Burricleta
Burricleta

Escapada a Osona: bruixes i pa a la comarca natural del Lluçanès

Coneixerem de cap a cap els municipis de la sotsvegueria a través de diverses rutes adients per a totes les edats

Publicitat

La situació del Lluçanès el converteix en un mirador magnífic a nord i a sud. Si ens endinsem en els seus pobles i els seus boscos, no ens costarà de trobar-hi uns quants quilos de llegendes, de tradicions, d'art o de gastronomia. Us animem a que ens seguiu en aquesta escapada de descoberta del Lluçanès.

Tarda dia 1: a cop de pedal

Us proposem començar fent una mica d'esport, però amb "ajuda". No sabem si heu provat mai de pujar en una bicicleta elèctrica, però on acabem d'aterrar, a Perafita, ens ho posen fàcil. Hi trobem un dels centres de la Burricleta, on podem llogar una bicicleta elèctrica i començar algun dels molts trajectes que hi ha indicats. La mateixa empresa ens en proposarà en funció del nivell de dificultat que estiguem disposats a afrontar. L'electricitat incorporada al vehicle ens servirà, i molt, per no cansar-nos tant pedalant. També ens serà d'utilitat el GPS que porta la bicicleta, de cara a no perdre'ns. Si porteu enganxada la "L" a l'esquena en això de les bicicletes elèctriques, us recomanem començar per un circuit senzill, per exemple el que va de Puigmajor al bonic poble d'Alpens, que podreu cobrir en un parell d'hores bo i coneixent bonics paratges.

Dia 2: seguint el rastre de les bruixes

El segon dia el volem dedicar sencer a fer la Ruta de les Bruixes del Lluçanès, un recorregut fascinant, en què coneixerem un munt d'històries meitat veritat i meitat llegenda, i que ens portarà a poblacions com Sant Feliu Sasserra o Prats de Lluçanès. La primera és considerada la capital de les bruixes de Catalunya, ja que en la seva Casa del Consell i Jurats del Lluçanès -un notable edifici renaixentista que cal veure- s'hi varen jutjar al segle XVII 23 dones acusades de bruixeria, i de les quals com a mínim sis varen ser penjades a la forca. També a Sant Feliu Sasserra hi trobem el Centre d'Interpretació de la Bruixeria, un espai que amb elements museístics moderns ens acosta al món de les bruixes del Lluçanès, ressaltant-ne els aspectes positius.

Temudes pels veïns, mal vistes per l'estament eclesiàstic, les bruixes s'apartaven dels pobles i s'endinsaven als boscos ja fos per collir herbes remeieres, per celebrar els seus rituals o akelarres, o, com deia la gent, fer pactes amb el dimoni. El Lluçanès, abundant en arbres i camins, era ideal per al món de la bruixeria, i d'aquí la seva constant presència a l'indret. Molts d'aquells espais van quedar documentats, i són pels que transcorre la ruta (de la que podeu obtenir més informació als punts d'informació turístics). Al llarg del trajecte trobareu cinc plafons: el comunidor i el Serrat de les Forques, a Sant Feliu Sasserra; el Roc Foradat, a Prats de Lluçanès -on diuen que la bruixa Napa amagava les gallines que robava i preparava els seus beuratges; el gorg de les Heures, a la riera de Merlès; i les goles de Fumanya, a Sant Martí d'Albars. Una ruta molt recomanable per fer volar la imaginació, conèixer una part de la història d'aquest territori, i creuar per espais plens d'encants i d'encanteris.
Publicitat

Dia 3: aquell cruixir del pa de sempre

Per al tercer dia canviem radicalment de tema. Potser el Lluçanès fou fa alguns segles terra de bruixes, però avui és sens dubte terra de fleques, on couen el pa amb forns de llenya, i en surt aquell producte boníssim, amb la crosta que fa crec quan la prems, i on també s'hi poden trobar altres deliciosos aliments del món de la pastisseria, especialment coques (qui no ha vist en alguna fira un estand amb coques de Perafita?). La Ruta del Pa -per a la qual, a diferència de la de les Bruixes, és necessari apuntar-s'hi prèviament- serveix per recordar-nos a grans i a petits que el pa no arriba tot sol al mostrador de la botiga, sinó que hi ha un llarg procés al darrera que comença al camp i que segueix al molí i finalment a l'obrador del forn. Al llarg de la ruta es visita un camp de blat, un molí fariner, i un forn, en el què és un viatge ideal per descobrir l'essència del Lluçanès i acostar-se a la seva gent. Diuen que la millor època per fer aquesta ruta és entre els mesos d'abril i juliol, i s'hi inclou l'opció de dinar. O sigui que ja teniu un darrer jorn d'escapada muntat i en què no us haureu de preocupar ni de cercar restaurant! De segur que quan estigueu asseguts a taula, el pa l'assaborireu d'una altra manera.
  • Cuina creativa
  • Fora de Barcelona

