salutació típica del Friül, d'on són originaris en Miki, el xef, i la Noemí, l'encarregada de la sala, que porten aquest restaurant de gran calidesa i excel·lent acollida, en el qual es pot gaudir del menjar d'aquesta zona privilegiada del nord d'Itàlia. Els friülans són gent que en saben molt, de la bona taula, i que són molt exigents amb la beguda. Una manera pràctica de confirmar-ho és visitant aquest petit local i encertar amb la polenta o qualssevol de les pastes que prepara en Miki. En el camp de la polenta, el plat estrella és el 'frico', un menjar d'origen camperol preparat amb patates i enriquit amb formatge Montàsio i mantega. Bacaro No és un restaurant italià. No és, tampoc, una trattoria italiana. És una taverna veneciana i porta el nom amb què anomenen aquests llocs a la ciutat dels canals, Bacaro. Els venecians són diferents de