Els millors restaurants de Les Corts

Baló no fa referència al futbol: és una contracció de Barcelona i Londres, ciutats natals de la Lena Maria Grané i en Ricky Smith. Són xefs de les collites del 1997 i del 1996, respectivament i el seu estil –es van conèixer a Londres, treballant a Galvin La Chapelle– remet al nom: cuina mediterrània amb tocs atlàntics. La primera intenció era obrir un bar "una mica gastronòmic, amb quatre tapes i copes de vi bo", però es van embolicar. Van poder agafar la monumental antiga La Vaqueria, amb aquells salons enormes i foscos, ara plens de llum i d'un disseny clàssic i confortable. 

Petit, encantador, picant i deliciós! Així és com definiríem el Bangkok Cafe, una perla enmig del passatge Tubella, un carrer de vianants de cases adossades amb jardí a les Corts. Un oasi de pau i tranquil·litat, vaja. Diuen que és un dels millors tailandesos de la ciutat. La veritat és que tenen un molt bon domini d’aquesta cuina. El Bangkok és el regne del curri de tot tipus: verd, groc, panang... Per tant, us recomanem que us deixeu de romanços i caigueu en la temptació picant perquè no us en penedireu. Prepareu una bassa d’aigua per apagar el foc, això sí. De totes maneres, si el coent no us acaba de fer el pes, també us sorprendran altres plats com la vedella amb salsa de coco i el wok de verdures.

En estricte horari de casa de menjar laboral, de dilluns i divendres, aquí hi trobareu un clàssic bar-restaurant de barri amb entrepans calents ben bons, i un menú de migdia que, per molt pocs diners us ofereix un recorregut com un remenat d'alls tendres amb gambetes i un secret ibèric saborós a la planxa (es nota que la mestressa hi té la mà trencada) amb unes patates fregides tallades a mà, excel·lents. Res de cutrejar a les postres: podeu demanar amb tota tranquil·litat la crema catalana o el pastís de Santiago. 

A dues passes del Camp Nou, hi ha un local senzill que passa molt desapercebut, però amb un nivell d'exigència que faria les delícies de qualsevol jugador o jugadora del primer equip del Barça. I de qualsevol persona amb bon gust, esclar. La fórmula màgica de Las Corts? Els plats tradicionals estan preparats amb ingredients de qualitat top: carn manxega i salmantina, peix i marisc gallec. Que si un estofat de cérvol, que si unes perdius escabetxades, que si un turbot salvatge, que si una sarsuela... Ofereixen un bon grapat de plats per escollir per un menú de migdia de 35 euros. Per tots aquests motius no és fàcil trobar taula. Cal reservar sí o sí.

Aquest establiment familiar obert l'any 1951 pels avis de l'Esteve, l’actual propietari, és més una casa de menjars que no pas una bodega. Ara és la Zarina, la seva esposa, l'encarregada de la minúscula cuina a la vista. No us sorprengueu si us posen una sopa borsx quan demaneu el potatge del dia. La mestressa és russa i, de tant en tant, deixa empremta dels seus orígens en algun plat del dia. Això sí, el capipota i la galta rostida d'aquesta cuinera autodidacta són dignes d'algú nascut a Sant Esteve de Palautordera. No cerqueu ni esferificacions, ni tatakis, ni llits de Parmentier. Aquí la cosa va de vi servit en porró i paella els dijous.

Pocs mesos després d'obrir, aquest elegant establiment de l'Upper Diagonal va guanyar els Premis Barcelona Restauració 2022 en la categoria Local Notori i Innovador. La innovació ve de ser un restaurant, una xarcuteria i una botiga d'alimentació. En aquest polifacètic local es pot menjar un entrepà per esmorzar, fer el vermutet al migdia, menjar un arròs sec amb botifarra i ceps o un llobarro amb patata panadera per dinar o, si no hi ha gaire gana, picar unes croquetes o un tros de truita. Productes de temporada, proximitat i molts també d’elaboració pròpia. No és barat, però val la pena.

Benvinguts al temple de la 'dosa' a Barcelona. De la què? D'un crep gegant, cruixent i deliciós, fet amb llenties i farina d'arròs, amb farciments variats i servit amb chutney i 'sambar' (caldo de llenties i tamarinde). És l'esmorzar típic dels estats del sud de l'Índia. En aquest restaurant casolà i sense pretensions de les Corts en serveixen de vint classes diferents, per dinar i sopar. A la carta també hi trobareu 'thalis' (una safata amb pakora vegetal, pa chapati, arròs i curri de verdures), vada (rosquilles fregides de llenties) i algun plat de carn i peix. El seu mango lassi està boníssim!

“M’agrada la idea de ser la nevera del veí”, m’explica l’Arnau Barba, al Collonut de les Corts. Ja ha obert tres Collonuts: a Olesa, 7 i a Gran de Sant Andreu, 180. Són bars de barri al barri i per al barri.  

