Especial menús de cap d'any

Sota la façana d’un curós bar de tapes, al Suculent és una casa de menjars on es maneja una cua de bou superlativa, d’aquella que es serveix enganxada al moll de l’os i que per efecte de la cocció del xup-xup es desprèn gairebé per poder mental. Un plat difícil de trobar fins i tot als qui fan bandera del tradicionalisme. I que, per cert, no és de toro ni de bou: és vaca vella i així ho fan constar a la carta. Tasteu també el costellam de porc ibèric Maldonado, l’aristòcrata de la peülla, o unes mandonguilles de botifarra amb sèpia, l’estrella de la cullera, que és la tercera pota del local, a més de les tapes. Els diumenges hi trobareu arròs de mar i muntanya i flamenc en directe.

El restaurant Osmosis es va posicionar en la línia dels bistronòmics que van proliferar ara fa uns anys a la ciutat. Locals més o menys minimalistes de cuidada cuina i servei a preus ajustats. Amb molts racons i un aire reposat, Osmosis disposa fins i tot d'estances privades per a petits grups o parelles. Els seus menús de migdia són ideals per tancar negocis sense mal de panxa, i també per a sopars romàntics. –R.M

Podria ser un clàssic del Born després de vint anys d’existència. Però la vitalitat que hi imposen Claudio Wainberg i Xavi Creus confirma amb escreix la filosofia resumida en la seva definició: és un punt de trobada entre la gastronomia, l’art i la cultura. I hi afegiria la diversitat i la imaginació. La calma i el respecte que brinda la fusta, amb obres d’art a les parets i penjant del sostre una vaca feta per un artista amb les velles cadires reciclades, donen al visitant la sensació que és en el lloc que desitjava. La cuina, predominantment argentina, ha sabut escorar-se cap a una barreja de cultures i sabors, amb èxit. 

César Uruñuelo és un jove xef basc que, després d'una bona temporada treballant en diversos locals de la ciutat, es va independitzar i Txalaparta en va ser el resultat. En aquesta sidreria basca disposen d'uns bons deu metres de barra que els divendres i dissabtes a la nit s'omplen de gom a gom. Disposen d'una bona varietat de pintxos freds, encara que són els calents i les croquetes que tornen boig el personal.

En Manel i en Daniel, han tornat a obrir un celler com el que va regentar la seva família al costat de la plaça de toros de la Monumental. A la carta no hi surten els plats del dia, però un cop asseguts a la barra us poden sorprendre amb uns peus de porc, un capipota, unes galtes, o unes tripes amb cigrons i xoriço. També venen vi a l'engròs.

Ubicat a l’espigó de Bac de Roda, un punt estratègic davant del mar que a l’estiu esdevé el somni humit dels amants del sol, el Boo s’ha consolidat com a una referència en la línia costera barcelonina. Això era l'antiga Oca, i la silueta del monument al kitsch que era aquest restaurant és inconfusible. A la Nova Mar Bella s’hi està de conya, sobre tot si et pots arrepapar en una terrassa-lounge impossible, que entra dins del mar, i gaudir d'una carta de cuina marinera i cuina de mercat notable.

Sergi Canals, tot un jove veterà de la cuina (Omm, Txakolín, restaurants italians i japonesos arreu del món) ha obert Riera 29, un restaurant que ens reconcilia amb la tant abusada etiqueta de tapes creatives: cal tastar platets com les mandonguilles de pollastre amb tòfona, foie gras i parmentier de patata o el risotto de cors de carxofa confit i formatge fumat. Les podeu tastar en un assequible menú degustació de migdia, o més car i llarg a la nit.

Sofisticat, amb tocs moderadament exòtics a ritme de house comercial, hip hop, R&B i hits internacionals. Ideal per dur les visites de compromís, celebrar festes de nivell i, sobretot, per deixar-se veure i poder trobar-se amb algun famós. Hi podeu fer el primer còctel a la terrassa, sopar cuina de fusió o anar-hi directament a la nit per ballar a ritme de DJ. La gràcia és fer-ho tot: primer copa, després sopar i finalment una altra copa amb ball inclòs. Llavors us deixeu d'històries, us descalceu i us n'aneu a la platja a gaudir de la brisa i les onades.