Restaurants prop de Montjuïc

La casa és xica però el cor és gran, com diu el refrany castellà, i el cor d’en Marc, de la Raquel deu ser molt gran. Després de la intensa experiència viscuda a la Xina i de vivències saboroses i dures viscudes junts, s’han casat i han muntat aquesta petita joia amb la complicitat d'un tercer element, l'Esteve Puertas, amic de la infància i un professional del bon servei a taula. Els llargs viatges d'en Marc i la Raquel a la cerca de sabors i plaers fan que la carta del restaurant Casa Xica sigui com un passaport llaminer per viatjar des d’una còmoda cadira al Poble-sec. El més fàcil seria dir que fan cuina de fusió. Però això de la fusió s’està prostituint, i en aquest cas es tracta més de la recol·lecció de gustos apresos en terres llunyanes, convertits en plats que agradaran el més exigent dels paladars. Com un tabule diferent, saborós, sa, de proximitat i enriquit amb un peix gairebé sense manipular, que va ser un encert. El dia de la meva visita era el plat del dia, una fórmula encertada, poc utilitzada lamentablement per ser sinònim de vast: aquí per menys de 10 euros pots menjar el plat del dia més beguda i postres. La carta convida el comensal a plantejar-se etapes i tornar-hi molt aviat per continuar tastant les belleses que ens atansen, amb productes d’extrema proximitat, a la riba del Mekong, o al sol naixent del Japó. Però la Raquel, que va patir un exigent xef francès a Londres, ha parit una rillette de conill que, a més d’acostar-nos aquest producte de granja t

L'Escairón destaca sobretot pel seu entrecot provinent de Galícia i pel seu 'pote', el brou gallec. En Jorge i la Pilar atenen com si fos casa seva i la clientela es gairebé fixa. Els seus plats forts són l'entrecot o qualsevol de les seves carns a la brasa, però també els plats guisats, el 'lacón' i, sobretot, algunes postres com l'anomenada Escairón (crema catalana amb una mena de crocant gelat). Però immillorables i úniques són les patates fregides que acompanyen les carns, entre les quals també destaca l'escalopa milanesa. Aquest és un lloc ideal per gaudir del millor de la cuina gallega i de mercat, on la qualitat, el bon preu i el magnífic servei fan les delícies dels paladars més exigents.

El barri d'Hostafrancs hi ha molta gent de Barcelona que no sap ni on para. I si han passat pel Cucut ni se'n recorden. Sembla simplement un bar amb terrassa de barri com tants altres però quan tastes alguna de les seves tapes, ràpidament te n'adones que no és així. Carpaccios de bacallà acompanyats de vins de Rueda, tastos de vins de la Rioja i tapetes de tripes com si les hagués preparat l'àvia a preus molt raonables. Qui no està content al Cucut és perquè no vol.

Després de cuinar en restaurants de prestigi arreu del món, el propietari de Petit Pau ha tornat al barri de Sants. En format mida de bar, i dins les seves possibilitats logístiques, ofereix una cuina excel·lent, on apenes cap segon plat sobrepassa els deu euros. Segueixen escrupulosament la temporada, sempre hi trobareu la mateixa oferta al migida i a la nit. Tasteu plats com la pintada rostida amb prunes i pinyons, crestes i pedrers, tota una meravella de renovació del rostit de Nadal de tota la vida.

Aquesta és la sandvitxeria de Susannah Taylor i Katherine Engelhardt i des del seu blanc impoŀlut –ocupa una antic taller de motos– ens assalta una frase escrita en vermell: “Sí, som americans. No, no fem hamburgueses". La primera sandvitxeria 'made in USA' de Barcelona ofereix una desena d'entrepans, tots càrregues de profunditat, “una barreja entre entrepà clàssic dels Estats Units i invents nostres”, expliquen. Fans servir un pa notable, tot del forn Radas i alguns fets a mida, que acull combinacions originals i saboroses.

Alerta, que De Paula estan cridats a ser una de les grans hamburgueseries de BCN. De moment, amb vuit mesos de feina, ja han imposat la seva llei al Poble-sec. La gran idea del brasiler Eder Provezana: passar de la pedra volcànica, i aprofitar una cosa tan nostrada com la brasa de carbó. Treballen només amb tall de picanha –punta de culata, tendríssima– que piquen ells.

El centenari Sortidor és un lloc emblemàtic de la plaça homònima, una placeta entre canalla i d'exòtic refinament que recorda alguna plaça bohèmia de París, si no fos per l'absència de clochards. Aquest monument, que encara conserva la seva portalada modernista original del 1908, les seves taules de marbre i cadires de fusta i que quan no existien neveres venia gel, va ser també famós pels seus vermuts. Ara, aquest tradicional restaurant del Poble-sec, superada una època irregular, ha rejovenit amb força de la mà d'Ester Feriche, que ofereix una bona cuina, sense amaneraments, però refinada i sense estridències. A més de poder-hi prendre el vermut de sempre i tapejar –com ens imposa el furor actual–, s'hi menja magníficament aprofitant l'oferta d'una carta de forta presència mediterrània, amb tocs italians, que permet passejar-se per alguns racons de la cuina internacional sense quedar-nos atordits quan arriba el moment de pagar.En una de les nostres visites, vam optar pel menú del migdia, molt complet i variat, que per 10,50 € ofereix tapa, plat, beguda i postres. Entre les primeres, hi havia una amanida del dia, musclos, una mozzarella de búfala, tomàquet semisec i ruca, o la sopa del dia, entre altres ofertes. Sorprenent l'ensalada russa. I després la pasta (excel·lents els papardelle amb porro i gambes), el peix o carn del dia. Les postres són variades i, sobretot, casolanes, i l'oferta de vins és bona i de preus raonables. De nit cal estar molt atents als suggeriments: a

Els propietaris de la cocteleria Sifó i el restaurant Ofis també tenen la concessió de la restauració del Teatre del Lliure. Entre setmana, al migdia, hi trobareu un menú a 10,50 molt recomanable, del mateix estil del de l'Ofis: cuina imaginativa amb una forta influència argentina, i que també aprofita les restes per fer bons plats. Són generosos: a més de les postres inclouen beguda, cafè i pa casolà. Per la nit, obren els dies de funció i disposen de carta.

El Cañota és un bar de tapes marineres d'inspiració gallega amb molt bones referències. Es tracta del germà petit del reputat Rías de Galicia, un dels grans restaurants gallecs de la ciutat i de l'Estat. Peix i marisc, patates braves, pop a la gallega, amanida russa, canyes de cervesa i vins... L'oferta del Cañota és la de tota la vida però amb l'afegitó d'un puntet juganer de creativitat. Tot de la millor qualitat i en un local desenfadat per resoldre un àpat de celebració o el sopar després de sortir del Lliure, el Mercat de les Flors i del BTM, que li queden al costat. Potser és una mica més car que els locals que l'acompanyen a aquesta llista, però val la pena!