La senyora Poonam Chitra somriu amb la boca petita davant l'entusiasme del seu fill Ivan (Barcelona, 1991), que va de la cuina a la sala carregat amb viandes i pedagogia. Està orgullosa, i està preocupada, alternant sentiments com qualsevol mare responsable. A finals d'agost, Ivan Surinder va posar a escalfar el restaurant Tandoor perquè la memòria del pare, Surinder Oberoi, seguís encesa. No figurava en els plans del jove barceloní, tan lluny de Delhi i els ancestres i els ritus i els costums, fer-se cuiner, però la mort del progenitor el va obligar a fer un curset accelerat de dolor i hostaleria.
El 2005, en el congrés Cuinasia, el pare va conèixer Albert Adrià, així que l'Ivan va buscar l'auxili del rei del Paral·lel. Durant nou mesos va treballar al Tickets, on no va aprendre gens de cuina índia, però es va doctorar en astúcia gastronòmica. Més optimista que Ganesha, el déu elefant, va tancar el Tandoor familiar per obrir la versió moderna, aquella en què la senyora Poonam somriu amb por i alegria. Cocteleria (de cap de setmana) a la porta, mural colorista com a rebuda, gràfica potent. Hi mana una altra generació.
Estic menjant, amb estupor i alegria, perquè aquest novell té atreviment, té enginy. Què n'espero, d'un xaval de 23 anys amb quatre mesos d'experiència? Poca cosa, i m'equivoco. M'entusiasmo amb la croqueta de verdures i maionesa de menta -apunteu-la, croqueters-, el pastís de patata farcit de llegums i la tortita amb llavors de tomàquet i albergínia fumada. La meva satisfacció creix amb el formatge fresc ("fet a casa amb llet de vaca que arriba de Montserrat") amb espinacs, i em sento el maharajà de Kapurthala amb la contracuixa de pollastre marinada amb iogurt i coriandre. Són plats del pare, als quals l'Ivan dóna actualitat, és a dir, lleugeresa. "Per a aquest plat es fa servir pit, però queda sec. Prefereixo contracuixa. I hi afegeixo anacards. He reduït espècies i greixos". Vol menys picant
-tampoc passa res si hi ha fogonada- i menys ghee, l'omnipresent mantega.
He començat amb una cervesa Cobra i he seguit, per indicació de la mare, amb el negre Sula, un sirà indi amb tap de rosca. Al rotllet de carn de be amb alvocat li falta esponjositat, però no al pollastre tikka masala, fet al forn tandoor, que després tafanejaré a la cuina, una boca de l'infern on claven aquest pecat en vermell. També el be amb curri ha passat per l'ardent atuell escalfat. Les postres resumeixen el Tandoor, vell i nou: samosa de xocolata amb cardamom.
L'Ivan riu molt, escolta molt, vol aprendre, pensa en un altre stage, potser amb el seu admirat Jordi Cruz. Està per escriure la història dels pioners del menjar estranger a Barcelona, la del senyor Kao i la del senyor Yamashita. El senyor Surinder Oberoi va ser el primer cuiner indi amb aquell llunyà Taj Mahal del 1986. 29 anys després, l'Ivan podria convertir el Tandoor en el millor indi de Barcelona.
Discover Time Out original video
