Estan avisats: 'Mata'm', de Manel Dueso, és un xut de bon teatre. El mateix autor assegura que és "una obra molt lliure". Fa deu anys que no n'estrena cap i ara, per fi, el Dueso dramaturg ens sacseja amb un text que parla de dos vellards, una prostituta i la seva filla, d'una volada poètica i moral que no hem vist en cap obra escrita aquí aquesta temporada. Dueso diu que "tenia ganes d'escriure una cosa diferent: volia parlar de l'amor i d'algú que decideix acabar amb la seva vida".
No fem spoilers, perquè l'Arnal (Francesc Orella) mor a la primera escena a mans del seu amic de l'ànima Bastero (Boris Ruiz). Després, Dueso ens mou endavant i endarrere com si fóssim titelles, i ens presenta Chirli (Àurea Márquez) i Devita (Carlota Olcina), tot dins l'escenari únic del bar de l'Arnal. Un local que ens dóna pistes sobre el punt de vista de la peça: el western. "Quan vaig començar-la tenia al cap dos amics aficionats al western, que parlaven amb frases de John Wayne", apunta.
"Busco la sorpresa constant, sacsejar contínuament l'espectador a nivell emocional, com si estigués en una muntanya russa", dispara. Per ell, el teatre és emoció i aquí això va lligat al llenguatge, una poètica que, confessa, va haver d'inventar-se perquè 'Mata'm' no li fes mal.
Dueso, als 90, era més dramaturg que actor. Estrenava i rebia premis. En els últims anys, però, l'hem vist més sobre els escenaris, i no per falta d'obres al calaix. 'Mata'm', de fet, va engegar-la el 2004 i no hi havia manera de muntar-la. Feia por. Suposem que de bona... Fins que va fer-ne una lectura la tardor del 2012 a la Biblioteca de Catalunya amb el mateix càsting que l'estrena ara. Esclar, tothom va flipar. I és que no tot han de ser ni comèdies de pis ni obres generacionals.
Dueso aposta per la llibertat d'escriure el que li vingui de gust i està en contra de l'"estandardització" de l'escriptura teatral. Reivindica el sentit de l'humor i els monòlegs de Connor McPherson. I un teatre que també és literatura i tan radical com la vida.