El millor de la Rambla que no et pots perdre

Enclotat a la plaça neoclàssica de Sant Josep, la Boqueria no pot presumir d’una majestuosa arquitectura del ferro com el del Born, ni de la grandiositat del de Sant Antoni. Malgrat tot, ha esdevingut el mercat més vistós i concorregut de la ciutat, on coincideixen veïns de tota la vida i nouvinguts, els qui compren un entrepà i els degustadors de delicadeses, els venedors de producte local i els importadors de menjars exòtics. La Boqueria és el veritable centre de gravetat de Barcelona.

Mercat de Sant Josep "La Boqueria"
La Rambla 99

Fora prejudicis, ja. Una entrada per a una funció al Liceu pot resultar molt més barata que la d’un concert de la banda pseudoalternativa de moda. Així que no hi ha excusa per no anar, ni que sigui un cop a la vida, al gran temple barceloní, i mundial, de la lírica.

El Liceu
La Rambla, 51-59

A l’Antiga Casa Figueras, potser la botiga modernista més bonica de la ciutat, s’hi va fabricar pasta durant dècades. Als anys 80, la família Escribà va restaurar l’establiment i hi va obrir una sucursal de la seva pastisseria. Ara hi venen filigranes pastisseres tan boniques i elaborades com els mosaics que decoren les façanes. Un esmorzar a la petita terrassa del carrer de la Petxina és una forma immillorable de començar el dia.

Pastisseria Escribà
La Rambla, 83

És considerat un dels millors exponents del barroc aplicat a l’arquitectura civil de Catalunya. Les dependències i el pati serveixen de marc a importants exposicions temporals i és la seu de l'àrea de cultura de l'Ajuntament. En el seu interior també es poden veure de forma permanent els Gegants i l’Àliga de Barcelona i acull el Virreina Centre de la Imatge.

A finals del segle XVIII, Manuel Amat i Junyent, marquès de Castellbell que havia estat virrei del Perú, va tornar amb una gran fortuna. Per fen-ne ostentació es va fer construir aquest palau que barreja decoració barroca i rococó. Es va construir entre el 1772 i el 1778 i, després de la seva mort prematura, el va ocupar la seva vídua, motiu pel qual és conegut com a palau de la Virreina.

Virreina. Centre de la Imatge

¿Recordeu els gelats de màquina? Els 'soft ice-cream', que en diuen. Menyspreats com a gelats de mala qualitat, però un record indestriable dels estius infantils. Els germans Roca han fundat Rocambolesc –gelats inspirats en les postres del Celler de Can Roca–, on expenen un gelat de màquina de qualitat excel·lent.

El gelat no es fa i s’arxiva en els 'pozetti', sinó que cada cop que es prem la palanca d’una màquina pròpia –aquesta gent va desenvolupar el Roner– el gelat es fabrica a l’instant a partir d’una base artesana i amb formes divertides, com el dit de Colom. El resultat és un sorbet cremós i un gelat ple de matisos i menys fred, sense el xoc gèlid. Tenen sis gustos amb guarnicions: a mi m’ha flipat el de poma al forn amb poma caramel·litzada. I els panets calents, segellats i farcits de gelat, són per morir-se de gust.

Rocambolesc

Fa segles que les floristes posen color i olor a la Rambla. Glossades per Josep Maria de Sagarra, cantades per Miquel Porter i Moix i Joan Manuel Serrat, inspiració de pintors com Ramon Casas, les floristes són el patrimoni humà més valuós del passeig. Com proclama l’Antònia, la protagonista de Les floristes de la Rambla de Sagarra, “un s’adona / que aquest vermell molsut, tibant i humit, / és el color que dura més estona / damunt del llavi fresc de Barcelona, / que no es cansa de riure, dia i nit”.

