Les criades

Entrevista a Do Wan Im

El director coreà fa una versió de 'Les criades' de Jean Genet amb un gran armari com a metàfora del 'món femení'

Publicitat
Director de Sadari Movement Laboratory de Seül, Do Wam Im ha interpretat 'Les criades' de Jean Genet des d'un punt de vista simbolista, innovador i agosarat. I és, sens dubte, un dels homes de teatre amb més prestigi d'Àsia.

Fa passar 'Les criades' en un armari. Per què?
Els armaris tenen molt de significat per a les dones. És un espai on guarden la roba i les joies així com els seus secrets i la memòria personal, en contrast amb la vida diària. Hi sol haver dos espais als armaris. Vaig triar l'armari per expressar una cambra psicològica on hi ha les dues criades i la senyora.

Què representen les criades, Solange i Claire?
Són l'ego trencat de la senyora que està tancat a l'armari. S'esforcen molt per retornar a la senyora la seva identitat, a través de consells, l'obediència, el tempteig, etc. És una cosa que passa molt avui dia, que la gent adopta múltiples personalitats per adaptar-se al sistema.

Què és el que més l'interessa de Genet?
La seva obra usa els orígens humils per exposar la corrupció dels homes que pretenen ser sants. Ens fa sentit incòmodes.

Com va descobrir-lo?
Genet és un autor força conegut a Corea, sobretot gràcies a la seva obra 'El balcó', que ha estat versionada per molts directors coreans. 

