La parella més estranya

No puc pensar en La extraña pareja sense recordar Jack Lemmon aspirant l’apartament de Walter Matthau amb el davantal posat, o Matthau en ple atac d’ira llençant un plat d’espaguetis a la paret de la cuina, en el clàssic de Gene Saks del 68.

A la Barcelona dels 90 el fenomen va ser brutal. Joan Pera i el desaparegut Paco Morán van estrenar, el 1994, una adaptació de l’obra de Neil Simon dirigida per Ángel Alonso. Cinc anys més tard, a les 11.55 h del 24 de novembre del 1999, batien el Guiness d’entrades venudes per a una funció teatral: 13.044. La van representar al Palau Sant Jordi.

“Quan em van proposar el paper, la meva única referència era la pel·lícula, no tenia esment de l’èxit que l’obra havia tingut aquí”, explica Antonio Dechent, l’actor que assumeix el paper de l’Òscar, a partir d’ara l’estranya parella d’en Fèlix, personatge que recupera Joan Pera.

Tothom, qui més qui menys, en coneix la història. En Fèlix, un fonamentalista radical de la neteja, es trasllada al pis de l’Òscar, enemic de l’escombra i partidari acèrrim de plantar els peus sobre la taula, després que la seva dona el faci fora de casa. La convivència no serà fàcil. Dechent, amb més de vint anys de trajectòria a l’esquena, s’enfronta per primera vegada a una comèdia d’aquesta volada, de pur slapstick, una frenètica cadena de gags físics i verbals. Encara que l’autèntic repte per fer que l’obra funcioni, explica Dechent, és “estimar Joan Pera –en un temps rècord– per estimar en Fèlix, el personatge. Aquesta obra només funciona si hi ha un element d’absoluta amistat entre els dos protagonistes”. A la pel·lícula de Saks es veu de lluny que si Matthau no estimés de veritat Lemmon, l’hauria fet volar per la finestra sense despentinar-se. “El que més agrada d’aquesta obra és que és una comèdia blanca on tothom, en el fons, és bona persona”.

Dechent porta un any representant 'La voz humana' de Jean Cocteau. “He estat un any plorant sobre l’escenari, veient com el públic sortia de la sala amb el cor encongit. Ara això em va genial! En el fons, ens dediquem a aquesta professió perquè ens estimin. Quina millor manera de fer-ho que provocant rialles”.