Terrasses secretes de Barcelona on (segurament) mai has estat

La Graciosa és la casa de la Debora (sarda, filla de vinyes) i Gianluca (sommelier milanès, ex Bar Brutal). En uns baixos de Gràcia, aquests apassionats del vi natural manegen unes cinquanta referències de petits productors, exposades amb el preu pintat a l’ampolla per triar i remenar, amb el focus posat en la selecció afinada més que en l’extensió.

I al cap de deu minuts d’obrir, la gent s’agombola per trobar lloc en un pati interior deliciós. El lloc és rodó: t'expliquen què beus amb tot l'afecte del món, el lloc és una extensió de casa seva, i per ídem de la teva, i si tens gana, doncs una degustació de delicadeses de Sardenya amb vins naturals km 0.  

On hi hagué el Mató de Pedralbes ara s'hi aixeca el Bistró Mató. I el Grup San Telmo ha fet les coses bé, molt bé. La carta són uns grans èxits infal·libles amb tot el bagatge d'aquest grup de restauració, amb especial èmfasi en la brasa i el producte de temporada. Menjar d'alta gamma i acabat fi sense grans complicacions. 

Tan maco per dins com per fora: la terrassa d'aquest preciós edifici modernista comença allà on s'acaba Barcelona, com qui diu, però ben amagada del brogit de la Ronda de Dalt. En una plaça buida, amb el monestir de les monges de Pedralbes just al davant, t'asseus a menjar en una pau monacal. El viatge dalt de tot de la ciutat val la pena. 

Gràcies també a la barra i a la terrassa, situada a l'animada plaça de la Concòrdia, Fragments és un referent gastronòmic de les Corts, amb una carta d'entrants com els cors de carxofa en oli de parmesà o albergínia a la brasa i papada confitada. Aquest local eleva la gastronomia de bar al menú degustació. I el que potser no sabeu és que amaga un premi (secret). A més de la terrassa de la plaça, disposa d'un meravellós pati interior –que a l'hivern es pot climatitzar– on podreu menjar o prendre el vermut a l'ombra d'un lledoner centenari. A la nit, amb llum baixa, ombres i fresqueta, és una delícia. 

No és un restaurant de cuina índia: la Paula Ospina –fotògrafa i restauradora a Les Filles– s’ha inspirat en la utopia urbana que Le Corbusier va construir a l’índia. En una casa amb jardí a Pedralbes i lluny dels tòpics d’interiorisme, això és una festa del cromatisme alegre, amb un pati d’arbres meravellós (hi corren esquirols!) i un interior ple de disseny clàssic, com cadires Chandigarh dissenyades per Jeanneret, col·laborador de Le Corbusier. La terrassa és una meravella: un pati de vegetació frondosa, amb palmeres incloses, que emergeix de sobte entre les granítiques façanes de maó vermell de Pedralbes. I la cuina del xef Hervé Escobar és excel·lent, fresca i precisa. 

A principis del 2003, un grup d’artistes que buscaven un espai per a les arts escèniques van trobar un lloc que ja havia estat la seu del Teatre del Cercle Barcelonès de Sant Josep, fundat l’any 1879 i espai de teatre amateur fins al 1976. Avui, l’Antic Teatre i la seva enorme terrassa anàrquica és un autèntic oasi: un dels espais del centre urbà amb més encant de Barcelona, i que el barceloní no té massa en compte quan passa per allà. Obre tot el dia, de dilluns a diumenge, i els caps de setmana a la nit s’hi fa música en directe. És un dels principals punts de trobada d’artistes, veïns i col·lectius del barri que s’hi apropen a fer una birra, un cafè o un entrepà. Meravellós.

Els barcelonins tenim fama de ser discrets i de voler anar a lloc discrets. Doncs ens podem treure del cap aquest complex de discreció a l’excessiu i divertidíssim Gala, la sumptuosa aposta del Grup Isabella's per l’estètica surrealista. Obert cada dia de l’any, del migdia a la matinada, Gala és un macroespai que porta l’homenatge a l’estètica daliniana i el surrealisme fins a les darreres conseqüències (i on es fa realitat aquell tòpic de mirar i que et mirin).

Un carrusel de cavallets a l'entrada, un menjador enorme que entrecreua 'Alicia al País de les Meravelles' amb Dickens... Però el premi gros se l'emporta la terrassa del restaurant: un pati interior dominat per una font en forma de nas gegant! Una variant del terrasseig exquisida: asseure el cul contra un nas dalinià del qual brolla aigua refrescant.  

La gràcia de seure a la terrassa del Magatzem.03 –el bar del camp de futbol de la Barceloneta– és que tens una de les millors terrasses de Barcelona, a un cop de roc del mar. Aquesta és a l’ombra del morro de ciment del camp i d’una frondosa arbreda de pins: una ombra a prova d’onades de calor, davant del majestuós edifici de l’Antiga Catalana de Gas i el seu gasòmetre.

El cafè és bo i les cerveses són barates –tenen tot el catàleg 'mainstream' que us pugueu imaginar– i us hi podeu clavar des d’un fenomenal entrepà de truita de verdures a un capipota, de mig matí a tancament (que pot ser les onze o les dotze, segons el dia, em diuen). Aquí només hi ha locals que es fan seu el bar: estudiants de la residència, obrers i treballadors dels centres d’investigació. I com és que no hi ha turistes? Doncs pel motiu més vell del món: no ho saben. I tu calla, seu i beu.

El restaurant Cantero té una ubicació d'allò més tel·lúrica: just al costat del desnivell de la via de tren que històricament va separar Poblenou de Barcelona, just sota el pont, en un carreró sense sortida. Això que podria semblar sòrdid o incòmode, és tot el contrari. Aquesta singular localització procura al restaurant una beneïda terrassa allunyada de fluxos turístics, sense trànsit, i que només coneixen els residents habituals o treballadors de la zona (que solen ser bastant modernets, val a dir).

I el menjar està a l'altura. Aquest és un enclavament de gastronomia veneçolana tradicional. Tant et pots cruspir un bon plat de 'pabellón criollo' com unes 'arepas' farcides de pollastre i alvocat de cremositat brutal. I per si no n’hi hagués prou, aquest també és punt vermuter de primer nivell. Tenen tiradors de cervesa artesana i saben com utilitzar-los.

Just al costat del Cantero, els responsables del Van Van Market van obrir en aquesta barra un restaurant que canvia cada setmana. Cada set dies hi cuina un 'food-truck' diferent, dels més de tres centenars que l'associació de furgonetes delicioses té a la base de dades. Perquè de fet, el Var té les mides exactes d'un 'food-truck': 18 m2 i dues entrades. Ara bé, compensa aquesta estretor amb una terrassa magnífica, a sota el pont que separa Poblenou de la resta de la ciutat. Mai sabreu què us hi trobareu si no els seguiu a les xarxes socials. (i hi tiren la canya molt bé).

Com qui troba un match a Tinder que dura més d’una cervesa i un clau, així et sents quan entres al Samba Brasil. Un bosc exòtic i sense fum, on pots omplir els pulmons d’aire, una sensació quasi inimaginable entre els bars atapeïts de Barcelona.

La terrassa et convida a prendre’t alguna de les especialitats de la casa: mojitos, caipirinhes o un combinat amb fruites que no trobes a qualsevol supermercat. Les falgueres, palmeres i l’heura són un embolcall perfecte per a les taules del jardí i la bassa plena de carpes, que s’amaga al bell mig del pati interior, on els somiadors desorientats han llençat cèntims.