A Vic. Durant cinc anys, la Nuria Sanuy (xef) i la Montse València (sala) van treballar plegades al restaurant Compartir de Cadaqués del premiadíssim equip del Disfrutar de Barcelona. Poca broma. Amb les lliçons ben apreses, deixen l'Empordà i s'estableixen al centre històric de la capital d'Osona per obrir l'Insòlit, un restaurant d'alta cuina que toca de peus a terra, on tot s'elabora des de zero i a preus molt raonables. Ofereixen menú de migdia (19,9 euros), de degustació i carta. Les noies tenen món i això es reflecteix als seus plats. Tres exemples; 'zamburiñas' gratinades amb alga wakame, presa ibèrica pibil amb ceba en salmorra i blat de moro, 'voulevant' de brandada i calamarset de costa a l'andalusa. Més punts positius de l'Insòlit? Té un pati interior que és una meravella. El tercer soci és en Gil Corrius, amo del restaurant vigatà de fusió mediterrània i mexicana BareKu.

  • Cuina creativa
  • Fora de Barcelona

A Manlleu. Ells defineixen el que fan així; 'Cuina àgil, actual i espontània amb producte fresc de temporada i proximitat'. És una passada com tradueixen l'estacionalitat en plats. A l'estiu, mongeta del cuc, préssec i ametlla tendra. A la tardor, una sopa de fredolics estil mar i muntanya. A l'hivern, musclos al vapor amb bleda, flor de carbassó i alfàbrega. A la primavera, sardines marinades amb albergínia seca i salsa de quètxup de remolatxa. A la cuina hi fan màgia. Menú diari a 19 euros, menú essència de tres plats i postres a 42 euros i menú gastronòmic a 78 euros. Els vespres dels dijous organitzen classes de cuina a la barra i sopar per 40 euros. Qui cregui que la creativitat culinària és cosa de les grans ciutats, va ben errat. L'amo i xef és en Jordi Coromina guardonat amb el Premi Nacional de Gastronomia en l’apartat de Premi Revelació l'any 2020.

Publicitat
  • Cuina creativa
  • Fora de Barcelona

A Vic. Que sí, que sí, que 'la ciutat dels sants'. Però on a un cantó hi ha l'església, a l'altre hi ha d'haver per força rock n'roll. I justament en aquest altre extrem es troba El Bart, als baixos de la casa senyorial Fontcuberta. El neó vermell de la façana us avisa; aquí de refinament burgès, poc per no dir res. Més aviat hi trobareu informalitat, bona música, ambient i cuina 'freestyle' d'influències foranes, sobretot del Japó i Mèxic, en format de platets per compartir. Una tempura de mongeta verda amb salsa bearnesa, uns nachos amb guacamole i formatge fos... però també una cua de vaca amb llamàntol, un suquet de rovellons i pagre i... per què no?! Un entrepà de calamars, si cal. L'amo és l'Uri Sala, un xef autodidacte amb experiència a El Bulli, La Panxa del Bisbe i Can Jubany i propietari del llegendari bar de tapes vigatà El Gravat (ja tancat).

  • Catalana
  • Fora de Barcelona

A Vilanova de Sau. La mediàtica xef i autora Maria Nicolau ja no manega els fogons d'aquest restaurant de poble, però sense ella la festa del xup-xup català i casolà continua. De fet, la festa va començar l'any 1964, quan els avis de la Lídia Mongay, l'actual mestressa, van decidir obrir el Ferrer del Tall. En aquest temple de l'esmorzar de forquilla, també s'hi pot picar (patates rosses amb allioli, calamars a la romana 'de veritat', caragols guisats a la cassola) i fer menú de temporada (26,5 euros). D'entrants hi ha joies com els ous poché amb niu de patates i crema de bolets. De segon, cal triar entre guisats (cua de vedella guisada al vi negre, bacallà amb confit de tomàquet casolà) i brasa (botifarra, entrecot, xai, pollastre). El rebost i la nevera s'omplen només de productes de proximitat.