A Maragall la gent es muda per anar-hi, a les Corts és el bar de sota. A tots hi ha la mateixa oferta: excel·lent producte local amb preparacions directes i preu arranat. Exemples: torrada de porc dels Casals amb mel (plat de Michelin a preu popular!), o un guisat de cua de bou d’on n’hi mengen tres. O un dimecres vespre qualsevol baixes a regalar-te un bon fuet de Vic i un 'pintxo' de truita de patates. I els seus 'torreznos' –gruixuts, ben fregits, cruixents, una delícia– justifiquen la visita. Un lloc de gaudi porcí i beure bo, bonic i barat. 

Els germans Sergio i Javier Torres recorren a les experiències culinàries i als records professionals i personals per plasmar, amb la millor tècnica i els millors ingredients de proximitat, la seva manera d’entendre la gastronomia. Abans, ja ho havien fet al Dos Cielos i, des del 2018, instal·lats en aquest nou emplaçament majestuós, amb l'obrador a la vista del comensal, on continuen defensant l'alta cuina "de records", la de les receptes familiars que ells espremen amb molta classe i amb un gran respecte pels productes, com els de l'hort que tant valoren. El 2022 van rebre la tercera estrella Michelin, convertint-se en el tercer restaurant barceloní amb la màxima distinció.

El GoXO de Dabiz Muñoz s'ha consolidat com una categoria a part a la ciutat: un restaurant d'alta cuina i plats per sucar-hi pa que surten de la cuina a ritme i servei de 'fast-food'. I un volum musical digne d'una discoteca a les 3 de la matinada. Demanar és tan senzill com escollir entre l'oferta d'una pissarra, pagar, agafar el tiquet i esperar el teu número. No hi ha reserva possible: fas cua. Són plats per emporcar-se molt i per passar-s'ho bé (tacos, frànkfurts, udon, burritos, costelles de porc Duroc...), plats de quantitats grans amb molta potència de sabors: dolç, fumat, picant, amb el segell inconfusible d'en Dabiz. I per postres, el pastís de formatge de La Pedroche [sic].

Un bistrot emplaçat en una torre noucentista. Al pati de la casa, un petit oasi a tocar de la Diagonal, podreu dinar a l'ombra del gran lledoner històric o sopar a l'aire lliure i arrodonir la vetllada amb un còctel. Gràcies també a la seva barra i a la terrassa, situada a l'animada plaça de la Concòrdia, Fragments és un referent gastronòmic del barri amb una carta d'entrants com els cors de carxofa en oli de parmesà, però també albergínia a la brasa i la mini papada confitada. Aquest local eleva un punt la gastronomia de bar per arribar a presentar plats com l'arròs al safrà, el 'tiradito' de verat i la burrata amb fonoll i aranja. Tenen dos menús degustació: un de llarg (65 €) i un altre curt (45 €).

Parlar de Gaig és fer referència a la cuina tradicional. Pocs com ell respecten tant les receptes clàssiques i dediquen especial atenció al producte per obtenir combinacions que en magnifiquin les seves característiques. Amb el pas dels anys s'ha convertit en una institució, en una casa sagrada de la cuina catalana a tot el territori. Hi ha plats de la seva carta que no poden desaparèixer, com els canelons amb crema de tòfona o els macarrons del Cardenal, adorats per la clientela, innovacions com el llobarro salvatge a la graella amb nyàmeres i cruixent de shiso. I en el seu restaurant de les Corts hi ha un elegant equilibri entre restaurant d'alta cuina tradicional –podeu fer un menú degustació amb els seus clàssics– i botiga gurmet de menjar per endur. 

No n'esteu farts, de sentir allò de la cuina de la mare? Doncs al Mà de Morter hi fan la cuina del fill. En Josep Bonavida (cuina) i la seva germana Mireia (sala) treballen amb l'ajuda de la seva mare Mireia. "Però faig el que em diu el meu fill, que per alguna cosa és el cuiner", riu la Mireia mare. El Mà de Morter, a Les Corts, és en uns baixos d’obra –amb aires de protecció oficial–, i ofereix protecció emocional i estomacal a l'assidu. Van obrir el 2019 i han mantingut la relació qualitat-preu tot i canviar el menú de migdia per una carta curta on sempre hi ha el 'best of' de la cuina catalana amb coccions lentes, precises i producte fresc. Valor segur.

Els experts en gastronomia consideren que l'àpat 'kaiseki' és la màxima expressió de la cuina nipona perquè reflecteix perfectament el pas del temps. En poques paraules, es tracta d'un sopar on es degusten diferents plats fets amb ingredients de temporada; se'n serveixen entre sis i quinze que inclouen verdures, peix, vegetals i un xic de carn. Traslladat a la cuina del Yashima, això significa nou passades delicadíssimes que es mengen en un 'kotatsu' –una habitació amb tatami i taules a nivell de terra– d'una planta baixa renovada. Aquí manen la calma i el repòs, la deglució pausada i la reflexió d'allò ingerit. Tot molt zen.