També t'agradarà

Grec 2014: Els imprescindibles
Grec 2014: Els imprescindibles
Tots els espectacles que no us podeu perdre al Grec 2014: teatre, dansa, circ i música internacional i de casa, de petit i gran format El zoo de vidre De: Tennessee Williams. Dir: Josep Maria Pou. Amb: Míriam Iscla, Dafnis Balduz, Meritxell Calvo, Peter Vives.Adaptació dirigida per Josep Maria Pou i protagonitzada per Míriam Iscla d''El zoo de vidre' (The Glass Menagerie), primer gran èxit teatral de Tennessee Williams, escrit el 1944 i portat al cinema en diferents ocasions, la darrera el 1987 amb Joanne Woodward en el paper d’Amanda, la mare controladora i tanmateix tendra, que busca desesperadament un futur millor per als seus fills, durant els desoladors anys de la Gran Depressió nord-americana dels anys trenta. Grec 2014: La partida (Dealer's Choice) Autor: Patrick Marber. Direcció: Julio Manrique. Interpretació: Ramon Madaula, Andrew Tarbet, Marc Rodríguez, Joan Carreras, Andreu Benito, Oriol Vila.Julio Manrique torna a submergir-se en el món teatral del britànic Patrick Marber, com ja ho va fer amb 'Senyoreta Júlia' a partir de la versió que Marber havia fet del clàssic de Strindberg. Manrique dirigeix ara una peça que l’autor va escriure quan encara era un desconegut i que, en clau masculina, utilitza una partida de pòquer per parlar de temes que van més enllà del joc. I és que, com diu un dels personatges de l’obra al restaurant on passa tot, 'no es juga a les cartes, es juga a l’home'. Grec 2014: I Congrés Femení de Supervivències De: El Terrat de Produccions (José
  • Nens
  • Performance
Grec 2014: espectacles infantils
Grec 2014: espectacles infantils
El festival d'estiu de Barcelona també programa espectacles per a nens El festival Grec ha programat mitja dotzena d'espectacles infantils perquè els més petits també formin part del certamen. I això, sense tenir en compte que els menors poden gaudir perfectament de moltes de les obres de teatre, dansa i circ que es podran veure aquest juliol a Barcelona Minigrec 2014: L'ombra de Pinotxo Qui ho havia de dir! Aquell nen que havia estat marioneta ha crescut i ja és tot un home. I en el moment de triar un ofici ha decidit seguir les passes del seu pare, en Geppeto, i fer-se titellaire. Divertint els nens i nenes d’arreu, explicarà la seva història acompanyat, això sí, del Grill, l’amic fidel amb qui comparteix les seves aventures. A partir de 3 anys. MiniGrec 2014: Piu Piu L’ou, la gallina, el gall, els pollets... Ells són els protagonistes d’aquest espectacle per a nens i nenes de fins a tres anys que passa en una granja i que ensenyarà als més petits a conèixer els hàbits quotidians, a distingir les parts del dia, a veure les diferències entre els uns i els altres... Una història senzilla per a espectadors de talla petita on la repetició és un element fonamental, igual que un llenguatge sensorial en què el so del cant del gall o del vent que bufa introduiran els nadons en el món del teatre. Edat recomanada, de 0 a 3 anys. MiniGrec 2014: Tripula Tant se val si aneu aquí o aneu allà. El que és realment important és el viatge en si mateix. De fet, ni tant sols és important si us
Publicitat
  • Cine
Entrevista a Hong Sang-Soo
Entrevista a Hong Sang-Soo
Parlem de 'En otro país' amb el cineasta coreà, que ens admet que li agrada empinar el colze. La seva borratxera cinematogràfica aspira a pel·lícula de la temporada Si hi ha alguna cosa que uneix les pel·lícules de Hong Sang-soo, des de la primera fins a l'última, és l'alarmant quantitat d'alcohol que s'hi arriba a consumir. No falla, miris on miris sempre hi ha una ampolla oberta. I quan s'acaba -no ho dubteu, s'acaba segur-, immediatament apareix algun cambrer eficient amb reforços, disposat a omplir els gots buits. Per alguna raó poc científica, sempre que veig una escena rodada per Hong Sang-soo se'm resseca la gola i he d'anar a prendre algun pal·liatiu per al mal de cap. "Què vols que hi faci, sóc coreà -em contesta en Hong-. I els coreans li fotem molt. A la meva terra ser abstemi no és una opció". Repassant la seva filmografia, m'he apuntat algunes de les joies de la bodega: cervesa Hite, makgeolli, un vi d'arròs que és com el saque però sense denominació d'origen japonesa, ginebres orientals i uns licors fabulosos que et fan donar la volta al cinturó d'Orió i tornar al tamboret abans que el primer glop hagi baixat tot l'esòfag. No es pot negar: saben com tractar el seu fetge. M'agrada l'actitud d'en Hong. És dels pocs cineastes que avui dia no confonen els efectes del vodka amb els de la metamfetamina. "Emborratxar- se està bé: dius grans veritats, algunes molt lúcides, d'altres ridícules, i després caus rodó", sentencia. Els passava als dos
La 'gyoza' és bona a Barcelona
La 'gyoza' és bona a Barcelona
Un recorregut per les millors crestes asiàtiques de Barcelona Digueu-ne gyoza, momo, dumpling, dim sum o guo tie: l'empanadilla asiàtica sempre ha agradat molt, i en l'actualitat ha esdevingut una menja hipster de primera magnitud. Però aquest infame estatus de menjar de moda no fa justícia a un plat que ja és un clàssic de la cuina popular mundial. Per què triomfa la gyoza? Perquè, com l'empanada argentina, és barata, bona i permet altes qüotes de creativitat. Vegem on menjar les millors de la ciutat. Sis mossegades de plaer Kao Dim Sum Josep Maria Kao tracta des de la perspectiva de l'alta cuina el 'dim sum'. La fórmula són intencions de cuina ambiciosa a preus continguts, amb alguns resultats espectaculars, com per exemple una cresta fregida amb carn, carbassó i gingebre, o uns frapants empanadilles amb una pasata de blat amb cansalada i caldo. No només fa 'dim sum': també hi podem menjar plats d'aires xinesos i catalans, com una costella rostida amb salsa agredolça o mongetes saltades amn bacó i pèsols del maresme. Mito Val la pena passar per tastar unes 'gyoza' extraordinàries, sens dubte de les millors que es fan a Barcelona: pasta d’arròs casolana, farcida de pollastre i llagostí, primer fetes al vapor, després amb un toc de fregit. Una delicadesa fina, humil, econòmica. Els seus rotllets de peix, amorosits amb brou, també trenquen esquemes sobre el menjar xinès. Out of China Un xinès amb esperit jove, pels qui troben poc cool els xinesos. Sota aquesta premissa, cal d
Recomanat
    També t'agradarà
    També t'agradarà
    Publicitat