Publicitat
  • Catalana
  • Fora de Barcelona

A Vic. En Nicolau Roger, xef i amo, ha instal·lat la seva cuina a un dels edificis més emblemàtics de la ciutat, a la casa senyorial Fontcoberta, i li ha valgut la seva presència a la guia Michelin. Imagineu-vos-ho; petjades romàniques, gòtiques i barroques, sales de planta noble, parets folrades amb murals i una atmosfera inequívocament burgesa. Molta temporada, km 0 i presència de petits productors. A la carta, peix, marisc, carn i arrossos a parts iguals. Un parell d'exemples; el peu de porc farcit de botifarra negre, foie gras i pols de festuc i el caneló XXL de peix i marisc amb beixamel de gamba vermella. Atenció a l'assortiment de croquetes. Menú de migdia laborables a 23,5 euros. També ofereixen un menú pica-pica, tot fet a la brasa de carbó, per 55 euros.

  • Catalana
  • Fora de Barcelona

A Orís. En Salvador i en Jaume, propietaris de L'Auró, porten l'hostaleria a les venes. Els seus pares van regentar durant 33 anys el famós restaurant Conanglell de Torelló, ja tancat. L'any 1999, els fills canvien de poble i de tipus de cuina catalana; de la casolana passen a una més creativa i refinada. Al menú de migdia, de degustació i a la carta hi veureu plats com la vieira amb trinxat, sopeta de cigrons i escamarlans o el colomí a les dues coccions amb salsa fosca i dos formatges. Però els germans no s'obliden dels seus orígens, i per això també ofereixen esmorzars de forquilla clàssics; llegums, carns a la brasa, estofats, etc.

Publicitat
  • Cuina creativa
Ca l'Ignasi
Ca l'Ignasi

A Cantonigròs. La cuina de sempre posada al dia. Així els agrada definir-se a Ca l'Ignasi, aquest restaurant amb una vintena d'anys de trajectòria al darrera, i que té en els productes de proximitat i de temporada, així com en el seu forn de llenya, els seus signes d'identitat i de prestigi. Cuina osonenca i catalana al 100%, amb arrossos, garrinets, xais, pollastres, coques, i molt més per a gaudir d'una bona experiència en aquest racó del Collsacabra.              

  • Catalana
  • preu 4 de 4

A Calldetenes. El projecte personal d'un dels xefs coneguts i reconeguts del nostre país, Nandu Jubany, qui ja ha traspassat la categoria de xef Michelin té una estrella per convertir-se en una icona popular catalana. Sens dubte, tota una experiència menjar-hi, i els elogis a l'establiment i als plats que s'hi serveixen arriben de totes bandes. Creativitat i passió desbordants, bevent de la tradició però al mateix temps jugant-hi fins a límits inimaginables. La seva visió de la tradició nostrada és de mà autoral, com el caneló de pularda amb bolets a la crema o l'arròs sec d'espardenyes amb brou d'escamarlans. Dos menús de degustació (116 i 168 euros) i a la carta.

Publicitat
  • Catalana
  • Fora de Barcelona

A Santa Cecília de Voltregà. Una mica de context històric: Can Pairot és una antiga masia catalana de poble que va funcionar com a botiga fins que a principis dels 90 del segle passat la família Gimbert i Estrada la van transformar en un restaurant de cuina catalana popular. Tenen horts, corrals i traça amb el producte carni. L'especialitat de la casa és la brasa. També tenen un parell de guisats de llagrimeta. Ofereixen sis menús de migdia, de 20 fins a 28,8 euros. Els esmorzars de forquilla, increïbles, per no aixecar el cul de la cadira. Un dels seus fans declarats és el xef Michelin Nandu Jubany.

  • Catalana
  • Fora de Barcelona

A Tavèrnoles. Si voleu comprovar que, efectivament, el renom que tenen els embotits osonencs és merescut, dirigiu-vos a Fussimanya. El 1971, en Rossend Viladecàs i la Dolors Pascual van obrir un restaurant amb obrador propi a una masia tradicional catalana a la Vall de Sau-Collsacabra. Aquesta família ja practicava cuina km 0 abans que se'n comencés a parlar. L'especialitat és la carn embotida, guisada i a la brasa. Ofereixen esmorzars de forquilla de campionat, un menú de migdia molt abundant (23 euros) i menús especials, com el de txuletón. Tenen tres xarcuteries a Vic i una a Roda de Ter.

