Tot i que el Casamar té moltes dècades d’història com a bucòlic hotel-restaurant de la Costa Brava, sospès a la badia de Llafranc, no és fins el 2000 que comença a agafar embranzida gastronòmica fins al punt d’assolir, el 2011, la primera estrella Michelin. La culpa és en bona part d’en Quim Casellas, nét del fundador i xef. Sense haver despertat mai cap interès especial per la cuina tot i ajudar en el negoci familiar des de jove, en un moment donat, i mentre el Casamar estava tancat els hiverns, va començar a aprofitar al màxim aquest períodes per fer estades intensives amb grans mestres de la cuina com Jean Luc Figueres, Joan Bosch, Carles Gaig, Joan Roca o Fermí Puig, i impregnar-se de saviesa. Així, i sense masses pretensions, va començar a construir una nova cuina empordanesa que no es pot assenyalar d’avantguarda sinó d’actualització, amb l’slow food com a filosofia diària.
La carta canvia tres cops a l’any per adaptar-la als productes de temporada i, en la seva majoria, provenen de no més enllà d’uns 5 km a la rodona. Així, si és temps de carxofes, pot haver-hi un saltejat de carxofes confitades amb pedrers d’ànec i ous de guatlla poché. I si teniu la sort que estigui a la carta, no es pot deixar escapar el subtil i revival caneló tebi de porro amb escamarlans i formatge parmesà. Menció especial mereix la carta de vins, amb gairebé 400 referències on predomina la DO Empordà.
