Manual de supervivència femenina

“Ho sabem. El títol espanta, però no sortim amb calces de color carn. No”, declara Sílvia Abril, una de les ponents del I Congrés Femení de Supervivències. Aquest no és un espectacle de monòlegs a l’ús. Anna Bertran, Mireia Porta, Carolina Noriega i Sílvia Abril no intentaran empatitzar amb el públic, ni convertir-lo en protagonista, ni buscar la riallada mitjançant la identificació. No. “Expliquem les coses com són”, diu, una categòrica Mireia Portas. “Parlem com a professionals”, secunda l’Anna Bertran. La Sílvia Abril va més enllà: “Hem creat un Instint propi”, diu en referència al cicle de conferències del BARTS, combinació de coneixement i entreteniment. La Carolina Noriega es passa i posa com a exemple les conferències de TED (ideas worth spreading) per explicar-me la tipologia d’espectacle que presenten. “Els japonesos van darrere del nostre format però de moment ens hi hem negat”, remata.

Quan es parla amb aquestes dones cal recordar que porten la comèdia a l’ADN. Les dirigeix Reichel Delgado, directora d’actors que ha treballat amb Buenafuente, Latre i tants altres humoristes de primera fila. A la seva fitxa policial caldria incloure que ha estat implicada en l’Operación Palace de Salvados. Atenció. És la responsable d’algunes de les imitacions femenines més aconseguides del Polònia. Pot ser en qüestió de minuts Esperanza Aguirre, Letícia i la sogra, la reina Sofia, sense perdre autenticitat. No li ha de ser gaire difícil, per tant, posar-se en la pell d’una científica de renom, responsable del simposi sobre el món laboral. No amaga cap as sota la màniga: el seu simposi és el més important de tots quatre, i el seu objectiu no és cap altre que alliçonar els assistents. Els principals temes del dia són com trobar feina i com mantenir-la, amb l’afegit d’un espectacular final titulat Com sobreviure al sopar d’empresa. “Fer el meu monòleg a l’inrevés, un home parlant de la dona, seria impossible, perquè carreguem amb una història concreta”, sentencia l’Anna, que a Pop Ràpid encarnava el paper d’una noia acabada d’aterrar a la crua realitat, des del cel dels benestants del Liceu Francès. La seva ponència consisteix a fer una anàlisi científica de l’home com a ésser en estat sòlid, que es caracteritza per rebre un tracte preferent per l’única condició de la seva masculinitat. “Parlo d’un home com qui parla d’un microones”, diu. Com bé indica el títol –un cop aclarit el tema de la roba interior de color carn– les responsables d’aquest congrés volen oferir a les dones del món un manual de supervivència en diferents àmbits. La Sílvia Abril –va donar vida a un dels personatges còmics més brillants dels últims anys: la Niña de Shrek– s’encarrega de parlar de la família. “Com sobreviure a unes germanes agradables (o no), a una mare amb tics, a un pare que no va exercir com a tal, a una sogra que compleix amb la llista de tòpics corresponent... Mètodes per no assassinar la família al complet per Nadal”, resumeix. No assegura respondre preguntes. És una de les titulars de la primera divisió del planter de Paramount Comedy i l’encarregada de tractar el tema de l’amistat al Congrés. Analitza amb precisió de cirurgiana els fenòmens de l’amistat amb els ex, l’amistat entre dones (lliure de crítiques d’amagatotis) i l’amistat entre mares i filles. És una fervent defensora del tòpic: “Són inevitables perquè vénen de la vida real. Allò important no és el tòpic en si, sinó el com s’explica”, diu. Assegura que una de les seves fonts d’inspiració ha estat Meryl Streep.