  • Hotels
Cal Masover del Codinach
Cal Masover del Codinach
Una antiga masoveria rehabilitada amb totes les comoditats actuals pot ser casa vostra durant uns dies, i gaudir plenament de la vida a pagès, de la mà d'en Quim i na Montse, propietaris de la finca El Codinach. Més enllà que podreu visitar i tenir cura dels animals de granja –ja podeu suposar que és una magnífica elecció si viatgeu amb canalla–, informar-vos que Cal Masover té dues habitacions dobles i dues de triples, admet animals domèstics, i, entre altres serveis, disposa de llar de foc, un parc infantil o una taula de ping-pong.
  • Hotels
El Teixell
El Teixell
Una bona tria si allò que desitgeu és estar envoltats de natura i, des de la mateixa casa i sense haver d'agafar el cotxe, fer excursions a peu o amb bicicleta. El Teixell es troba a cinc quilòmetres del centre d'Olost, i té, entre altres serveis, piscina, jardí, xemeneia, sales d'estar, porxo... La seva capacitat és de deu persones, amb quatre habitacions, dues de dobles i dues de triples.  
Publicitat
  • Hotels
Mas Sabaters
Mas Sabaters
Si sou dels que us agrada fer excursions a peu, a cavall, amb bicicleta, o els esports nàutics, fent estada al Mas Sabaters en tindreu un munt de possibilitats ben a prop. Les activitats nàutiques, és clar, no pas al mar, sinó a l'embassament de Sau, a tocar d'aquesta masia amb capacitat per a una desena de persones (quatre habitacions). La frondositat boscosa del Collsacabra és la imatge de l'entorn, una imatge ideal per desconnectar de l'estrès i passar uns dies en contacte amb la natura osonenca.   
  • Hotels
La Caseta del Coll de l'Arç
La Caseta del Coll de l'Arç
Antiga masoveria alçada al segle XVII, avui la Caseta està destinada a allotjament rural i disposa de dos espais independents, l'un amb capacitat per a 14 persones i l'altre per a 4. La casa està envoltada per 200 metres quadrats de gespa, amb piscina, gronxadors, taules i cadires, i més enllà bosc i camps de conreus. També hi ha una sala de jocs i un porxo perquè els homes demostrin la seva destresa preparant carns a la brasa.
Publicitat
  • Hotels
Mas Vinyoles
Mas Vinyoles
Masia de gran interès històric i arquitectònic, catalogada com a Bé Cultural d'Interès Nacional i en un entorn envejable, Mas Vinyoles és avui un allotjament rural amb cinc habitacions amb bany, i que disposa, entre d'altres serveis, de piscina, barbacoa, sales d'estar... La seva ubicació la converteix en un punt de partida excel·lent de diferents excursions a peu, com també, pel fet d'estar a una passa de la carretera C-17, en un lloc privilegiat des del qual partir per descobrir la comarca.  
  • Museus i institucions
  • Història
Museu Episcopal de Vic
Museu Episcopal de Vic
Declarat museu d'interès nacional per part de la Generalitat de Catalunya, sobretot per la magnífica col·lecció d'art medieval que conté, però també per les mateixes instal·lacions museístiques, situades al costat de la Catedral de Vic. S'hi exhibeixen unes 29.000 peces de pintura i escultura del romànic i el gòtic català, així com de les arts industrials i decoratives i una magnífica col·lecció de teixit i indumentària litúrgica. Entre les seves obres mestres, la Majestat de Santa Maria de Lluçà, el Baldaquí de Ribes o el Davallament d'Erill la Vall, tots aquests del segle XII.
L'Atlàntida, Centre d'Arts Escèniques d'Osona
L'Atlàntida, Centre d'Arts Escèniques d'Osona
Un equipament inaugurat fa pocs anys i amb tots els ets i uts per a portar-hi totes les arts escèniques, ja siguin en forma de concert musical, de teatre, de dansa... Hi ha lloc per al petit format i per als grans espectacles, i perquè hi arribi el millor que s'estrena a Barcelona però sense oblidar tampoc iniciatives i noves propostes que sorgeixen a Vic i rodalies. Per tant, la seva programació és d'allò més variada i el calendari atapeït. La Fundació que regeix l'Atlàntida volen situar Vic i Osona com a referents culturals a Europa.
Publicitat