Parades de la Rambla de les Flors

Dir que el restaurant del Centro Gallego de Barcelona és singular és quedar-se curt. S’accedeix a l’antiga residència del comte Güell –la sala interior té un passadís projectat per Gaudí que connecta amb el Palau Güell!– per una majestuosa escala de marbre, arraconada en un ampli vestíbul a peu de Rambla. “Això és l’'speakeasy' definitiu, no ho podem anunciar més perquè l’edifici és patrimoni. És el centre gallec més antic d’Europa, del 1892”, explica en Rubén Bermúdez. Aquest gallec –que oposat al tòpic sempre parla clar– és un dels socis del Louro, el restaurant que des de fa un any i escaig ocupa el lloc de la concessió que van deixar Jacinto López i fill: “Som a la Rambla. La gent que vol menjar bé no va a la Rambla, l’evita!”, riu. Bermúdez i companyia saben el que fan: el 2010 van obrir l’Arume i el Cera 23 al Raval profund, i són abanderats de la nova cuina atlàntica a Barcelona. “No són plats que et trobaràs al típic gallec, però sí que són plats que et parlen de Galícia”, resumeix.

Restaurant Louro

On hi hagué el Baviera, el 2022 hi va obrir el Canaletes, “una masia urbana de carn a la brasa”, com diuen, que funciona com a restaurant de l’hotel Yurbban. Al capdavant hi ha el cuiner Germán Lérida, un expert en carn que també ha treballat amb en Xavier Pellicer. Lérida treu del foc plats de carn sensacionals: com una contracuixa desossada de pollastre, feta a baixa temperatura i rematada en brasa, o un costellam de porc amb salsa barbacoa catalana, amb ratafia. Han jubilat la fregidora: la patata brava és un patatot al caliu i salsa brava, i els vegetarians hi tenen opcions molt atractives, com la col a la brasa amb maionesa i crema agra.

Restaurant Canaletes

El restaurante Núria, la primera cosa que molts catalans veien quan visitaven per primera vegada Barcelona, porta quasi un segle obert a la cantonada de La Rambla amb Pelayo. Ara els propietaris, néts dels fundadors, l'han renovat de dins i de fora per a què torni a ser punt de trobada d'aborigens catalans. El projecte busca assemblar-se a com era el lloc fa 90 anys, amb una bona carta de tapes –per menjar alguna cosa i prendre una bona copa de vi per cinc euros– i també paren especial atenció al bon entrepà (menció al de calamars a la romana amb allioli). Val la pena contemplar les il·lustracions que genis del dibuix com Nazario han dedicat a la història del local.

Bar Núria

Partitures per a flauta de bec, arpa, orgue, de música clàssica o moderna... A la Casa Beethoven si no la tenen, te la troben. Amagada al cantó del Palau de la Virreina, aquesta botiga oberta el 1880 és un dels tresors musicals de la ciutat. Uns números més amunt, al 129, Musical Emporium porta més d’un segle venent instruments musicals d’arreu del món.

Casa Beethoven
La Rambla, 97

Els baixos de l’edifici que Josep Domènech i Estapà va dissenyar com a seu de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona (vegeu peça Joies ocultes) han funcionat de forma alterna com a cinema i com a teatre, però des dels anys 70 es dediquen a les arts escèniques. El Poliorama és un dels coliseus més populars de la ciutat gràcies a una programació centrada en obres de qualitat adreçades a un públic ampli. Qui no hi ha vist El mètode Grönholm?

El Poliorama
La Rambla, 115

Bona cuina moderna, amb una carta de vins molt completa. A les nits ofereix un menú degustació variat, atractiu i boníssim. Un bon repertori de tapes i platets es barregen en un inesperat i equilibrat menú dins d'un espai on les aromes i els colors de la Boqueria es reflecteixen en els amplis finestrals a la Rambla (el lloc és una bombolla de calma des d'on pots veure el tràfec del carrer més trepitjat de la ciutat). 

Restaurant Cent Onze

El Centre d'Arts Santa Mònica és un centre expositiu i d'investigació  on conflueixen la creació artística contemporània amb disciplines com la ciència, el pensament i la comunicació. Amb la connexió entre disciplines com a principi, el centre, nascut el 1984 com a espai expositiu de la Generalitat, vol promoure el diàleg entre les diferents aportacions locals i els moviments socials globals.

Centre d'Arts Santa Mònica

Barcelona ha maltractat fins a l’anorreament els seus cafès històrics. Congratulem-nos, doncs, que a la Rambla pervisqui el gairebé centenari Cafè de l’Òpera, on els elegants miralls gravats amb figures femenines reflecteixen la sana promiscuïtat amb què es barregen a les seves taules passavolants, habituals del Liceu, veïns, noctàmbuls, bohemis i turistes.

Cafè de l'Òpera
La Rambla, 74