  • Museus i institucions
  • Ciència i tecnologia
Museu Industrial del Ter
Museu Industrial del Ter
El principal objectiu del museu és donar a conèixer el procés d'industrialització que va tenir lloc en aquest tram i els propers del riu Ter. La seu no pot estar més ben escollida, l'antiga fàbrica de Can Sanglas, a tocar del riu. Les col·leccions, però, se'ns mostren diverses, ja que també hi ha espai, en els seus 1.500 metres quadrats, per a tractar el riu com a valor natural. El Museu del Ter acull així mateix el Centre d'Estudis dels Rius Mediterranis (CERM), dedicat a l'educació i la sensibilització ambiental, la custòdia fluvial i la recerca en rius mediterranis.
  • Museus i institucions
  • Interès especial
Santa Maria de Lluçà
Santa Maria de Lluçà
Si us agrada el romànic, us plaurà visitar Santa Maria de Lluçà. Del topònim del monestir en va sorgir el nom de la subcomarca del Lluçanès. I és que la seva església ja va ser consagrada l'any 905, si bé el moment de màxim esplendor del centre arribà al segle XIII. Avui tot el conjunt guarda elements d'interès, i especialment el claustre, que data del segle XII i conté una gran varietat d'elements decoratius, amb uns capitells que són una joia. La valuosa ferramenta de la porta principal, les decoracions murals i el petit museu amb peces d'orfebreria i objectes litúrgics també són del tot destacables.
Publicitat
  • Museus i institucions
Sant Pere de Casserres
Sant Pere de Casserres
Important exemple del romànic català, una visita a Sant Pere de Casserres és també magnífica per l'indret en què s'ubica, al damunt d'un meandre del Ter. Ja a dins hi observem un monestir humil, però ple de detalls encantadors, com el petit claustre, el locutori que més endavant (com queda prou clar) es convertí en celler, o les tombes antropomorfes, que fan evident que l'edifici es va alçar al damunt d'una necròpolis. Per tal de fer la visita més atractiva, les sales estan ambientades amb mobiliari i estris antics.
Teatre Cirvianum
Teatre Cirvianum
Rehabilitat a fons a principis dels anys 90 del segle passat, el Teatre Cirvianum de Torelló ofereix avui una completa programació estable de teatre, música i dansa tant professional com amateur. El Patronat que el gestiona aposta també pels cursos i tallers en els annexos del teatre, i ha impulsat projectes com el FESTUS, festival jove d'arts al carrer, que té lloc a l'estiu i del que se'n comptabilitzen ja tretze edicions. El festival aposta per projectes que proposen una relació especial, diferent i íntima amb el públic.
Publicitat
  • Museus i institucions
Castell de Montesquiu i Centre de Recursos
Castell de Montesquiu i Centre de Recursos
El castell de Montesquiu ha sofert molts canvis, exteriors, interiors i d'usos, des que es va alçar cap a l'any 1285. Però la seva visita avui és ben recomanable. A la planta baixa un audiovisual protagonitzat pels quatre fantasmes dels personatges més rellevants que han habitat el castell ens explicaran la seva història. Tot seguit visitarem les interessants dependències. Al pis superior, en canvi, és actualment Centre de Recursos de la Diputació de Barcelona, i s'hi desenvolupen convencions, conferències i cursos. Si teniu temps, feu una volta pel Parc del Castell.
  • Museus i institucions
  • Història
Casa Museu Verdaguer
Casa Museu Verdaguer
Jacint Verdaguer, figura cabdal de la Renaixença catalana, va néixer a Folgueroles l'any 1845. La Casa Museu que podem visitar és en la que el poeta de L'Atlàntida va viure els primers anys de la seva vida, la casa familiar. És interessant conèixer les diverses estances, ja que es tracta d'una típica casa de poble osonenca del segle XVII, però també entrar-hi per la molta informació que sobre mossèn Cinto s'hi exposa. Tot Folgueroles, de fet, és un museu a l'aire lliure sobre l'escriptor, i per tant us recomanem recórrer-lo abans o després d'entrar a la Casa Museu.
Recomanat
    També t'agradarà
    També t'agradarà
    Publicitat